Decret d’aprovació del Reglament relatiu als criteris tecnicosanitaris de les piscines d’ús col·lectiu

Exposició de motius

La normativa que regula en l’actualitat les condicions sanitàries i de seguretat per a les piscines d’ús col·lectiu data de l’any 1996. Va ser modificada l’any 2009 per incloure aspectes com ara una millor definició de a qui correspon la responsabilitat del manteniment, la seguretat i el control de les instal·lacions, a més de nous requeriments tècnics de renovació i recirculació de l’aigua dels vasos de bany, dirigits a millorar la gestió del consum d’aigua en aquests tipus d’equipaments i promoure’n l’estalvi.

Des de l’aparició del primer reglament, s’ha incrementat la demanda d’activitats que es desenvolupen en instal·lacions d’aigües de lleure. Com a conseqüència, ha augmentat de forma notable del seu nombre, així com el d’altres serveis complementaris relacionats, especialment els equipaments d’hidromassatge, els quals no disposen de cap norma que reguli les condicions de manteniment, d’higiene i de control que han de respectar.

Les instal·lacions objecte del reglament, i les activitats que s’hi desenvolupen, comporten un risc intrínsec i poden afectar la salut dels usuaris. Per aquesta raó, el ministeri encarregat de la salut té la responsabilitat de regular-ne els aspectes referents a la seguretat d’ús i de protecció sanitària, adaptant-se alhora a les necessitats reals i actuals dels sectors involucrats, ja siguin públics (centres esportius comunals, centres educatius), o privats (hotels, centres termals, càmpings, etc).

Altres aspectes tractats són els derivats del progrés tècnic i científic ocorregut des de l’aparició del reglament. Per aquest motiu, s’adopten nous conceptes que si bé no tenien tanta rellevància fa uns anys, ara han esdevingut fonamentals, com la necessitat de portar un autocontrol de les instal·lacions basat en l’anàlisi de perills i punts de control crítics, definir els aspectes que afecten la qualitat de l’aire interior o la de l’aigua dels vasos. Tanmateix, s’estableixen mecanismes més oberts a nivell del procés d’autorització dels sistemes de tractament de l’aigua de manera que la norma no sigui un impediment a l’evolució tecnològica, i que en el cas de voler renovar o instal·lar nous sistemes de tractament aquests només hagin de ser sotmesos a un procés informatiu i de validació entre els serveis tècnics corresponents.

Es considera doncs necessari redactar una modificació completa i actualitzada de la norma vigent que esdevingui una eina unificada i eminentment pràctica que faciliti la seva aplicació, amb l’objectiu protegir la salut de les persones, minimitzar el risc de les piscines d’ús col·lectiu i optimitzar els serveis i la seguretat de les activitats que s’hi desenvolupen.

Atesa la Llei del 31 de juliol de 1985, sobre el règim jurídic de policia i protecció de les aigües;

Atès el Decret legislatiu, del 26 d’agost del 2009, de publicació del text refós de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, modificada per la Llei 1/2009, del 23 de gener;

Atesa la Llei d’accessibilitat, del 6 d’abril de 1995;

Atès el que disposa la Llei d’organització de l’Administració general:

A proposta del Ministeri de Salut i Benestar, el Govern, en la sessió del 22 d’agost del 2012,

Decreta:

Article únic

S’aprova el nou Reglament relatiu als criteris tecnicosanitaris de les piscines d’ús col·lectiu, que entrarà en vigor al dia següent de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament relatiu als criteris tecnicosanitaris de les piscines d’ús col·lectiu

Títol preliminar. Objecte i àmbit d’aplicació

Article 1

Aquest Reglament estableix els criteris tecnicosanitaris de les piscines d’ús col·lectiu, a més de les instal·lacions i serveis annexes.

Article 2

A efectes d’aquest Reglament, s’estableixen les definicions següents:

1. Piscina d’ús col·lectiu: Instal·lació accessible al públic que comporta l’existència d’un o més vasos, destinats a la natació, el lleure, la competició o altres activitats físiques aquàtiques, ja sigui com a activitat principal o com a complement en altres activitats econòmiques, així com els serveis i els equipaments necessaris per al desenvolupament de l’activitat.

Als efectes d’aquest Reglament, queden compreses dins d’aquesta definició les piscines que produeixen barreges d’aire i aigua, en qualsevol forma que es presentin al públic per a ús lúdic.

2 Piscina d’ús privat: Piscina unifamiliar i piscina de comunitat de propietaris.

3. Piscina terapèutica: Piscina concebuda per a tractaments mèdics i de fisioteràpia sota el control d’una persona competent en aquest àmbit.

