Carregant...
 

Reglament de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals (Text refós sense caràcter oficial)



Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Àmbit d’aplicació

1. Aquest Reglament regula el desplegament de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals i desenvolupa les obligacions formals que han d’acomplir els obligats tributaris i el sistema de gestió, de liquidació i de control de l’impost esmentat.

2. El compliment de les obligacions establertes en aquest Reglament s’entén sense perjudici de les establertes en les lleis esmentades i altres disposicions que resultin aplicables.
Article 2. Obligats tributaris

Estan sotmeses a les obligacions establertes en aquest Reglament les persones físiques, les persones jurídiques i totes les entitats que tinguin la condició d’obligats tributaris, d’acord amb el que estableix la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.
Article 3. Designació del representant fiscal

1. Quan el ministeri encarregat de les finances ho requereixi, els obligats tributaris no-residents fiscals estan obligats a nomenar, en el termini establert a l’article 6, apartat 2 de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, una persona física o jurídica amb residència a Andorra perquè els representi davant del mateix ministeri en relació amb les seves obligacions per aquest impost.

L’obligat tributari o el seu representant han de presentar al ministeri encarregat de les finances el nomenament del representant en el termini d’un mes a partir de la data d’aquest nomenament. El nomenament l’ha d’establir per escrit l’obligat tributari.

2. En la designació hi han de constar:

a) els noms i les adreces de l’obligat tributari no resident fiscal i del representant fiscal;
b) l’acceptació del nomenament per part del representant fiscal;
c) el compromís per part del representant de complir les formalitats i els deures tributaris relatius a l’impost sobre la renda de no-residents fiscals, o que es puguin derivar d’altres impostos d’àmbit estatal o comunal, si escau;
d) la data a partir de la qual entra en vigor la representació i, si escau, la durada de la mateixa.


S’adjunta al document de designació una còpia del passaport o el document d’identitat del representant i del representat.

3. L’obligat tributari no resident o el seu representant ha de presentar el nomenament, segons el model que aprovi el Govern, davant del ministeri encarregat de les finances.
Article 4. Revocació del representant fiscal

1. L’obligat tributari no resident fiscal pot substituir el representant nomenat, revocant la representació donada, i nomenant un nou representant, d’acord al procediment al que es refereix l’article anterior.

2. El representant també pot renunciar unilateralment a exercir les funcions de representant. Ha de comunicar a l’Administració la seva renúncia després d’haver-ho comunicat a l’obligat tributari. En aquest cas, l’obligat tributari ha de nomenar un nou representant si continua obtenint rendes provinents d’activitats desenvolupades dins del territori andorrà.

3. La revocació del representant fiscal es fa segons el model que aprovi el Govern, relatiu a la revocació.
Article 5. Exempció de beques a l’estudi i ajuts de recerca

1. D’acord amb el que estableix l’article 15 de la Llei de l’impost n’estan exempts les beques i els ajuts de recerca atorgats per entitats públiques andorranes per cursar estudis reglats o dur a terme accions vinculades a la recerca tant al Principat d’Andorra com a l’estranger, quan es concedeixen d’acord amb la Llei d’ajuts a l’estudi i a la normativa relativa a cada una de les convocatòries dels ajuts a la recerca.

2. També n’estan exemptes les beques i ajuts de recerca atorgades per entitats distintes de les indicades a l’apartat anterior, quan tinguin per objecte cursar estudis reglats o dur a terme accions vinculades a la recerca tant al Principat d’Andorra com a l’estranger, en les condicions següents:

a) La concessió de la beca o ajut s’ha d’ajustar als principis de mèrit i capacitat, de generalitat i de no discriminació en les condicions d’accés i publicitat de la convocatòria.


En cap cas no n’estan exempts les beques i els ajuts de recerca concedits per una entitat pública o privada en els quals els destinataris siguin exclusivament o fonamentalment els seus treballadors, els cònjuges o parents seus, en línia descendent, ascendent o col·lateral, consanguínia o per afinitat o adopció, fins al tercer grau inclòs.

b) L’import de la beca exempt per cursar estudis reglats comprèn els costos de matrícula, o les quantitats satisfetes per un concepte equivalent, per poder cursar els esmentats estudis, i d’assegurança d’accidents corporals i assistència sanitària de la qual sigui beneficiari el becari i, si s’escau, el cònjuge i el fill del becari sempre que no tinguin cobertura de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, així com una dotació econòmica màxima, amb caràcter general, de 3.000 euros anuals. Aquest darrer import s’elevarà fins a un màxim de 15.000 euros anuals quan la dotació econòmica tingui per objecte compensar despeses de transport i allotjament per cursar els estudis reglats del sistema educatiu, fins al segon cicle universitari inclòs. Quan es tracti d’estudis a l’estranger, aquest import és de 18.000 euros anuals.


