Decret d’aprovació del Reglament regulador de les disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i de salut en el treball
Índex
[Mostra/Amaga]- Reglament regulador de les disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i de salut en el treball
- Annex I
Disposicions mínimes de caràcter general relatives a la senyalització de seguretat i de salut en el lloc de treball - Annex II
Disposicions mínimes de caràcter general relatives a les senyals en forma de panell - Annex III
Disposicions mínimes per senyalització de canonades i recipients - Annex IV
Disposicions mínimes relatives a la identificació i la localització dels equips de lluita contra incendis - Annex V
Disposicions mínimes relatives a la senyalització d’obstacles i llocs perillosos i al marcat de vies de circulació - Annex VI
Disposicions mínimes relatives als senyals lluminosos - Annex VII
Disposicions mínimes relatives als senyals acústics - Annex VIII
Disposicions mínimes relatives a la comunicació verbal - Annex IX
Disposicions mínimes relatives a les senyals gestuals
Exposició de motius
La Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball, que regula els principis generals de seguretat i salut en l’àmbit laboral, preveu, a la disposició addicional primera, el desenvolupament reglamentari de les activitats que ho requereixen per concretar els aspectes més tècnics de les mesures preventives.Aquest Reglament concreta les disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i de salut en el treball i estan destinades a totes les persones treballadores, tant del sector públic com del privat.
Es regulen les funcions i les responsabilitats dels diversos actors participants en la senyalització de seguretat i de salut en el treball, així com els tràmits i els documents que s’han d’elaborar en matèria de seguretat i salut.
El contingut d’aquest Reglament és complementari a les normes específiques vigents i a les normes que, en un futur, regulin específicament altres aspectes relacionats amb la seguretat i la salut laborals.
A proposta del ministre de Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 3 d’octubre del 2012,
Decreta
Article únic
S’aprova el Reglament regulador de les disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i de salut en el treball, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament regulador de les disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i de salut en el treball
Article 1
Objecte del Reglament
1. El Govern fixa en aquest Reglament les mesures destinades a promoure la senyalització de seguretat i de salut als llocs de treball.2. Les empreses i les persones incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament han de complir aquestes normes i, per tot el que no s’hi prevegi expressament, són d’aplicació les diverses reglamentacions del Govern i la normativa de l’Organització Internacional del Treball (OIT).
Article 2
Àmbit d’aplicació
Aquest Reglament no afecta les disposicions relatives a la comercialització de productes, d’equips i de substàncies i preparats perillosos, llevat que aquestes disposicions disposin expressament una altra cosa.2. Aquest Reglament no és aplicable a la senyalització utilitzada per a la regulació del trànsit per carretera i aeri, llevat que els tipus de trànsit esmentats es facin en els llocs de treball.
Article 3
Definicions
D’acord amb aquest Reglaments’entén per:
a) Senyalització de seguretat i de salut: una senyalització que, referida a un objecte, una activitat o una situació determinada, proporcioni una indicació o una obligació relativa a la seguretat o la salut en el treball mitjançant un senyal en forma de panell, un color, un senyal lluminós o acústic, una comunicació verbal o un senyal gestual, segons que correspongui.
b) Senyal de prohibició: un senyal que prohibeix un comportament que pugui provocar un perill.
c) Senyal d’advertència: un senyal que adverteix d’un risc o un perill.
d) Senyal d’obligació: un senyal que obliga a un comportament determinat.
e) Senyal de salvament o de socors: un senyal que proporciona indicacions relatives a les sortides de socors o als primers auxilis o als dispositius de salvament.
f) Senyal indicatiu: un senyal que proporciona altres informacions diferents de les previstes als apartats b), c), d) i e).
g) Senyal en forma de panell: un senyal que, per la combinació d’una forma geomètrica, de colors i d’un símbol o pictograma, proporciona una determinada informació i la visibilitat està assegurada per una il·luminació de prou intensitat.
h) Senyal addicional: un senyal utilitzat amb un altre senyal dels previstos a l’apartat g) i que facilita informacions complementàries.
i) Color de seguretat: un color al qual s’atribueix una significació determinada d’acord amb el contingut del punt 4 de l’annex I.