4 Vas: Dipòsit d’aigua en què es desenvolupen activitats aquàtiques.

5 Vas de clapoteig: Vas destinat a infants, amb una fondària inferior a 0,70 m.

6. Vas de lleure i polivalents: Vas destinat al lleure dels usuaris en què hi pot haver, en una o diverses àrees diferenciades amb usos específics per a cada vas, dispositius d’impulsió d’aigua a pressió.

7. Vas de d’hidromassatge: aquell dotat amb sistemes d’injecció d’aire a pressió en l’aigua del vas, que agita i impulsa la barreja d’aire i aigua al cos de l’usuari.

8. Vas de compensació: Dipòsit d’aigua dissenyat per regular el circuit hidràulic de la piscina.

9. Zona de platja: Espai al voltant d’un vas, associat a la utilització d’un vas pròpiament dit, com ara les zones de circulació al voltant del vas, d’entrada o sortida.

10. Autocontrol sanitari: Conjunt d’accions i procediments necessaris per garantir als usuaris la salubritat de les instal·lacions i de les accions que s’hi desenvolupen.

11. Capacitat màxima: Nombre màxim de persones que poden utilitzar simultàniament les instal·lacions per evitar un risc que comprometi la salut i la seguretat de les persones usuàries.

12. Socorrista: Persona que acredita una formació adequada en socorrisme aquàtic.

Article 3

Aquest reglament s’aplica a totes les piscines d’ús col·lectiu, tal com es defineixen a l’article precedent. Queden excloses d’aquest Reglament les piscines d’ús privat com es defineixen a l’article 2.2 i les piscines terapèutiques, segons l’article 2.3.

El ministeri encarregat de la salut es reserva el dret d’intervenir-hi en cas de sospita de risc sanitari per a la salut pública.

Títol I. Disposicions generals

Article 4

La persona pública o privada titular d’una piscina d’ús col·lectiu sotmesa a les prescripcions d’aquest Reglament és la responsable d’aplicar-lo i de garantir la seguretat i la salubritat de les instal·lacions, així com dels danys que es puguin derivar de l’incompliment de les normes de seguretat, higièniques i sanitàries establertes.

Article 5

Les prescripcions establertes en aquest Reglament s’entenen sense perjudici de les responsabilitats i les competències reconegudes a la resta de l’Administració.

Títol II. Instal·lacions i serveis

Capítol primer. Materials

Article 6

Tots els materials i els acabats de les instal·lacions han de ser adequats a les condicions ambientals i d’utilització a què es destinen. No han d’afavorir el desenvolupament de microorganismes patògens.

Els materials i els acabats han de ser impermeables i fàcils de netejar, amb agents químics, si escau, per tenir un grau d’higiene apropiat a la seva localització.

Els elements sortints com ara parets, contraforts o columnes, s’han d’arrodonir amb un radi major o igual a 3 mm, o bé protegir-los. Les arestes vives sense protecció no estan permeses. Els acabats no poden ser abrasius.

Les superfícies vidriades han de ser irrompibles i protegides contra els impactes previsibles. Han de portar un marcatge per tal d’assegurar que són visibles pels usuaris.

Els materials utilitzats en el circuit hidràulic no poden alterar la qualitat de l’aigua en compliment de les disposicions del Reglament.

Capítol segon. Característiques del vas

Article 7

1. El vas de la piscina ha de disposar de les condicions estructurals, d’acord amb la legislació vigent que li sigui d’aplicació, que assegurin l’estabilitat, la resistència i l’estanquitat de l’estructura. Els vasos s’han de mantenir en bon estat de conservació.

2. El fons i les parets han d’estar revestits de materials llisos, impermeables i resistents als agents químics, han de ser de color clar, fàcils de netejar i de desinfectar, i amb angles d’unió arrodonits. No es poden utilitzar revestiments que puguin produir accidents o que puguin ser antihigiènics.

3. El terra de la zona de fondària inferior a 1,20 m ha de ser de material antilliscant de grau mitjà (entre 18º i 23º), d’acord amb la norma EN 13451-1.

Article 8

1. El fons del vas de la piscina ha de tenir un pendent mínim del 2% i un pendent màxim del 10 % en profunditats menors de 1,60 m. En cap cas els pendents no poden ser superiors al 35%.

2. Les fondàries s’han d’indicar amb xifres de colors contrastants amb el color de la superfície de fons del punt on s’ubiquin, situades de forma que siguin visibles a tots els usuaris, ja sigui dins de l’aigua o sobre la platja del vas. Cal indicar la fondària almenys als punts següents:

Article 9

1. Al fons del vas hi ha d’haver sempre desguassos que en permetin el buidatge total. En cap cas no es pot fer recircular l’aigua del vas per a l’ús de les instal·lacions de la piscina.