El que es preveu en aquesta lletra també és aplicable en relació amb el Premi Nacional a l’Estudi.

c) Si l’objecte de l’ajut és cursar estudis de tercer cicle, la dotació econòmica n’està exempta fins a un import màxim de 18.000 euros anuals o de 24.000 euros anuals quan es tracta d’estudis a l’estranger.
d) En el supòsit dels ajuts a la recerca, la dotació econòmica derivada del programa d’ajuda del qual sigui beneficiari l’obligat tributari n’està exempta.


L’ajut de recerca ha de respondre a una convocatòria prèvia i ha de tenir algun dels objectius següents: ampliar nous coneixements científics, buscar la seva possible aplicació i la seva implementació econòmica (innovació) i contribuir a la difusió del nou coneixement.

L’exempció l’ha de declarar el ministeri encarregat de les finances amb una sol·licitud prèvia i amb l’aportació de la documentació pertinent per part de la persona o l’entitat que convoca l’ajut a la recerca. La sol·licitud s’ha d’efectuar amb caràcter previ a la concessió de la beca per investigació.

La dotació econòmica n’està exempta fins a un import màxim de 24.000 euros anuals.

e) En el supòsit dels ajuts previstos a les lletres c) i d) anteriors, la dotació econòmica exempta inclou els ajuts complementaris que tinguin per objecte compensar les despeses de locomoció, manutenció i estada derivades de l’assistència a conferències i reunions científiques, així com les estades temporals en universitats i centres de recerca diferents als de la seva adscripció per completar, en ambdós casos, la formació investigadora del beneficiari.
f) D’acord amb el que s’ha indicat en les lletres anteriors d’aquest apartat 2, quan la duració de la beca sigui inferior a un any natural, la quantia màxima exempta és la part proporcional que correspongui.

Article 6. Exempció de determinats premis literaris, artístics o científics

1. D’acord amb l’exempció prevista a l’article 15 de la Llei de l’impost, té la consideració de “premis literaris, artístics o científics rellevants” la concessió de béns o drets a una o diverses persones, sense contraprestació, en recompensa o reconeixement al valor de les obres literàries, artístiques o científiques.

2. El qui concedeix el premi no es pot encarregar de l’explotació econòmica de l’obra o de les obres premiades ni estar-hi interessat. En particular, el premi no pot implicar ni exigir la cessió ni la limitació dels drets de propietat sobre aquestes obres, inclosos els derivats de la propietat intel·lectual o industrial. No es considera incomplert aquest requisit per la mera divulgació pública de l’obra, sense finalitat lucrativa i per un període de temps no superior a un any.

No tenen la consideració de “premis exempts” les beques, els ajuts i, en general, les quantitats destinades al finançament previ o simultani d’obres o treballs relatius a les matèries esmentades a l’apartat 1 anterior.

3. La convocatòria ha de reunir els requisits següents:

a) Tenir caràcter nacional o internacional.
b) No establir cap limitació respecte als concursants per raons alienes a la mateixa essència del premi.
c) Que el seu anunci tingui un nivell de difusió pública suficient per tal de garantir el compliment del principi de publicitat de la convocatòria. Els premis que es convoquin a l’estranger o per organitzacions internacionals sols han de complir el requisit previst a la lletra b) anterior per accedir a l’exempció.


4. L’exempció l’ha de declarar el ministeri encarregat de les finances amb una sol·licitud prèvia.

La declaració anterior s’ha de sol·licitar amb l’aportació de la documentació pertinent per part de la persona o l’entitat que convoca el premi.

La sol·licitud s’ha d’efectuar amb caràcter previ a la concessió del premi i abans de l’inici del període reglamentari de declaració del període impositiu en el qual s’hagi obtingut.

Per a la resolució de l’expedient es pot sol·licitar un informe del departament competent per raó de la matèria o, si s’escau, de l’òrgan encarregat.

El termini màxim per notificar la resolució del procediment és de sis mesos. Un cop transcorregut el termini sense que s’hagi notificat la resolució expressa, la sol·licitud s’entén desestimada.

La declaració és vàlida per a les convocatòries successives sempre que no modifiquin els termes que s’han pres en consideració per concedir l’exempció.

En els supòsits en què les convocatòries successives modifiquin els esmentats termes o s’incompleixi qualsevol dels requisits exigits per a la seva aplicació, el ministeri encarregat de les finances declara la pèrdua del dret a la seva aplicació a partir del moment en què es produeix l’esmentada modificació o incompliment.

5. Quan el ministeri encarregat de les finances declara l’exempció del premi, les persones a les quals fa referència l’apartat 4, amb la sol·licitud prèvia de la declaració d’exempció del premi, estan obligades a comunicar al ministeri esmentat, dintre del mes següent al de la concessió, la data del premi, el premi concedit i les dades identificatives dels quals n’han resultat beneficiats.