j) Símbol o pictograma: una imatge que descriu una situació o obliga a un comportament determinat, utilitzada sobre un senyal en forma de panell o sobre una superfície lluminosa.
k) Senyal lluminós: un senyal emès per mitjà d’un dispositiu format per materials transparents o translúcids, il·luminats des del darrere o des de l’interior, de tal manera que aparegui per si mateix com una superfície lluminosa.
l) Senyal acústic: un senyal sonor codificat, emès i difós per mitjà d’un dispositiu apropiat, sense intervenció de veu humana o sintètica.
m) Comunicació verbal: un missatge verbal predeterminat, en el qual s’utilitza veu humana o sintètica.
n) Senyal gestual: un moviment o una disposició dels braços o de les mans en forma codificada per guiar les persones que estiguin fent maniobres que constitueixin un risc o un perill per als treballadors.
b) Senyal de prohibició: un senyal que prohibeix un comportament que pugui provocar un perill.
c) Senyal d’advertència: un senyal que adverteix d’un risc o un perill.
d) Senyal d’obligació: un senyal que obliga a un comportament determinat.
e) Senyal de salvament o de socors: un senyal que proporciona indicacions relatives a les sortides de socors o als primers auxilis o als dispositius de salvament.
f) Senyal indicatiu: un senyal que proporciona altres informacions diferents de les previstes als apartats b), c), d) i e).
g) Senyal en forma de panell: un senyal que, per la combinació d’una forma geomètrica, de colors i d’un símbol o pictograma, proporciona una determinada informació i la visibilitat està assegurada per una il·luminació de prou intensitat.
h) Senyal addicional: un senyal utilitzat amb un altre senyal dels previstos a l’apartat g) i que facilita informacions complementàries.
i) Color de seguretat: un color al qual s’atribueix una significació determinada d’acord amb el contingut del punt 4 de l’annex I.
j) Símbol o pictograma: una imatge que descriu una situació o obliga a un comportament determinat, utilitzada sobre un senyal en forma de panell o sobre una superfície lluminosa.
k) Senyal lluminós: un senyal emès per mitjà d’un dispositiu format per materials transparents o translúcids, il·luminats des del darrere o des de l’interior, de tal manera que aparegui per si mateix com una superfície lluminosa.
l) Senyal acústic: un senyal sonor codificat, emès i difós per mitjà d’un dispositiu apropiat, sense intervenció de veu humana o sintètica.
m) Comunicació verbal: un missatge verbal predeterminat, en el qual s’utilitza veu humana o sintètica.
n) Senyal gestual: un moviment o una disposició dels braços o de les mans en forma codificada per guiar les persones que estiguin fent maniobres que constitueixin un risc o un perill per als treballadors.
Article 4
Normes generals
1. L’empresari ha de preveure o assegurar-se que hi ha una senyalització adequada de seguretat i de salut en el treball, d’acord amb el que disposa aquest Reglament, quan els riscos no es puguin evitar ni limitar prou per mitjans tècnics de protecció col·lectiva o amb mesures, mètodes o procediments d’organització del treball.L’empresari ha de tenir en compte l’avaluació dels riscos feta d’acord amb l’article 8 de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball.
2. S’ha d’utilitzar la senyalització aplicable al trànsit per carretera i aeri, sense perjudici del que estableix l’annex 5, quan els tipus de trànsit esmentats es facin a l’interior de les empreses o els establiments.
Article 5
Senyalització de seguretat i de salut en llocs de treball utilitzats per primera vegada
La senyalització de seguretat i de salut en llocs de treball que s’utilitzin per primera vegada després de la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament ha de complir els requisits mínims de seguretat i de salut que figuren als annexos.Article 6
Senyalització de seguretat i de salut dels llocs de treball en ús
La senyalització de seguretat i de salut dels llocs de treball en ús abans de la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament ha de complir les disposicions mínimes de seguretat i de salut que figuren als annexos com a màxim el 21 d’abril del 2013, a excepció de les disposicions previstes als annexos VIII i IX relatives a la comunicació verbal i les senyals gestuals, que són d’aplicació des de l’entrada en vigor d’aquest ReglamentArticle 7
Criteris per a l’ús de la senyalització
1. Sense perjudici del que disposin específicament altres normatives particulars, la senyalització de seguretat i de salut en el treball s’ha d’utilitzar sempre que l’anàlisi dels riscos existents, de les situacions d’emergència previsibles i de les mesures preventives adoptades posi de manifest la necessitat de:a) Cridar l’atenció dels treballadors sobre l’existència de determinats riscos, prohibicions o obligacions.