2. Els desguassos del fons de la piscina s’han de protegir adequadament mitjançant reixes de seguretat que no es puguin treure sense eines específiques, i els dispositius de fixació han de ser resistents a l’acció corrosiva de l’aigua.

Article 10

El buidatge de l’aigua del vas de la piscina s’ha de fer de manera que l’aigua desguassi directament al sistema d’evacuació d’aigües residuals de la instal·lació per poder ser després abocades, d’acord amb la legislació vigent que li sigui d’aplicació.

Article 11

1. Es prohibeixen les estructures físiques que puguin retenir accidentalment l’usuari sota l’aigua.

2. Les pressions de succió de qualsevol desguàs han de ser inferiors a les que puguin retenir l’usuari sota l’aigua.

Article 12

1. És obligatori disposar d’un sistema de recollida contínua amb un flux adequat que permeti la recirculació de la totalitat de la làmina superficial de l’aigua.

2. El cabal d’aigua recirculada d’aquesta manera ha de ser suficient per garantir la qualitat de l’aigua, segons les disposicions que estableix aquest Reglament.

3. Les boques d’entrada d’aigua s’han de col·locar de forma que assegurin un règim de recirculació uniforme per a tota la piscina.

4. En piscines de nova construcció amb una superfície de làmina d’aigua superior a 200 m², no es poden utilitzar porgadors. En les de superfície igual o inferior a 200 m², es pot utilitzar un porgador com a mínim per cada 25 m² de làmina d’aigua.

5. En cas de fer servir skimmers, han de disposar de comporta reguladora.

Article 13

El vas de clapoteig cal que estigui disposat de manera que els infants no puguin accedir involuntàriament als altres vasos.

Capítol tercer. Altres instal·lacions

Article 14

1. Les escales d’accés al vas han de ser de materials inoxidables i han de tenir unes dimensions que permetin a l’usuari utilitzar-les amb comoditat i seguretat.

2. Les rampes i els esglaons de les escales han de ser de superfície plana i antilliscant, d’acord amb la norma EN 13451-1 de grau alt (≥ 24º), sense arestes vives. Han de tenir passamans de dimensions suficients per a l’escala o rampa.

3. El nombre, el disseny i la distribució de les escales han de ser suficients per garantir la seguretat i la comoditat dels usuaris. S’ha d’instal·lar, com a mínim, una escala d’accés per cada 20 m o fracció del perímetre del vas.

4. A cada piscina hi ha d’haver una o més escales adaptades a persones amb disminucions físiques, d’acord amb la Llei d’accessibilitat.

Article 15

1. Les platges es consideren zones per anar descalços o amb calçat adequat. Per construir-ne s’han d’utilitzar paviments higiènics, antilliscants de grau mitjà (entre 18º i 23º), d’acord amb la norma EN 13451-1, i han d’estar lliures d’impediments. L’amplada ha de permetre un accés fàcil al vas per tots els costats.

2. Les zones de platja s’han de dissenyar amb un pendent mínim de 2% cap a fora per evitar que s’hi formin tolls i perquè l’aigua que s’hi escorri no pugui penetrar al vas i s’evacuï d’acord amb la legislació vigent que li sigui d’aplicació. L’aigua no pot recircular en cap cas.

3. Cal programar la neteja de la zona de platja dins del pla de neteja i desinfecció, amb la freqüència i la forma que assegurin que la dita zona no presenti un risc sanitari per als usuaris. Per a totes les instal·lacions i elements, a més de la zona de platja, les tasques de neteja s’han de realitzar en absència d’usuaris.

4. En el cas de les piscines descobertes, la platja ha d’estar delimitada mitjançant un perímetre de protecció, per impedir que un usuari pugui, accidentalment, accedir al vas de la piscina. La col·locació i l’alçada del perímetre de protecció no han de dificultar la feina del personal de socorrisme.

5. Els desguassos de la zona de platja s’han de dimensionar per assegurar com a mínim l’evacuació de les aigües pluvials, en el cas de vasos descoberts, o l’aigua que normalment es diposita a la zona de platja, en els vasos coberts.

Article 16

En el cas de les piscines descobertes, a les zones de platja s’ha d’instal·lar com a mínim una dutxa cada 20 m o fracció de perímetre. Les dutxes s’han de distribuir a l’entorn del vas, preferentment a prop de les escales, i amb un desguàs directe que no permeti que l’aigua recirculi cap a la piscina. Les dutxes han de garantir un flux d’aigua desinfectada. El paviment de la dutxa, si és diferent del de la zona de platja de la piscina, ha de ser antilliscant de grau mitjà (entre 18º i 23º), d’acord amb la norma EN 13451-1.