6. Estan exempts en tot cas, i sense necessitat de complir els requisits prevists als apartats anteriors d’aquest article, els premis literaris, artístics o científics concedits per qualsevol entitat pública del Principat d’Andorra.
Article 7. Valor normal de mercat

S’entén per “valor normal de mercat” el que hagi estat acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurídics idèntics o similars.
Article 8. Operacions vinculades

1. Quan els obligats tributaris no residents fiscals efectuen operacions amb persones o entitats vinculades a ells, els són aplicables les disposicions de l’article 16 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, d’ara endavant Llei de l’impost sobre societats.

2. Les operacions efectuades entre persones o entitats vinculades es valoren pel seu valor normal de mercat.

3. El ministeri encarregat de les finances pot comprovar que les operacions efectuades entre persones o entitats vinculades s’han valorat pel seu valor normal de mercat i pot fer, si escau, les correccions valoratives oportunes respecte de les operacions subjectes a aquest impost. El ministeri encarregat de les finances queda vinculat pel nou valor respecte a la resta de persones o entitats vinculades.

La valoració administrativa no pot generar per aquest impost una renda superior a la derivada de l’operació per al conjunt de les persones o entitats que l’hagin efectuat.

4. L’obligat tributari ha de facilitar al ministeri encarregat de les finances tota la documentació necessària del grup relativa a les operacions vinculades, als contractes i altres dades que permetin determinar el valor normal de mercat.
Article 9. Sol·licitud

1. Els obligats tributaris que efectuïn operacions vinculades poden sol·licitar al ministeri encarregat de les finances la seva assistència per determinar i fixar el valor normal de mercat d’aquestes operacions abans que es duguin a terme.

Aquesta sol·licitud ha d’incorporar una proposta de valoració fonamentada en el valor de mercat, amb una descripció dels fets i les circumstàncies de les operacions de què es tracti.

2. La sol·licitud de valoració ha de reflectir que totes les persones que hi tenen vinculació són coneixedores d’aquesta sol·licitud i l’accepten.

3. La sol·licitud ha d’anar acompanyada de la documentació del grup al qual pertanyi l’obligat tributari i de la documentació relativa a l’obligat tributari.

a) La documentació relativa al grup al qual pertanyi l’obligat tributari consisteix en:
– una descripció de l’estructura organitzativa, jurídica i operativa del grup;
– una identificació de les entitats que formen part del grup que efectuen operacions vinculades i que afecten les operacions fetes per l’obligat tributari;
– una descripció de la naturalesa, la importància i els fluxos de les operacions vinculades entre les entitats de grup quan afecten les operacions fetes per l’obligat tributari, juntament amb els canvis relatius a períodes impositius o a liquidacions anteriors;
– una descripció de les funcions exercides i dels riscos assumits per les entitats del grup quan afecten les operacions fetes per l’obligat tributari;
– una relació de la titularitat de les patents, les marques, els noms comercials i altres actius intangibles quan afecten les operacions efectuades per l’obligat tributari, així com l’import de les contraprestacions derivades de la seva utilització;
– una descripció de la política del grup en relació amb els preus de transferència que inclogui el mètode o els mètodes de fixació dels preus adoptats pel grup i que en justifiqui l’adequació al principi de lliure competència;
– una relació dels acords de repartiment de costos i els contractes de prestació de serveis entre entitats del grup quan afecten les operacions efectuades per l’obligat tributari;
– una relació dels acords previs de valoració o els procediments amistosos celebrats o en curs relatius a les entitats del grup quan afecten les operacions efectuades per l’obligat tributari;
– la memòria del grup o, si no n’hi ha, un informe anual equivalent.

b) La documentació relativa a l’obligat tributari ha de contenir:
– noms, cognoms, raó social o denominació completa, domicili fiscal, NRT de l’obligat tributari, si escau, i de les entitats amb les quals efectua les operacions, i una descripció detallada de la naturalesa, les característiques i els imports de les operacions;
– una explicació relativa al mètode de valoració escollit, els motius, l’aplicació i el valor que en resulta;
– criteris de repartiment de les despeses en concepte de serveis prestats conjuntament a favor de les entitats o les persones vinculades i, si escau, els corresponents acords de repartiment de despeses;
– qualsevol informació rellevant que l’obligat tributari hagi requerit per determinar el valor de les operacions vinculades.


4. El ministeri encarregat de les finances analitza la sol·licitud i la proposta de valoració i demana, si escau, aclariments o informació complementària. El ministeri encarregat de les finances pot acordar no admetre a tràmit la proposta, en especial quan:

a) la proposta de valoració manqui de fonament per determinar el valor de mercat;
b) quan ja s’hagin desestimat propostes de valoració substancialment iguals a la proposta formulada;
c) qualsevol altra circumstància que generi dubtes quant a la determinació del valor.