b) Alertar els treballadors quan es produeixi una determinada situació d’emergència que requereixi mesures urgents de protecció o evacuació.
c) Facilitar als treballadors la localització i la identificació de determinats mitjans o instal·lacions de protecció, evacuació, emergència o primers auxilis.
d) Orientar o guiar els treballadors que duguin a terme determinades maniobres perilloses.
b) Alertar els treballadors quan es produeixi una determinada situació d’emergència que requereixi mesures urgents de protecció o evacuació.
c) Facilitar als treballadors la localització i la identificació de determinats mitjans o instal·lacions de protecció, evacuació, emergència o primers auxilis.
d) Orientar o guiar els treballadors que duguin a terme determinades maniobres perilloses.
2. La senyalització no s’ha de considerar una mesura substitutòria de les mesures tècniques i organitzatives de protecció col·lectiva i s’ha d’utilitzar quan, mitjançant aquestes últimes mesures, no hagi estat possible eliminar els riscos o reduir-los suficientment. Tampoc s’ha de considerar una mesura substitutòria de la formació i la informació dels treballadors en matèria de seguretat i de salut en el treball.
Article 8
Informació i formació dels treballadors
1. En relació amb el que disposa l’apartat 1 de l’article 26 de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball, els treballadors i/o els seus representants han de rebre informació de totes les mesures que s’han de prendre pel que fa a la utilització de la senyalització de seguretat i de salut en els llocs de treball.2. Sense perjudici del que disposa l’article 28 de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball, els treballadors han de rebre una formació adequada, en particular en forma d’instruccions precises, pel que fa a la senyalització de seguretat i de salut en el treball.
Aquesta formació es refereix, sobretot, al significat de la senyalització, en concret pel que fa a l’ús dels missatges gestuals i verbals, i als comportaments generals i específics que s’han d’adoptar.
Article 9
Consulta i participació dels treballadors
Per a les qüestions relacionades amb la senyalització de seguretat i de salut que puguin afectar l’activitat realitzada pels treballadors, la consulta i la participació dels treballadors o dels seus representants s’ha de dur a terme de conformitat amb el que disposa l’apartat 2 de l’article 26 de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball.Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 3 d’octubre del 2012
Antoni Martí Petit
Cap de Govern
Cap de Govern
Annex I
Disposicions mínimes de caràcter general relatives a la senyalització de seguretat i de salut en el lloc de treball
1. Consideracions preliminars1.1. Aquest annex introdueix els requisits relatius al senyalització dels llocs de treball, descriu els diversos usos de les senyalitzacions de seguretat i de salut i enuncia les normes generals sobre el caràcter intercanviable i complementari d’aquestes senyalitzacions.
1.2. Les senyalitzacions de seguretat i de salut només s’han d’utilitzar per transmetre el missatge o la informació precisada en aquest Reglament.
2. Modes de senyalització
2.1 Senyalització permanent
2.1.1. La senyalització relacionada amb una prohibició, una advertència o una obligació, així com la relativa a la localització i a la identificació de mitjans de salvament i socors s’ha de fer de manera permanent per mitjà de senyals en forma de panells.
La senyalització destinada a la localització i la identificació dels materials i els equips de lluita contra incendis ha de tenir caràcter permanent i s’ha de fer mitjançant un color de seguretat, mitjançant senyals en forma de panells, o ambdós a la vegada.
2.1.2. La senyalització dels recipients i de les canonades s’ha de fer en la forma indicada a l’annex 3.
2.1.3. La senyalització de riscos de xoc contra obstacles i de caigudes de persones s’ha de dur a terme amb caràcter permanent mitjançant un color de seguretat, mitjançant senyals en forma de panells, o ambdós a la vegada.