Article 17

1. A les piscines de més de 200 m² de làmina d’aigua és obligatori que hi hagi túnels de dutxes situats de manera que els banyistes no els puguin evitar abans d’accedir a les zones de platja.

2. Es poden construir pediluvis, com a instal·lacions complementàries. Els pediluvis han de ser fàcils de netejar i de desinfectar, amb un flux continuat d’aigua amb poder desinfectant i no recirculable. El terra ha de ser antilliscant de grau alt (≥24º), segons la norma EN 13451-1, i amb un pendent adequat per evacuar l’aigua. El recorregut mínim del pediluvi ha de ser de 2 metres.

3. És prohibida la construcció de canalets rentapeus perimètrics.

Article 18

Els trampolins i les palanques han de ser de materials inoxidables i fàcils de netejar i de desinfectar. Les escales d’accés han d’estar proveïdes de baranes de seguretat i els esglaons i les superfícies transitables s’han de fer amb material antilliscant de grau alt, segons la norma EN 13451-1 (≥ 24º).

Article 19

No es permet utilitzar els trampolins i les palanques de més d’1 m d’alçada sobre la làmina d’aigua durant l’ús del vas de la piscina per a finalitats recreatives.

Article 20

En les piscines que no siguin exclusivament per a salts, no es poden utilitzar trampolins ni palanques de més de 3 m d’alçada. Les piscines s’han de projectar, pel que fa a profunditat, d’acord amb les alçades de les palanques i els trampolins.

Article 21

Els tobogans han de ser de materials inoxidables, sense juntes, i fàcils de netejar i de desinfectar. A les escales d’accés hi ha d’haver passamans de seguretat, i els esglaons han de ser antilliscants de grau alt (≥ 24º), segons la norma EN 13451-1. El disseny dels tobogans ha de garantir la seguretat de l’usuari en tot el recorregut.

Article 22

En les piscines descobertes, fora de l’horari d’ús públic, la direcció ha d’instal·lar sistemes de seguretat que garanteixin que cap persona no pugui accedir al vas de la piscina de forma involuntària o accidental.

Article 23

El vas de compensació s’ha de sotmetre a un programa de neteja, desinfecció i manteniment perquè el seu estat no afecti negativament la qualitat de l’aigua del circuit.

Capítol quart. Serveis

Article 24

1. Els serveis han de complir els requisits sanitaris mínims, pel que fa als materials, la construcció i la disposició dels elements. No s’hi poden utilitzar matèries ni materials superficials que propiciïn un substrat per al creixement microbià.

2. El nombre de serveis es refereix a la capacitat màxima del conjunt de tots els vasos, expressat en m², de làmina d’aigua.

Article 25

És obligatori desinfectar periòdicament totes les superfícies externes per assegurar-ne l’estat de salubritat.

Article 26

1. Les piscines han d’estar constituïdes de manera que cap banyista no hi pugui tenir accés sense haver passat pels vestidors prèviament. Els vestidors han de complir les condicions següents:

2. A les piscines dels complexos esportius es pot considerar “vestidor” qualsevol espai d’ús públic, d’accés fàcil a la piscina, i que reuneixi les condicions higièniques adequades.

Article 27

Les piscines d’allotjaments turístics no estan obligades a disposar de vestidors.

Article 28

1. El nombre de dutxes als vestidors de piscines cobertes ha de ser, com a mínim, el següent:

2. El nombre de dutxes als vestidors de piscines descobertes ha de ser, com a mínim, el següent:

Article 29

1. El nombre mínim de vàters als vestidors ha de ser el següent:

2. Dels vàters destinats als homes, quan n’hi hagi més de dos es poden substituir per urinaris en nombre igual al doble dels vàters que se substitueixin.

3. Els vàters han de disposar de l’equipament adequat per al seu ús, tenint com a mínim paper i paperera.

Article 30

1. Hi ha d’haver un lavabo per cada tres vàters, amb un mínim de dos.

2. Els lavabos han de disposar de l’equipament adequat per utilitzar-los, tenint com a mínim sabó, eixugamans i paperera.

Article 31

Els serveis han de disposar de ventilació adequada, natural o forçada.

Article 32

1. Totes les piscines ha de disposar d’una farmaciola de fàcil accés. La farmaciola ha d’estar equipada, com a mínim, amb material de primeres cures, especificats en l’annex V a). Si a la piscina hi ha personal sanitari o socorrista, s’ha de disposar, a més, de l’equipament indicat a l’annex V b).

Si a la piscina no hi ha personal sanitari responsable o socorrista, la farmaciola ha de quedar sota la responsabilitat del director de la piscina.