Tota denegació ha d’estar degudament motivada.

5. En un termini no superior a tres mesos a comptar de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en qualsevol dels registres del ministeri encarregat de les finances o des de la data d’esmena a requeriment d’aquest ministeri, el ministeri encarregat de les finances ha de notificar a l’obligat tributari la decisió d’acceptar o de rebutjar la posada en marxa o l’aplicació del procediment que proposa. Si transcorre aquest termini sense que s’hagi produït una resolució expressa, la sol·licitud, quan s’hagi acompanyat d’una proposta raonada de valoració, s’entén estimada.
Article 10. Resolució

El ministeri encarregat de les finances, mitjançant una resolució, pot decidir:

a) aprovar la proposta de valoració;
b) aprovar una proposta de valoració que difereix de la proposta inicialment proposada amb l’acceptació prèvia de l’obligat tributari;
c) desestimar la proposta de valoració formulada per l’obligat tributari.

Article 11. Acord previ de valoració

1. L’acord previ de valoració es formalitza en un document que inclou:

a) lloc i data de formalització;
b) nom, cognoms o raó social, domicili fiscal i número de registre tributari, si escau, de l’obligat tributari al qual es refereix la proposta;
c) conformitat de l’obligat tributari amb el contingut de l’acord;
d) descripció de les operacions a les quals es refereix la proposta;
e) elements essencials del mètode de valoració;
f) períodes impositius o de liquidació als quals s’aplica l’acord i la data d’entrada en vigor de l’acord.


2. El ministeri encarregat de les finances i l’obligat tributari han d’aplicar el que resulti de la proposta aprovada. En tot cas el ministeri encarregat de les finances pot comprovar la correcta aplicació de la proposta i, en cas contrari, ha de regularitzar la situació tributària de l’obligat tributari.
Article 12. Informació sobre l’aplicació de l’acord previ de valoració

L’obligat tributari ha de presentar, juntament amb la declaració de l’impost, un escrit relatiu a l’aplicació de l’acord previ de valoració aprovat que indiqui:

a) les operacions efectuades en el període impositiu o de liquidació a què es refereix la declaració i a les quals és aplicable l’acord previ;
b) els preus o els valors de les operacions en aplicació de l’acord previ de valoració;
c) la descripció, si escau, de les variacions de les circumstàncies econòmiques com a resultat de l’aplicació del mètode de valoració a què es refereix l’acord previ;
d) les operacions efectuades en el període impositiu o de liquidació similars a les quals fa referència l’acord previ, els preus que s’han aplicat.

Article 13. Modificació de l’acord previ de valoració

1. Quan es doni una variació de les circumstàncies econòmiques establertes en l’acord previ de valoració, es pot modificar l’acord per adequar-lo a les noves circumstàncies econòmiques. Aquest procediment es pot iniciar d’ofici o a instància d’una part i s’ha de presentar una justificació de la variació de les circumstàncies econòmiques i la proposta de modificació que sigui procedent.

2. El ministeri encarregat de les finances, després d’analitzar la documentació, dicta una resolució motivada per estimar o no la proposta de modificació.

Capítol segon. Rendes obtingudes per obligats tributaris no residents fiscals mitjançant un establiment permanent

Article 14. Registre dels no residents fiscals que operen mitjançant un establiment permanent

1. Les persones i les entitats que operen a Andorra a través d’un establiment permanent s’han d’inscriure al Registre d’Entitats No Residents Fiscals, integrat en el Registre d’Empresaris i Professionals,i al Registre de Societats Mercantils.

La inscripció al Registre d’Entitats No Residents Fiscals, dins del Registre d’Empresaris i Professionals,s’ha de formalitzar mitjançant la presentació al ministeri encarregat de les finances de la declaració d’alta en el Cens d’Obligats Tributaris i la sol·licitud del número de registre tributari, segons el model que aprovi el Govern. La inscripció al Registre d’Entitats No Residents Fiscals s’ha de formalitzar abans de l’inici de les activitats corresponents.

2. Juntament amb la sol·licitud, s’ha de presentar la documentació següent:

a) en el cas de persones jurídiques, l’escriptura de constitució, el document acreditatiu de la inscripció al Registre de Societats, l’escriptura d’apoderament o de càrrec suficient i el document d’identitat o el passaport de la persona que exerceix la representació de la societat;
b) el nomenament de representant fiscal amb l’acceptació expressa del representant.