2.1.4. La delimitació de les vies de circulació s’ha de dur a terme amb caràcter permanent amb un color de seguretat.
2.2. Senyalització ocasional
2.2.1. La senyalització de situacions perilloses, les instruccions a les persones perquè facin una acció concreta, així com l’evacuació urgent de persones, sempre que siguin de caràcter ocasional, han de tenir en compte el caràcter intercanviable i complementari que preveu l’apartat 3 i s’han de dur a terme mitjançant un senyal lluminós o acústic o mitjançant una comunicació verbal.
2.2.2. L’orientació o la guia de les persones que efectuen maniobres que suposin riscos o perills s’ha de fer, de forma ocasional, amb signes gestuals, comunicacions verbals o tots dos alhora.
3. Caràcter intercanviable i complementari de les senyalitzacions
3.1. Si l’eficàcia és la mateixa es pot optar:
- Entre un color de seguretat o un senyal en forma de panell per assenyalar risc d’ensopegar o de caiguda a diferent nivell.
- Entre els senyals lluminosos, els senyals acústics i les comunicacions verbals.
- Entre el senyal gestual i la comunicació verbal.
- Entre els senyals lluminosos, els senyals acústics i les comunicacions verbals.
- Entre el senyal gestual i la comunicació verbal.
3.2. Es poden utilitzar conjuntament les formes de senyalització següents:
- El senyal lluminós i el senyal acústic.
- El senyal lluminós i la comunicació verbal.
- El senyal gestual i la comunicació verbal.
- El senyal lluminós i la comunicació verbal.
- El senyal gestual i la comunicació verbal.
4. Colors de seguretat
4.1. Les indicacions del quadre següent s’apliquen a tota la senyalització que incorpori un color de seguretat.
Color |
Significat |
Indicacions i precisions. |
| Vermell | Senyal de prohibició | Comportaments perillosos. |
| Perill alarma | Alt, parada, dispositius de desconnexió d’emergència. Evacuació. |
|
| Material i equips de lluita contra incendis | Identificació i localització. | |
| Groc o groc ataronjat. | Senyal d’advertència | Atenció, precaució. Verificació. |
| Blau | Senyal d’obligació | Comportament o acció específica. Obligació d’utilitzar un equip de protecció individual. |
| Verd | Senyal de salvament o d’auxili | Portes, sortides, passatges, material, llocs de salvament o de socors, locals. |
| Situació de seguretat | Tornada a la normalitat. |
4.2. Quan el color de fons sobre el qual s’hagi d’aplicar el color de seguretat pugui dificultar la percepció del color de seguretat, s’ha d’utilitzar un color de contrast que emmarqui o s’alterni amb el de seguretat, d’acord amb la taula següent:
Color de seguretat |
Color de contrast |
| Vermell | Blanc |
| Groc o groc ataronjat | Negre |
| Blau | Blanc |
| Verd | Blanc |
4.3. Quan la senyalització d’un element es faci mitjançant un color de seguretat, les dimensions de la superfície acolorida han de guardar proporció amb les de l’element i han de permetre identificar-les fàcilment.
5. L’eficàcia d’una senyalització no ha de resultar disminuïda per:
5.1. La presència d’una altra senyalització o d’una altra font d’emissió del mateix tipus que afecten la visibilitat o l’audibilitat, fet que implica, en particular:
5.1.1. No utilitzar senyals en forma de panell molt a prop les unes de les altres.
5.1.2. No utilitzar al mateix temps dos senyals lluminosos que puguin provocar confusió.
5.1.3. No utilitzar un senyal lluminós prop d’una altra emissió lluminosa amb prou feines diferent.
5.1.4. No utilitzar al mateix temps dos senyals sonors.
5.1.5. No utilitzar un senyal sonor si el soroll ambiental és massa intens.
5.2. Un mal disseny, un nombre insuficient, un mal emplaçament, un mal estat o un funcionament defectuós dels mitjans o els dispositius de senyalització.
6. Els mitjans i els dispositius de senyalització han de ser, segons els casos, netejats, mantinguts, verificats i reparats regularment, o s’han de substituir en cas necessari perquè conservin les seves qualitats intrínseques i/o de funcionament.