2. Cal disposar d’un telèfon operatiu amb informació dels serveis d’urgència detallats clarament.

Article 33

A les piscines de més de 300 m² de làmina d’aigua és obligatòria l’existència d’infermeria, dotada com a mínim de l’equipament que s’indica als apartats de l’annex V, de telèfon amb informació dels serveis d’urgència, i d’un rentamans proper, amb aigua calenta i freda. La infermeria s’ha de senyalitzar adequadament, ha de ser de fàcil accés des de la piscina, i ha de permetre l’evacuació immediata del recinte, sota la responsabilitat del personal sanitari o del socorrista.

Article 34

Les zones de platja han de disposar de salvavides, un a cada 20 m de perímetre del vas, proveïts d’una corda de longitud no inferior a la meitat de l’amplada màxima de la piscina, més 3 metres. També es poden utilitzar perxes salvavides. Els salvavides i, si escau, les perxes han d’estar situats en llocs visibles i fàcilment accessibles.

Article 35

La il·luminació de tots els espais i de les dependències de les instal·lacions ha de ser suficient, d’acord amb la darrera versió publicada de la norma EN -15288-1, per desenvolupar-hi amb seguretat les activitats que s’hi facin en l’horari d’obertura al públic. No obstant això, s’ha d’utilitzar llum natural sempre que sigui possible.

Títol III. Els usuaris

Article 36

1. Totes les piscines han de disposar d’unes normes de règim intern d’obligat compliment per les persones usuàries. S’han d’exposar en un lloc visible a l’entrada de l’establiment i com a mínim han de contenir les prescripcions següents:

2. La direcció ha de fer constar en les normes de règim intern si disposa de socorristes i la situació del telèfon d’emergència, amb una relació dels números de telèfon d’urgència.

3. S’ha d’enviar un exemplar d’aquestes normes de règim intern al ministeri titular de la salut.

Article 37

1. La capacitat màxima de les piscines es calcula segons la superfície de làmina d’aigua:

2. La xifra corresponent a la capacitat màxima s’ha d’exposar en un lloc visible a l’entrada de l’establiment.

Títol IV. Aire

Article 38

1. Les piscines cobertes han de disposar de les instal·lacions necessàries que assegurin la renovació constant de l’aire al recinte. La temperatura de l’aire ha de ser superior a la de l’aigua del vas, entre 2ºC i 4ºC, llevat dels vasos d’hidromassatge, i la humitat relativa ha de ser del 60-70%. Cal disposar d’equips per mesurar aquests paràmetres.

2. La capacitat del recinte on s’ubiquen els vasos ha de permetre que, com a mínim, es disposi d’un volum d’aire de 8 m³ per m² de superfície de làmina d’aigua.

3. La velocitat de renovació de l’aire ha de ser superior a 2,5 l/s per m² de làmina d’aigua i platja.

4. La diferència de concentració de CO₂ entre l’interior de les instal·lacions i l’exterior no pot superar les 500 ppm.

Títol V. Aigua

Capítol primer. Característiques

Article 39

L’aigua que abasta la piscina ha de procedir de la xarxa d’aigua de consum humà. Qualsevol aigua d’una altra procedència necessita l’autorització del ministeri titular de la salut.

Article 40

L’aigua dels vasos ha de ser filtrada, desinfectada i desinfectant, i complir les característiques físiques, químiques i microbiològiques que s’esmenten en els annexos I, II i IV.

L’aigua dels vasos ha de complir les característiques següents:

Capítol segon. Tractament

Article 41

Les instal·lacions de tractament de l’aigua han de tenir unes dimensions i unes característiques que garanteixin que qualsevol vas de la piscina disposa en tot moment d’aigua amb les característiques especificades en els annexos I, II i IV.

Article 42

L’aigua del vas de la piscina s’ha de renovar contínuament mentre està en funcionament, bé per recirculació, després de depurar-la, o bé per entrada d’aigua nova.

Article 43

1. L’aportació d’aigua nova als vasos ha de ser la suficient per garantir el manteniment de la qualitat de l’aigua i perquè es mantingui el nivell necessari per al funcionament del sistema de recirculació, sempre que compleixi els paràmetres indicats als annexos I, II i IV. El buidatge de la instal·lació s’ha de fer d’acord amb les característiques de la instal·lació, de forma que es garanteixi un estat de manteniment correcte.

2. El ministeri titular de la salut pot variar aquests valors quan d’acord amb el tipus d’instal·lació i el seu funcionament determini que no suposa un risc per la salut dels usuaris.

