Reglament de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals (Text refós sense caràcter oficial)

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Àmbit d’aplicació

1. Aquest Reglament regula el desplegament de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals i les seves modificacions en relació amb les obligacions formals que han d’acomplir els obligats tributaris d’aquest impost, així com el sistema de gestió, de liquidació i de control del tribut.

2. El compliment de les obligacions establertes en aquest Reglament s’entén sense perjudici de les establertes en les lleis esmentades i altres disposicions que resultin aplicables.

Article 2. Obligats tributaris

Estan sotmeses a les obligacions establertes en aquest Reglament les persones físiques, les persones jurídiques i totes les entitats que tinguin la condició d’obligats tributaris, d’acord amb el que determina la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

Article 3. Registre tributari

1. El ministeri encarregat de les finances ha de portar un registre tributari que inclogui els obligats tributaris que obtinguin rendes subjectes a l’impost. Els obligats tributaris que obtinguin rendes procedents d’activitats econòmiques hauran de complir les formalitats censals previstes per als empresaris i professionals.

2. Els obligats tributaris han de disposar d’un número de registre tributari (NRT), que coincidirà amb el número d’identificació administrativa (NIA) precedit de la lletra “E”. Aquest NRT l’han d’incloure en totes les declaracions, comunicacions o escrits que presentin davant l’Administració tributària.

Es podrà sol·licitar l’obtenció de l’NRT mitjançant el model normalitzat que faciliti l’Administració tributària. A aquest efecte, l’obligat tributari ha d’aportar el passaport o el document que acrediti el NIA, segons els casos.

Article 4. Designació del representant fiscal

1. Quan el ministeri encarregat de les finances ho requereixi, els obligats tributaris no-residents fiscals estan obligats a nomenar, en el termini establert a l’article 6, apartat 2 de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, una persona física o jurídica amb residència a Andorra perquè els representi davant del mateix ministeri en relació amb les seves obligacions per aquest impost.

L’obligat tributari o el seu representant han de presentar al ministeri encarregat de les finances el nomenament del representant en el termini d’un mes a partir de la data d’aquest nomenament. El nomenament l’ha d’establir per escrit l’obligat tributari.

2. En la designació hi han de constar:



S’adjunta al document de designació una còpia del passaport o el document d’identitat del representant i del representat.

3. L’obligat tributari no resident o el seu representant ha de presentar el nomenament, segons el model que aprovi el Govern, davant del ministeri encarregat de les finances.

Article 5. Revocació del representant fiscal

1. L’obligat tributari no resident fiscal pot substituir el representant nomenat, revocant la representació donada, i nomenant un nou representant, d’acord al procediment al que es refereix l’article anterior.

2. El representant també pot renunciar unilateralment a exercir les funcions de representant. Ha de comunicar a l’Administració la seva renúncia després d’haver-ho comunicat a l’obligat tributari. En aquest cas, l’obligat tributari ha de nomenar un nou representant si continua obtenint rendes provinents d’activitats desenvolupades dins del territori andorrà.

3. La revocació del representant fiscal es fa segons el model que aprovi el Govern, relatiu a la revocació.

Article 6. Exempció de beques a l’estudi i ajuts de recerca

1. D’acord amb el que estableix l’article 15 de la Llei de l’impost estan exemptes de tributació les beques i els ajuts de recerca atorgats per entitats públiques andorranes per cursar estudis reglats o dur a terme accions vinculades a la recerca tant al Principat d’Andorra com a l’estranger, quan es concedeixen d’acord amb la Llei d’ajuts a l’estudi i amb la normativa relativa a cada una de les convocatòries dels ajuts a la recerca.

2. També estan exemptes les beques i els ajuts de recerca atorgats per entitats distintes de les indicades a l’apartat anterior, quan tinguin per objecte que es cursin estudis reglats o que es duguin a terme accions vinculades a la recerca tant al Principat d’Andorra com a l’estranger, en les condicions següents:

Article 7. Exempció de determinats premis literaris, artístics o científics

1. D’acord amb l’exempció prevista a l’article 15 de la Llei de l’impost, té la consideració de premis literaris, artístics o científics rellevants la concessió de béns o drets a una o diverses persones, sense contraprestació, en recompensa o reconeixement del valor de les obres literàries, artístiques o científiques.

2. El qui concedeix el premi no es pot encarregar de l’explotació econòmica de l’obra o de les obres premiades ni estar-hi interessat. En particular, el guardó no pot implicar ni exigir la cessió ni la limitació dels drets de propietat sobre aquestes obres, inclosos els derivats de la propietat intel·lectual o industrial. No es considera incomplert aquest requisit per la mera divulgació pública de l’obra, sense finalitat lucrativa i per un període de temps no superior a un any.