7. El nombre i l’emplaçament dels mitjans o els dispositius de senyalització que s’han d’instal·lar depèn de la importància dels riscos o els perills, de la zona que s’hagi de cobrir o del nombre de persones afectades.
8. Les senyalitzacions que necessitin d’una font d’energia per funcionar han de disposar d’alimentació d’emergència garantida llevat que el risc desaparegui amb el tall de subministrament d’energia.
9. Quan un senyal lluminós i/o sonor indica, quan es posa en marxa, l’inici d’una acció demanada; la seva durada s’ha de correspondre amb la d’aquesta acció.
Els senyals lluminosos o sonors s’han de tornar a programar immediatament després de cada ús.
10. S’ha de verificar el bon funcionament i l’eficàcia real dels senyals lluminosos i acústics abans d’entrar en servei i posteriorment mitjançant proves periòdiques suficients.
11. Quan els treballadors afectats tinguin la capacitat o la facultat auditiva o visual limitada, inclosos els casos en què sigui causa de l’ús d’equips de protecció individual, s’han de prendre les mesures adequades suplementàries o de substitució.
12. Les zones, els locals o els recintes utilitzats per emmagatzemar quantitats elevades de substàncies perilloses s’han de senyalitzar o s’han de marcar amb un senyal en forma de panell d’advertència adequat, llevat que l’etiquetatge dels embalatges o dels recipients ja sigui apropiat per a aquesta finalitat.
Annex II
Disposicions mínimes de caràcter general relatives a les senyals en forma de panell
1. Característiques intrínseques1.1. La forma i els colors dels senyals es defineixen en l’apartat 3 d’aquest annex, en funció del seu objecte específic (senyals d’advertiment, de prohibició, d’obligació, els que fan referència al material o als equips de lluita contra incendis i els de salvament o de socors).
1.2. Els pictogrames han de ser tan senzills com sigui possible i s’han d’evitar detalls inútils que no aportin res a la seva comprensió.
1.3. Els pictogrames que s’utilitzin poden variar lleugerament o ser més detallats respecte a les senyals representades a l’apartat 3 d’aquest annex, sempre que el seu significat sigui equivalent, i que cap diferència o adaptació impedeixi percebre’n clarament el significat.
1.4. Les senyals s’han de construir amb un material que resisteixi tan bé com es pugui els xocs, les inclemències del temps i les agressions mediambientals.
1.5. Les dimensions i les característiques colorimètriques i fotomètriques dels senyals han de garantir una bona visibilitat i comprensió.
2. Condicions d’utilització
2.1. Els senyals s’han d’instal·lar en principi a una alçada i en una posició apropiades en relació amb l’angle visual tenint en compte possibles obstacles, bé a l’accés a una zona quan es tracti d’un risc general, bé en la proximitat immediata d’un risc determinat o de l’objecte que s’ha d’assenyalar i en un lloc ben il·luminat, de fàcil accés i visible.
S’han d’utilitzar, en cas de males condicions d’il·luminació natural, colors fosforescents, materials fluorescents o la il·luminació artificial.
2.2. S’ha de retirar el senyal quan hagi desaparegut la situació que el justificava.
3. Tipus de senyals
3.1. Senyals d’advertència
Forma triangular. Pictograma negre sobre fons groc (el groc ha de cobrir com a mínim el 50% de la superfície del senyal), vores negres.
Com a excepció, el fons del senyal sobre matèries nocives o irritants ha de ser de color taronja, en lloc de groc, per evitar confusions amb altres senyals similars utilitzats per regular el trànsit per carretera.
3.2 Senyals de prohibició
Forma rodona. Pictograma negre sobre fons blanc, vores i banda (transversal descendent d’esquerra a dreta travessant el pictograma a 45° respecte a l’horitzontal) vermells (el vermell ha de cobrir com a mínim el 35% de la superfície del senyal).
3.3. Senyals d’obligació
Forma rodona. Pictograma blanc sobre fons blau (el blau ha de cobrir com a mínim el 50% de la superfície del senyal).