Article 44

1. El volum total de l’aigua del vas s’ha de fer recircular segons els períodes següents:

2. Aquests cicles s’han de fer durant l’horari de funcionament de la piscina.

Article 45

1. S’han d’instal·lar com a mínim dos comptadors d’aigua, un a l’entrada de l’aigua d’alimentació del sistema de tractament, i l’altre situat després del sistema de tractament i abans de l’entrada de l’aigua al vas de la piscina. Els comptadors han d’enregistrar la quantitat d’aigua que s’ha renovat i que ha recirculat diàriament.

2. A les piscines de nova construcció s’ha de dissenyar un circuit hidràulic independent per a cada vas.

Article 46

1. Les substàncies que es poden emprar en els processos de tractament de l’aigua dels vasos són les que figuren a l’annex III d’aquest Reglament. Aquestes substàncies s’han d’utilitzar d’acord amb el que preveuen els estàndards internacionals que els siguin aplicables, i respectant en cada cas els requisits d’ús que exigeixi el ministeri encarregat de la salut.

2. Totes les substàncies que es vulguin fer servir per tractar l’aigua que no s’incloguin a l’annex III d’aquest Reglament s’han sotmetre prèviament a la consideració del ministeri encarregat de la salut, que n’ha d’autoritzar l’ús.

Article 47

Els sistemes de desinfecció sense efecte residual han d’anar sempre acompanyats de l’addició d’un desinfectant compatible amb efecte residual.

Article 48

1. Els productes químics per al tractament sistemàtic de l’aigua no es poden afegir mai directament als vasos. Cal disposar de sistemes de dosificació que funcionin conjuntament amb el sistema de recirculació i que permetin, si és necessari, la dissolució total dels productes utilitzats per al tractament.

2. Cal mantenir les màximes precaucions pel que fa a l’emmagatzematge i la manipulació dels productes, que han d’estar fora de l’abast dels usuaris.

3. El que s’estableix en aquest article en relació amb els productes químics utilitzats per al tractament de l’aigua s’entén sense perjudici del compliment de les disposicions sobre la declaració, la manipulació, els criteris de qualitat, les normes d’envasament, l’etiquetatge, la comercialització i qualsevol altra que els afecti.

Article 49

Els límits autoritzats pel que fa als productes per desinfectar l’aigua del vas es descriuen en l’annex IV. El ministeri titular de la salut pot variar aquests límits quan d’acord amb el tipus d’instal·lació i el seu funcionament determini que no suposa un risc per la salut dels usuaris.

Article 50

Qualsevol canvi en el tractament de l’aigua del vas de la piscina que pugui afectar els paràmetres dels annexos I i II s’ha de comunicar al ministeri titular de la salut abans d’utilitzar-lo.

Capítol tercer. Anàlisis

Article 51

Els laboratoris que efectuïn les anàlisis dels paràmetres dels annexos I, II i IV han de disposar d’un sistema d’assegurament de la qualitat, i han de garantir que els mètodes d’anàlisi dels paràmetres es realitzen d’acord amb els mètodes normalitzats reconeguts internacionalment, amb determinació de la seva incertesa i els límits de detecció i quantificació.

Article 52

El ministeri encarregat de la salut pot sol·licitar l’anàlisi de paràmetres diferents dels que es descriuen als annexos I, II i IV, en cas que ho consideri escaient.

Títol VI. Vigilància

Article 53

Durant l’obertura al públic, a totes les piscines d’ús col·lectiu hi ha d’haver una persona responsable del funcionament correcte de les instal·lacions, dels serveis, de la seguretat dels usuaris, del compliment de les normes de funcionament intern i del compliment de les disposicions d’aquest Reglament.

Article 54

1. Les piscines d’ús col·lectiu més grans de 200 m² de superfície de làmina d’aigua han de disposar de servei de socorrisme aquàtic. El nombre de socorristes, que es calcula basant-se en la capacitat expressada en m² de làmina d’aigua de tots els vasos, ha de ser el següent:

En piscines de més de 1.000 m² de superfície de làmina d’aigua, el ministeri encarregat de la salut ha de fixar en cada cas el nombre de socorristes necessaris. Així mateix, es reserva el dret de fixar l’obligatorietat de disposar de socorristes i el seu nombre, quan estimi que es requereix una vigilància més eficaç, independentment de la superfície de làmina d’aigua.

2. Les instal·lacions subjectes a aquest Reglament de menys de 200 m² de làmina d’aigua que estiguin ubicades en centres educatius han de disposar de servei de socorrisme aquàtic obligatòriament. Per a aquests centres,dita tasca pot ser adscrita al monitor o acompanyant sempre que disposin de la formació corresponent segons el que disposa el present reglament.

En cas que grups d’aquests centres educatius es desplacin sota la seva responsabilitat a altres instal·lacions que no disposin d’aquest servei, aquestes instal·lacions l’han d’habilitar durant el desenvolupament de l’activitat.