3. Les persones inscrites al Registre d’Entitats No Residents Fiscals han de comunicar qualsevol modificació de les seves dades d’acord amb el que preveu el Reglament d’Aplicació dels Tributs de l’11 de febrer del 2015 per al Registre d’Empresaris i Professionals.
Article 15. DeclaracióImage

1. Els establiments permanents han de presentar i subscriure la declaració per aquest impost el mes següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, mitjançant els formularis, en el lloc i de la forma que estableixi el ministeri encarregat de les finances.

La declaració es pot presentar en els sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, sense que això tingui, però, efectes sobre els terminis d’ingrés o de devolució del deute tributari.

2. També s’entén conclòs el període impositiu quan l’establiment permanent atura l’activitat, quan s’ha fet la desafectació de la inversió efectuada al seu dia respecte de l’establiment permanent, quan es produeix la transmissió de l’establiment permanent a una altra persona física o entitat, quan la casa central trasllada la seva residència al territori andorrà o quan en mor el titular.

El termini de presentació és el que està establert amb caràcter general per a les rendes obtingudes sense mediació d’establiment permanent des de la data en què es produeix el supòsit, sense que se’n pugui autoritzar la baixa del Registre fins que no s’hagi presentat la dita declaració.

3. Els establiments permanents han d’ingressar, si escau, l’import de la quota diferencial utilitzant qualsevol dels procediments següents:

a) Domiciliació bancària.
b) Transferència nominativa a favor del Govern d’Andorra, amb la presentació d’una còpia del document acreditatiu de la transferència juntament amb les declaracions de l’impost.


En cas de pagament per domiciliació bancària, la manca de pagament comporta l’augment del deute tributari amb l’import de les despeses de retorn.
Article 16. Pagament a compteImage

1. Durant el novè mes posterior a l’inici del període impositiu, els obligats tributaris han d’efectuar un pagament a compte de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs el primer dia d’aquest mes.

2. El pagament a compte es calcula aplicant el percentatge del 50% sobre la quota de liquidació de l’exercici immediatament anterior.

En cas que el període anterior tingui una durada inferior a 12 mesos, el pagament a compte es fa tenint en compte la part proporcional de la quota de liquidació dels períodes anteriors fins a completar un període de 12 mesos.

3. Els obligats tributaris no han d’efectuar el pagament a compte durant el primer exercici de l’activitat.

4. La declaració del pagament a compte es fa mitjançant els formularis, en el lloc i de la forma que estableixi el ministeri encarregat de les finances.

5. El pagament a compte té la consideració de deute tributari, d’acord amb l’article 47 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, i s’estableix en la forma prevista per als pagaments a compte a la Llei de l’impost sobre societats.

6. Els establiments permanents han d’ingressar, si escau, l’import del pagament a compte utilitzant qualsevol dels procediments següents:

a) Domiciliació bancària.
b) Transferència nominativa a favor del Govern d’Andorra, amb la presentació d’una còpia del document acreditatiu de la transferència juntament amb les declaracions de l’impost.


En cas de pagament per domiciliació bancària, la manca de pagament comporta l’augment del deute tributari amb l’import de les despeses de retorn.
Article 17. Deducció del pagament a compte i quota diferencial

El pagament a compte es dedueix de la quota de liquidació per obtenir la quota diferencial. Quan, per efecte del pagament a compte, la quota diferencial sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances n’ha de retornar l’excés en el termini màxim de tres mesos.

Capítol tercer. Rendes obtingudes per obligats tributaris no residents fiscals sense mediació d’establiment permanent

Article 18. Declaració

1. Els obligats tributaris no residents fiscals que obtinguin rendes en territori andorrà sense mediació d’establiment permanent estan obligats a presentar una declaració amb la determinació i l’ingrés del deute tributari corresponent a aquest impost, segons el model que aprovi el Govern, davant del ministeri encarregat de les finances durant el mes que segueix cada trimestre natural.

2. A la declaració s’hi han d’adjuntar les factures o els documents equivalents corresponents a les rendes que s’han satisfet així com una relació de les rendes subjectes a l’impost de no-residents fiscals, segons el model que aprovi el Govern.

3. L’obligat tributari no té l’obligació de presentar declaració quan hi hagi obligació de retenir i el subjecte obligat a retenir i fer ingressos a compte hagi presentat la declaració i efectuat l’ingrés davant el ministeri encarregat de les finances en els terminis establerts en aquest reglament.
Article 19. Base per al càlcul de l’obligació de retenció i d’ingrés a compte

1. Amb caràcter general, la base per al càlcul de l’obligació de retenir o ingressar a compte es determina d’acord amb el que disposa l’article 25 de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

2. Quan la retenció s’ha de fer sobre els premis no exempts derivats de la participació en jocs, concursos, rifes o combinacions aleatòries, estiguin o no vinculats a l’oferta, la promoció o la venda de determinats béns, productes o serveis, l’import dels premis constitueix la base per al càlcul de la retenció.
Article 20. Obligació de retenció i d’ingrés a compte

1. El retenidor o l’obligat a ingressar a compte l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals ha de presentar com a màxim durant el mes que segueix cada trimestre natural, davant el ministeri encarregat de les finances, la declaració de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte efectuats que corresponguin al trimestre natural immediatament anterior i ingressar-ne l’import mitjançant la presentació del model que aprovi el Govern. No obstant això, les quantitats retingudes o els ingressos a compte efectuats en relació a les rendes meritades l’últim mes del trimestre natural es poden declarar en el període de liquidació del trimestre natural següent.