3.4 Senyals relatius als equips de lluita contra incendis
Forma rectangular o quadrada. Pictograma blanc sobre fons vermell (el vermell ha de cobrir com a mínim el 50% de la superfície del senyal).
3.5. Senyals de salvament o socors
Forma rectangular o quadrada. Pictograma blanc sobre fons verd (el verd ha de cobrir com a mínim el 50% de la superfície del senyal).
Annex III
Disposicions mínimes per senyalització de canonades i recipients
1. Els recipients utilitzats en el treball per a les substàncies o els preparats perillosos, així com els recipients utilitzats per a l’emmagatzematge d’aquestes substàncies o els preparats perillosos, i les canonades visibles que continguin o canalitzin aquestes substàncies o preparats perillosos han de dur l’etiquetatge (dibuix o símbol sobre fons de color) previst en aquest annex.El que disposa el paràgraf anterior no s’aplica als recipients utilitzats en el treball durant un període curt ni als recipients en què el contingut canvia sovint, sempre que es prenguin mesures alternatives adequades, fonamentalment d’informació o de formació, que garanteixin un nivell de protecció idèntic.
L’etiquetatge previst en el paràgraf primer pot ser:
- Substituït pels senyals d’advertència previstos a l’annex II amb el mateix pictograma o símbol.
- Completat per dades complementàries, per exemple el nom o la fórmula de la substància o el preparat perillós i els detalls sobre el risc.
- Per al transport de recipients dins del lloc de treball, completat o substituït per senyals normalitzats en forma de panell per al transport de substàncies o preparats perillosos.
- Completat per dades complementàries, per exemple el nom o la fórmula de la substància o el preparat perillós i els detalls sobre el risc.
- Per al transport de recipients dins del lloc de treball, completat o substituït per senyals normalitzats en forma de panell per al transport de substàncies o preparats perillosos.
2. Aquesta senyalització s’ha de col·locar segons les condicions següents:
- En llocs visibles.
- En forma rígida, autoadhesiva o pintada.
- En forma rígida, autoadhesiva o pintada.
3. Les característiques intrínseques previstes al punt 1.4 de l’annex II, així com les condicions d’utilització previstes al |punt 2 de l’annex 2, relatives a senyals en forma de panell, s’han d’aplicar, quan escaigui, a l’etiquetatge previst al punt 1 d’aquest annex.
Sense perjudici dels punts 1, 2 i 3 d’aquest annex, l’etiquetatge utilitzat en les canonades s’ha de col·locar en un lloc visible i pròxim als llocs que comporten més risc, com vàlvules i punts de connexió, i amb la repetició necessària.
4. Les zones, les sales o els locals utilitzats per emmagatzemar substàncies o preparats perillosos en quantitats importants s’han de senyalitzar amb un senyal d’advertència apropiat d’entre els que s’enumeren en el punt 3.1 de l’annex II, o bé s’han d’identificar d’acord amb l’apartat 1 de l’annex III, llevat que l’etiquetatge dels embalatges o els recipients sigui suficient d’acord amb el que disposa el punt 1.5 de l’annex II sobre les dimensions.
L’emmagatzematge d’una certa quantitat de substàncies o preparats perillosos es pot indicar mitjançant el senyal d’advertència “perill en general”.
Els senyals i l’etiquetatge previstos més amunt s’han de col·locar, segons els casos, prop de la zona d’emmagatzematge o a la porta d’accés a la sala d’emmagatzematge.
Annex IV
Disposicions mínimes relatives a la identificació i la localització dels equips de lluita contra incendis
1. Consideració prèviaAquest annex és d’aplicació als equips exclusivament destinats a la lluita contra incendis.
2. Els equips de lluita contra incendis s’han d’identificar amb un color propi i amb un senyal de localització i/o un color en els emplaçaments on es trobin o als accessos a aquests emplaçaments.
3. El color d’identificació d’aquests equips ha de ser el vermell. La superfície vermella ha de ser prou extensa per identificar-los fàcilment.