Article 55

1. El titular de la instal·lació és el responsable de garantir la presència d’un socorrista degudament format que s’encarregui exclusivament del servei de vigilància durant tot l’horari d’obertura al públic.

2. Les formacions reconegudes en socorrisme aquàtic que s’imparteixen al Principat d’Andorra són:

3. El Departament de Salut estableix quines formacions impartides en altres països són reconegudes a Andorra.

4. Totes les persones amb formació reconeguda de socorrisme aquàtic han d’actualitzar la seva formació cada dos anys.

5. Els socorristes han de poder ser identificats de forma fàcil per les persones usuàries de la piscina.

Títol VII. Programa d’autocontrol

Article 56

1. El titular d’una piscina d’ús col·lectiu, ja sigui persona pública o privada, és el responsable d’elaborar un programa d’autocontrol que garanteixi el funcionament, el manteniment, la salubritat i la seguretat de les instal·lacions, en compliment del que disposa aquest Reglament, i que inclogui l’anàlisi dels perills i els punts de control crítics.

2. El programa d’autocontrol ha d’incloure, com a mínim, els plans següents:

1) Pla d’anàlisi de l’aigua:

2) Pla de tractament de l’aigua dels vasos:

S’ha de fer constar, com a mínim:

3) Pla de neteja i desinfecció de totes les instal·lacions, en què consti, com a mínim:

4) Pla de control de plagues, amb la indicació de les mesures preventives, les mesures de control, i els productes utilitzats (s’hi ha d’adjuntar la fitxa de seguretat i la menció del termini de seguretat).

5) A les piscines cobertes, pla de manteniment del sistema de ventilació i calefacció que impliqui el control, com a mínim, de la temperatura, la humitat i la concentració de CO₂, en compliment de l’article 38, a més del de neteja i desinfecció dels elements del sistema.

6) Pla de formació del personal en les matèries relacionades en aquest Reglament que siguin rellevants per al seu lloc de treball.

7) Pla de revisió, gestió, manteniment i neteja de tots els elements de les instal·lacions, incloent-hi tot el que es refereix al circuit hidràulic i la calibratge de tots els equips que en necessitin.

8) Pla de seguretat de les instal·lacions, en què consti, com a mínim:

Article 57

Tots els plans del sistema d’autocontrol, així com els resultats i les incidències que generin, s’han de registrar documentalment de manera que se’n pugui fer un seguiment retrospectiu. El programa d’autocontrol i els registres que se’n deriven s’han de situar a l’establiment a disposició de l’autoritat sanitària competent, i s’han de conservar durant dos anys com a mínim.

Títol VIII. Autoritzacions i inspeccions sanitàries

Article 58

1. La construcció, l’explotació, la reforma o l’ampliació de les piscines i de les instal·lacions annexes, així com dels serveis col·lectius de banys o dutxes, requereixen l’autorització prèvia del Govern, que ha de tenir en compte els informes preceptius del ministeri titular de l’ordenament territorial, del ministeri titular del Departament d’Indústria, i l’informe del ministeri titular de salut, que té caràcter vinculant en cas que sigui negatiu.

2. Per atorgar l’autorització d’obertura, la persona sol·licitant ha de presentar al Govern una memòria en què s’ha de fer constar, com a mínim:

Article 59

Les piscines a les quals s’atorgui l’autorització d’obertura a partir de l’entrada en vigor d’aquest Reglament, s’han d’inscriure d’ofici al Registre oficial de piscines d’ús col·lectiu del ministeri titular de la salut.

Article 60

1. Les piscines que ja funcionen en el moment d’entrada en vigor d’aquest Reglament disposen del termini detallat a la disposició transitòria per fer efectiva la notificació al ministeri titular de la salut perquè les inscrigui al Registre Oficial de Piscines d’Ús Col·lectiu.

2. Per rebre la notificació, la persona sol·licitant ha de presentar al ministeri titular de la salut una memòria que inclogui, com a mínim:

Article 61

1. El Registre té per objecte:

2. Les dades d’inscripció al Registre són públiques. Això no obstant, les dades referents als expedients sancionadors són confidencials. El Registre només pot lliurar a instància de terceres persones, únicament certificacions d’absència d’expedients sancionadors.

3. Són objecte d’assentament al Registre:

4. L’encarregat de gestionar aquest Registre és el ministeri titular de la salut, que ha de dur a terme les actuacions oportunes per garantir l’eficàcia i l’exactitud de les dades registrals i, en particular, ha de vetllar per la revisió de les inscripcions efectuades per requerir els interessats perquè aportin les dades que s’estimin necessàries.