2. En relació amb les rendes del treball satisfetes per la Caixa Andorrana de Seguretat Social i les rendes del treball subjectes a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la persona o entitat obligada a retenir o a practicar l’ingrés a compte ha d’efectuar l’ingrés de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte fets amb periodicitat mensual.

A aquest efecte, presenta la corresponent declaració que podrà consistir en un formulari conjunt amb el corresponent a les cotitzacions a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, entre els dies 1 i 15 del mes següent a aquell al qual corresponguin les retencions i ingressos a compte i ingressa el seu import al ministeri encarregat de les finances dins del mateix termini.

3. El retenidor o l’obligat a ingressar a compte ha de presentar, juntament amb l’ingrés a compte, una relació de les retencions i els ingressos a compte efectuats, segons el model que aprovi el Govern, i també aquells per als quals s’han satisfet les rendes respecte de les quals no s’ha fet cap retenció en virtut del que s’estableix a l’article 35 de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

Les entitats domiciliades, residents o representades a Andorra, que paguen per compte d’altri rendes subjectes a retenció o ingrés a compte o que són dipositàries o gestionen el cobrament de les rendes de valors, estan subjectes a les mateixes obligacions establertes als paràgrafs anteriors.

4. El ministeri encarregat de les finances pot sol·licitar la presentació d’un resum anual de les retencions i els ingressos a compte efectuats, segons el model que aprovi el Govern, quan coincideixi el termini de presentació de l’ingrés a compte del quart trimestre. Aquest resum ha d’incloure, si escau, les dades relatives a les declaracions negatives que s’hagin presentat.
Article 21. Rendes exemptes o rendes que ja han tributat

Quan en el termini previst a l’article anterior, només s’hagin satisfet rendes del tipus exemptes o rendes que ja han tributat, l’obligat a retenir està obligat a facilitar-ne informació mitjançant una declaració negativa. No hi ha obligació de declarar les rendes que estiguin exemptes en virtut del que disposen les lletres a), b), d), e), f) i h) de l’article 15 de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals. El procediment, els terminis i els formularis que s’utilitzen per a la declaració negativa són els que estan establerts a l’article 20, apartat 1.
Article 22. Exempció de retenció o d’ingrés a compte

De conformitat amb el que s’estableix a l’article 35, apartat 3, de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, no s’ha de fer la retenció o l’ingrés a compte quan:

a) les rendes estan exemptes en virtut del que estableix l’article 15 de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, o quan resulta aplicable un conveni per evitar la doble imposició, sense perjudici de l’obligació de declarar;
b) les rendes han estat satisfetes o abonades pels obligats tributaris no residents fiscals sense establiment permanent, i s’acredita el pagament de l’impost o la procedència d’exempció mitjançant la presentació del rebut corresponent.

Article 23. Altres modalitats

El ministeri encarregat de les finances pot autoritzar altres procediments declaratius per a la presentació de les declaracions o per efectuar l’ingrés a compte sempre que es garanteixi el compliment de la normativa tributària.
Article 24. Factura o certificació acreditativa

1. L’obligat tributari ha d’emetre una factura, un rebut o un document equivalent corresponent a la renda meritada i ha de precisar l’import de la retenció que s’aplica.

2. Quan la factura, el rebut o el document equivalent corresponent a la renda rebuda no precisa l’import de la retenció que s’aplica, o quan l’obligat tributari ho requereixi, el retenidor o l’obligat a ingressar a compte ha d’expedir a favor de l’obligat tributari una certificació acreditativa de les retencions fetes, o dels ingressos a compte efectuats, que indiqui també les dades referents a l’obligat tributari que s’han d’incloure a la relació a què fa referència l’article 20. La certificació acreditativa ha de seguir el model que aprovi el Govern.

Les entitats domiciliades, residents o representades a Andorra que paguin per compte d’altri rendes subjectes a retenció o ingrés a compte o que són dipositàries o gestionen el cobrament de les rendes de valors, estan subjectes a les obligacions establertes en el paràgraf anterior.