4. Els senyals previstos al punt 3.4 de l’annex II s’han d’utilitzar en funció dels emplaçaments d’aquests equips.
Annex V
Disposicions mínimes relatives a la senyalització d’obstacles i llocs perillosos i al marcat de vies de circulació
1. Senyalització d’obstacles i llocs perillosos1.1. La senyalització de riscos de xoc contra obstacles, de caigudes d’objectes i de persones s’ha de fer a l’interior de les zones construïdes de l’empresa a les quals el treballador tingui accés mitjançant franges alternes grogues i negres o alternes vermelles i blanques.
1.2. Les dimensions d’aquesta senyalització s’han de relacionar amb les dimensions de l’obstacle o el lloc perillós senyalitzat.
1.3. Les franges grogues i negres o vermelles i blanques han de tenir una inclinació aproximada de 45 graus i han de ser de dimensions similars.
1.4. Model
2. Marcatge de les vies de circulació
2.1. Quan l’ús i l’equip dels locals requereixin el marcatge de les vies de circulació per protegir els treballadors, les de circulació de vehicles s’han d’identificar amb claredat mitjançant franges contínues d’un color ben visible, preferentment blanc o groc, tenint en compte el color del sòl.
2.2. Per a l’emplaçament de les franges s’han de tenir en compte les distàncies de seguretat necessàries entre els vehicles que puguin circular per la via i qualsevol objecte que pugui ser a prop, i també entre vianants i vehicles.
2.3. Les vies exteriors permanents situades en zones edificades també s’han de marcar, si escau, a menys que disposin de barreres o d’un paviment apropiat.
Annex VI
Disposicions mínimes relatives als senyals lluminosos
1. Característiques intrínseques1.1. La llum emesa per un senyal ha de provocar un contrast lluminós apropiat respecte al seu entorn, en funció de les condicions d’utilització previstes, sense provocar enlluernaments perquè són excessius ni una mala visibilitat perquè són insuficients.
1.2. La superfície lluminosa que emeti un senyal pot ser de color uniforme o pot dur un pictograma sobre un fons determinat.
1.3. El color uniforme s’ha d’ajustar a la taula de significat dels colors que figura al punt 4 de l’annex I.
1.4. Quan el senyal porta un pictograma ha de respectar el conjunt de regles aplicables als senyals en forma de panell, tal com es defineixen a l’annex II.
2. Regles particulars d’utilització
2.1. Si un dispositiu pot emetre un senyal, tant continu com intermitent, el senyal intermitent s’ha d’utilitzar per indicar, respecte al senyal continu, un grau de perill més elevat o més urgència en la intervenció o l’acció sol·licitada o imposada.
La durada de cada centelleig i la freqüència dels centelleigs d’un senyal lluminós intermitent s’han de dissenyar de manera que garanteixin la bona percepció del missatge i s’eviti qualsevol confusió, ja sigui entre diversos senyals lluminosos o amb un senyal lluminós continu.
2.2. Si un senyal lluminós intermitent s’utilitza en lloc d’un senyal acústic o com a complement, el codi del senyal ha de ser idèntic.
2.3. Els dispositius d’emissió de senyals lluminosos utilitzables en cas de perill greu s’han de revisar especialment o s’han de proveir d’una bombeta auxiliar.
Annex VII
Disposicions mínimes relatives als senyals acústics
1. Característiques intrínseques1.1. El senyal acústic ha de:
a) Tenir un nivell sonor clarament superior al nivell del soroll ambiental, de manera que sigui audible sense ser excessivament molest.
b) Ser fàcilment identificable per la durada, l’interval i els grups dels impulsos, i s’ha de distingir clarament de qualsevol altre senyal acústic i dels sorolls ambientals.
b) Ser fàcilment identificable per la durada, l’interval i els grups dels impulsos, i s’ha de distingir clarament de qualsevol altre senyal acústic i dels sorolls ambientals.
1.2. Si un dispositiu pot emetre un senyal acústic, tant amb una freqüència variable com amb una freqüència estable, la variable es farà servir per indicar, per contrast amb l’estable, un nivell de perill més elevat o més urgència de la intervenció o l’acció sol·licitada o imposada.
2. Codis
El so d’un senyal d’evacuació ha de ser continu.