5. A aquest efecte, es crea el fitxer de dades personals denominat “Expedients de piscines d’ús col·lectiu”, amb les característiques que es descriuen a l’annex VI d’aquest Reglament, i subjecte a tots els efectes, a la normativa vigent sobre protecció de dades.

Article 62

L’obertura de les piscines de temporada s’ha de comunicar anualment al ministeri titular de la salut.

Article 63

1. Els ministeri encarregat de la salut efectua les visites d’inspecció oportunes per comprovar que les instal·lacions compleixen els requisits establerts en aquest Reglament. Les inspeccions poden ser d’ofici.

2. Les instal·lacions i la documentació objectes d’inspecció, segons aquest Reglament, han de poder ser inspeccionades en la seva totalitat pel personal autoritzat en el moment de la inspecció.

Article 64

El que s’exposa en aquest títol s’ha d’entendre sense perjudici de les autoritzacions i les intervencions que correspongui atorgar a altres ministeris o administracions comunals perquè les efectuï, d’acord amb la regulació específica corresponent.

Títol IX. Sancions i responsabilitat

Article 65

En cas d’incompliment de les disposicions d’aquest Reglament, les sancions que cal aplicar i la responsabilitat dels infractors són les que es preveuen al títol VI de la Llei de policia i protecció de les aigües.

Disposició addicional primera

Els criteris referents als materials antilliscants seran aplicables en la reforma de les instal·lacions existents o a les noves construccions.

Disposició transitòria primera

Les piscines que es trobin en funcionament en el moment que entri en vigor aquest Reglament disposen d’un termini de 6 mesos per adoptar les disposicions d’aquest Reglament, llevat del títol VII, que serà aplicable al dia següent a l’entrada en vigor del Reglament.

Disposició transitòria segona

Les instal·lacions subjectes a aquest reglament inferiors a 200 m² de làmina d’aigua que estiguin ubicades en centres educatius, disposen d’un any per adaptar-s’hi a la titulació de socorrisme aquàtic indicada a l’article 55.1

Disposició derogatòria

Amb l’entrada en vigor d’aquest Reglament es deroguen el Reglament de piscines d’ús col·lectiu, del 21 de març de 1996, i el Reglament de modificació del Reglament de piscines d’ús col·lectiu, del 13 de maig del 2009, així com qualsevol altra disposició anterior de rang igual o inferior a aquest Reglament, en tot el que s’oposi, contradigui o resulti incompatible amb el que s’hi estableix.

Disposició final

Es faculta el ministeri encarregat de la salut per dictar les disposicions que calguin per al desplegament i el compliment d’aquest Reglament.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 22 d’agost del 2012

Annex I

Paràmetres físics i químics de l’aigua

1. Màxim increment respecte al valor que presenta l’aigua d’entrada que abasta la piscina. No aplicable a l’electròlisi salina 2. Es poden fixar altres intervals, d’acord amb el tipus de tractament. 3. Per a piscines cobertes. En vasos destinats a nadons, el màxim pot ser fins a 32º. Per als vasos d’hidromassatge, fins a 40º. 4. Màxim increment respecte al valor que presenta l’aigua que abasta la piscina.

Annex II

Paràmetres microbiològics de l’aigua

1.A determinar només en vasos d’hidromassatge, o en aquells dels que el ministeri encarregat de la salut en sospiti la presència. L’anàlisi s’efectuarà segons el mètode ISO 11731 ”Qualitat de l’aigua. Detecció i enumeració de Legionella”.

El límit de detecció de la tècnica utilitzada no pot superar les 100 ufc/litre.

En cas que es superi el llindar establert cal revisar el programa de manteniment, efectuar una neteja i desinfecció de xoc, i presa de mostres als 15 dies per confirmar en una nova anàlisi l’efectivitat de les mesures preses, que en cas de tornar a superar el llindar establert requerirà la introducció de les accions escaients i la repetició del protocol descrit en aquesta nota.

Annex III

Llista de productes que es poden utilitzar per al tractament de l’aigua de la piscina.

Bactericides – Algicides:

Modificadors del pH:

Coagulants i floculants:

Altres:

Annex IV

Límits autoritzats dels productes més utilitzats per desinfectar l’aigua del vas de la piscina.

1. El clor total no pot ultrapassar els 0,6 mg/l el nivell mesurat de clor residual lliure. 2. Abans d’entrar al dispositiu de desozonització, amb un temps de contacte mínim de 4 minuts.

Annex V

Contingut de la farmaciola i infermeria.

Sempre s’ha de guardar el contingut en l’envàs original, amb el prospecte, si en té, i s’ha de vigilar periòdicament les dates de caducitat

Annex VI

Creació del fitxer d’expedients de piscines d’ús col·lectiu.