3. Els pagadors han de comunicar als obligats tributaris la retenció o l’ingrés a compte fets durant els 30 primers dies naturals dels mesos d’abril, juliol, octubre i gener respecte de les retencions o ingressos a compte del trimestre anterior.
Article 25. Comunicació de l‘opció per al règim especial de treballadors fronterers i temporers

Els treballadors no-residents fiscals contractats per empreses residents o establertes al Principat d’Andorra que es vulguin acollir al règim especial de treballadors fronterers i temporers regulat a l’article 36 bis de la Llei de l’impost, ho han de comunicar al ministeri encarregat de les finances a través del model oficial que s’aprovi a aquest efecte. L’opció així exercida tindrà validesa per a anys posteriors fins que no es revoqui de forma expressa.

2. El termini per acollir-se al règim especial de treballadors fronterers i temporers és de deu dies a comptar de l’inici de la relació laboral.

Si l’obligat tributari s’acull al règim especial fora d’aquest termini però abans de finalitzar el període impositiu, el percentatge de retenció es calcularà durant l’any d’acord amb les regles establertes en aquest impost, si bé serà d’aplicació el règim especial dels treballadors fronterers i temporers si presenta el model de declaració de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals relatiu als treballadors fronterers i temporers una vegada finalitzat el període impositiu.
Article 26. Retencions i ingressos a compte sobre rendes del treball satisfetes als treballadors temporers acollits al règim especial de treballadors fronterers i temporers

1. Les retencions i els ingressos a compte corresponents a les rendes del treball satisfetes als treballadors temporers que, tenint la condició d’obligats tributaris per aquest impost, hagin exercit l’opció prevista a l’article 36 bis de la Llei de l’impost, es calculen aplicant un percentatge fix del 10 per cent sobre l’import de la renda íntegra satisfeta.

2. No obstant això, l’obligat tributari pot optar perquè s’apliqui el percentatge que resulti de les regles generals establertes al Reglament d’aplicació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques en relació amb les rendes del treball i, en particular, les disposicions previstes a l’apartat 1 de l’article 9 i a l’article 10, tenint en compte a aquests efectes únicament l’import de les despeses fiscalment deduïbles, la reducció i la bonificació que siguin aplicables a aquests obligats tributaris per aplicació de l’esmentat article 36 bis de la Llei de l’impost.

3. L’opció establerta a l’apartat anterior només serà aplicable a condició que l’obligat tributari nomeni una persona física o jurídica amb residència fiscal al Principat d’Andorra perquè el representi davant el ministeri encarregat de les finances, en relació amb les seves obligacions per aquest impost derivades de les rendes a les quals es refereix aquest article, en els termes de l’article 6 de la Llei de l’impost. Aquest representant es considerarà responsable del deute tributari a càrrec de l’obligat tributari per aquest impost, en relació amb les rendes com a treballador temporer.

4. L’exercici de l’opció esmentada als apartats 2 i 3 es realitzarà per l’obligat tributari en el termini de deu dies a comptar de l’inici de la relació laboral. Una vegada realitzada la comunicació, l’opció vincula l’obligat tributari durant l’any natural en que s’exerceix l’opció i continuarà en els anys següents excepte renúncia o revocació expressa.
Article 27. Retencions i ingressos a compte sobre rendes del treball satisfetes als treballadors fronterers acollits al règim especial de treballadors fronterers i temporers

Les retencions i els ingressos a compte corresponents a les rendes del treball satisfetes als treballadors fronterers que, tenint la condició d’obligats tributaris per aquest impost, hagin exercit l’opció prevista a l’article 36 bis de la Llei de l’impost, es calculen aplicant les regles generals establertes al Reglament d’aplicació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en relació amb les rendes del treball i, en particular, les previstes a l’apartat 1 de l’article 9 i a l’article 10, tenint en compte a aquests efectes únicament l’import de les despeses fiscalment deduïbles, la reducció i la bonificació que siguin aplicables a aquests obligats tributaris per aplicació de l’esmentat article 36 bis de la Llei de l’impost.

Capítol quart. Devolucions

Article 28. Devolució d’ofici

En el supòsit que l’import del pagament a compte sigui superior a la quota de liquidació del mateix període de liquidació, el ministeri encarregat de les finances ha d’efectuar la devolució d’ofici de l’excés.
Article 29. Regularització i devolució dels ingressos indeguts

1. Quan un obligat tributari ha suportat una retenció o un pagament a compte, o ha fet un ingrés superior a la quota de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pot sol·licitar al ministeri encarregat de les finances la devolució de l’excés sobre la quota tributària esmentada. La sol·licitud s’ha de formalitzar mitjançant la presentació de la declaració, segons el model que aprovi el Govern, o mitjançant la sol·licitud de modificació que s’estableix segons el model que aprovi el Govern.