Annex VIII
Disposicions mínimes relatives a la comunicació verbal
1. Característiques intrínseques1.1. La comunicació verbal s’estableix entre un locutor o un emissor i un o diversos oients, en un llenguatge format per textos curts, frases, grups de paraules o paraules aïllades, codificats eventualment.
1.2. Els missatges verbals han de ser tan curts, simples i clars com sigui possible, i l’aptitud verbal del locutor i les facultats auditives del l’oient o dels oients han de ser suficients per garantir una comunicació verbal segura.
1.3. La comunicació verbal ha de ser directa (s’ha d’utilitzar la veu humana) o indirecta (s’ha d’utilitzar la veu humana o la sintètica, difosa per un mitjà apropiat).
2. Regles particulars d’utilització
2.1. Les persones implicades han de conèixer bé el llenguatge utilitzat a fi de poder pronunciar i comprendre correctament el missatge verbal i adoptar, en funció del missatge, el comportament més apropiat en l’àmbit de la seguretat i de la salut.
2.2. Si la comunicació verbal s’utilitza en lloc de senyals gestuals o com a complement, caldrà utilitzar paraules com:
Inici: per indicar la presa del comandament.
- Alto: per interrompre o finalitzar un moviment.
- Fi: per finalitzar les operacions.
- Pujar: per hissar una càrrega.
- Baixar: per baixar una càrrega.
- Avançar o retrocedir a la dreta o a l’esquerra: el sentit d’aquests moviments s’ha de coordinar amb els codis gestuals corresponents.
- Perill: per efectuar una aturada d’emergència.
- Ràpid: per accelerar un moviment per raons de seguretat.
- Fi: per finalitzar les operacions.
- Pujar: per hissar una càrrega.
- Baixar: per baixar una càrrega.
- Avançar o retrocedir a la dreta o a l’esquerra: el sentit d’aquests moviments s’ha de coordinar amb els codis gestuals corresponents.
- Perill: per efectuar una aturada d’emergència.
- Ràpid: per accelerar un moviment per raons de seguretat.
Annex IX
Disposicions mínimes relatives a les senyals gestuals
1. Característiques intrínsequesUn senyal gestual ha de ser precís, simple, ampli i fàcil de fer i de comprendre, s’ha de distingir clarament de qualsevol altre senyal gestual.
La utilització dels dos braços al mateix temps s’ha de fer de forma simètrica i per a un sol senyal gestual.
Els gestos utilitzats, pel que fa a les característiques indicades anteriorment, poden variar o ser més detallats respecte a les representacions recollides a l’apartat 3, a condició que el significat i la comprensió siguin, almenys, equivalents.
2. Regles particulars d’utilització
2.1 La persona que emet senyals, denominada “encarregat dels senyals”, ha de donar les instruccions de maniobra al destinatari dels senyals, denominat “operador”, mitjançant senyals gestuals.
2.2. L’encarregat dels senyals ha de poder seguir visualment el desenvolupament de les maniobres sense perill.
2.3. L’encarregat dels senyals s’ha de dedicar en exclusiva a dirigir les maniobres i a la seguretat dels treballadors situats en les proximitats.
2.4. Si no es donen les condicions previstes al punt 2.2 es pot recórrer a un o més encarregats dels senyals suplementaris.
2.5. L’operador pot suspendre la maniobra que estigui fent per demanar noves instruccions quan no pugui executar les ordres rebudes amb les garanties necessàries de seguretat.
2.6. L’encarregat dels senyals ha de ser fàcilment reconegut per l’operador.
L’encarregat dels senyals ha de portar un o diversos elements d’identificació apropiats, per exemple, jaqueta, braçalet, casc, i, quan sigui necessari,raquetes.
Els elements d’identificació indicats han de ser de colors vius, preferentment iguals per a tots els elements, i els ha d’utilitzar exclusivament l’encarregat dels senyals.
3. Gestos codificats
3.1. Consideració prèvia
El conjunt de gestos codificats que s’inclou en aquest Reglament no impedeix que es puguin emprar altres codis, en particular en determinats sectors d’activitat.
3.2. Gestos generals
3.3. Moviments verticals
3.4. Moviments horitzontals
3.5. Perill