2. El ministeri encarregat de les finances comprova les dades trameses i comunica per escrit a la persona sol·licitant l’import definitiu de la devolució o, si escau, la denegació de la devolució, en el termini de tres mesos a comptar de la presentació de la sol·licitud. Quan el ministeri encarregat de les finances ha de retornar un import prèviament abonat, fa efectiu l’excés sobre la quota de tributació que resulti exigible.

3. Tota decisió ha d’estar motivada, i en tot cas amb expressió dels recursos procedents.

Capítol cinquè. Gestió, recaptació i control

Article 30. Declaracions, pagaments a compte i ingrés a compte

Quan es presenti una declaració, un pagament a compte o un ingrés a compte, l’Administració accepta el document i retorna a l’administrat la còpia del dit document. El ministeri encarregat de les finances admet la documentació presentada i lliura un rebut de l’ingrés fet, si escau.
Article 31. Mitjans de pagament

Els obligats tributaris han d’ingressar, si escau, l’import de la quota de liquidació i del pagament a compte utilitzant qualsevol dels procediments següents:

a) pagament en efectiu fins a un import de 10.000 euros,
b) targeta de crèdit,
c) xec nominatiu a favor del Govern d’Andorra,
d) transferència nominativa a favor del Govern d’Andorra,
e) domiciliació bancària.

Article 32. Gestió i control

El Departament de Tributs i de Fronteres, o l’entitat que el substitueixi, s’encarrega de gestionar i controlar l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.
Article 33. Caràcter provisional de les dades

El ministeri encarregat de les finances pot comprovar, en un termini de tres anys a comptar de la data en què es fa efectiva la declaració o la devolució, la veracitat de les dades consignades, i exercir, si escau, les seves facultats per exigir el compliment dels deures tributaris d’acord amb els procediments que regula la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.
Article 34. Liquidació provisional d’ofici

1. El ministeri encarregat de les finances ha de fer liquidacions provisionals d’ofici quan l’obligat tributari incompleixi el deure de liquidar l’impost o quan incompleixi el requeriment per a la presentació de la declaració i la liquidació formulades.

2. Les liquidacions provisionals d’ofici determinen els elements essencials que ordinàriament han de contenir les liquidacions formulades pels obligats tributaris i també, si escau, les sancions procedents.
Article 35. Procediment de la liquidació provisional d’ofici

1. Un cop transcorreguts trenta dies hàbils des que es notifica a l’obligat tributari el requeriment del ministeri encarregat de les finances perquè presenti la declaració liquidació que no s’hagi presentat en el termini reglamentari, es pot iniciar el procediment per fer la liquidació provisional d’ofici, llevat que en el termini indicat es convalidi l’incompliment o es justifiqui degudament la inexistència de l’obligació.

2. Una proposta de liquidació provisional d’ofici es duu a terme d’acord amb les dades, els antecedents, els elements, els signes, els índexs o els mòduls dels quals disposi el ministeri encarregat de les finances i es notifica a l’obligat tributari afectat perquè en el termini improrrogable de deu dies efectuï les al·legacions que consideri oportunes.

3. Després de rebre les al·legacions de l’obligat tributari o després de la caducitat del tràmit esmentat, el ministeri encarregat de les finances resol l’expedient i el notifica a l’obligat tributari.

4. El ministeri encarregat de les finances fa la liquidació provisional d’ofici mitjançant el procediment de comprovació de gestió que regula l’article 87 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.
Article 36. Efectes de la liquidació provisional d’ofici

1. Les liquidacions provisionals d’ofici s’executen immediatament, sense perjudici dels recursos corresponents que s’hi puguin interposar en contra, d’acord amb el que estableix la legislació vigent.

2. El ministeri encarregat de les finances pot comprovar ulteriorment la situació tributària dels obligats tributaris i fer les liquidacions definitives que siguin procedents, d’acord amb la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

Disposició derogatòria

Queda derogat el Reglament de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, del 25 de gener del 2012.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 23 de setembre del 2015

Antoni Martí Petit
Cap de Govern



Disposició transitòria segona del Decret 207/2021, del 23 de juny del 2021, pel qual s’aprova la modificació del Reglament de l’impost sobre societats i del Reglament de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals

Disposició transitòria segona. Termini de presentació de la declaració de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals dels obligats tributaris que operen mitjançant un establiment permanent

Per derogació de l’article 15 del Reglament de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, el termini màxim per presentar la declaració de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals dels obligats tributaris que operen mitjançant un establiment permanent corresponent al període impositiu finalitzat entre l’1 i el 31 de desembre del 2020 és el 31 d’agost del 2021.




Portal Jurídic del Principat d’Andorra


Objecte i contingut | Avís legal | Manual d'ús | Contacte