No tenen la consideració de premis exempts les beques, els ajuts i, en general, les quantitats destinades al finançament previ o simultani d’obres o treballs relatius a les matèries esmentades a l’apartat 1 anterior.

3. La convocatòria ha de reunir els requisits següents:



4. L’exempció l’ha de declarar el ministeri encarregat de les finances amb una sol·licitud prèvia.

La declaració anterior s’ha de sol·licitar amb l’aportació de la documentació pertinent per part de la persona o l’entitat que convoca el premi.

La sol·licitud s’ha d’efectuar amb caràcter previ a la concessió del premi i abans de l’inici del període reglamentari de declaració del període impositiu en el qual s’hagi obtingut.

Per a la resolució de l’expedient es pot sol·licitar un informe del departament competent per raó de la matèria o, si escau, de l’òrgan encarregat.

El termini màxim per notificar la resolució del procediment és de sis mesos. Un cop transcorregut el termini sense que s’hagi notificat la resolució expressa, la sol·licitud s’entén desestimada.

La declaració és vàlida per a les convocatòries successives sempre que no modifiquin els termes que s’han pres en consideració per concedir l’exempció.

En els supòsits en què les convocatòries successives modifiquin els termes esmentats o s’incompleixi qualsevol dels requisits exigits per aplicar-los, el ministeri encarregat de les finances declara la pèrdua del dret que s’apliquin a partir del moment en què es produeix la modificació o l’incompliment esmentats.

5. Quan el ministeri encarregat de les finances declara l’exempció del premi, les persones a les quals fa referència l’apartat 4, amb la sol·licitud prèvia de la declaració d’exempció del premi, estan obligades a comunicar al ministeri esmentat, dintre del mes següent al de la concessió, la data del premi, el premi concedit i les dades identificatives.

6. Estan exempts de tributació en tot cas, i sense necessitat de complir els requisits prevists als apartats anteriors d’aquest article, els premis literaris, artístics o científics concedits per qualsevol entitat pública del Principat d’Andorra.

Article 8. Valor normal de mercat

S’entén per “valor normal de mercat” el que hagi estat acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurídics idèntics o similars.

Article 9. Operacions vinculades

1. Quan els obligats tributaris no residents fiscals efectuen operacions amb persones o entitats vinculades a ells, els són aplicables les disposicions de l’article 16 de la Llei de l’impost sobre societats, d’ara endavant Llei de l’impost sobre societats.

2. Les operacions efectuades entre persones o entitats vinculades es valoren pel seu valor normal de mercat, d’acord amb el que disposa l’apartat 3 de l’article 16 de la Llei de l’impost sobre societats.

3. El ministeri encarregat de les finances pot comprovar que les operacions efectuades entre persones o entitats vinculades s’han valorat pel seu valor normal de mercat i pot fer, si escau, les correccions valoratives oportunes respecte de les operacions subjectes a aquest impost. El ministeri encarregat de les finances queda vinculat pel nou valor respecte a la resta de persones o entitats vinculades.

La valoració administrativa no pot generar per aquest impost ni, si escau, per l’impost sobre la renda de les persones físiques o per l’impost sobre societats una renda superior a la derivada de l’operació per al conjunt de les persones o entitats que l’hagin efectuat.

4. L’obligat tributari ha de facilitar al ministeri encarregat de les finances tota la documentació necessària del grup relativa a les operacions vinculades, als contractes i altres dades que permetin determinar el valor normal de mercat.

5. En el cas de retribucions de caràcter laboral que tinguin el seu origen en persones vinculades, s’entén que el seu valor de mercat es correspon amb la base per a la qual aquesta retribució cotitza al règim de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Article 10. Sol·licitud

1. Els obligats tributaris que efectuïn operacions vinculades poden sol·licitar al ministeri encarregat de les finances la seva assistència per determinar i fixar el valor normal de mercat d’aquestes operacions abans que es duguin a terme.

Aquesta sol·licitud ha d’incorporar una proposta de valoració fonamentada en el valor de mercat, amb una descripció dels fets i les circumstàncies de les operacions de què es tracti.

2. La sol·licitud de valoració ha de reflectir que totes les persones que hi tenen vinculació són coneixedores d’aquesta sol·licitud i l’accepten.

3. La sol·licitud ha d’anar acompanyada de la documentació del grup al qual pertanyi l’obligat tributari i de la documentació relativa a l’obligat tributari.



4. El ministeri encarregat de les finances analitza la sol·licitud i la proposta de valoració i demana, si escau, aclariments o informació complementària. El ministeri encarregat de les finances pot acordar no admetre a tràmit la proposta, en especial quan:



Tota denegació ha d’estar degudament motivada.

5. En un termini no superior a tres mesos a comptar de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en qualsevol dels registres del ministeri encarregat de les finances o des de la data d’esmena a requeriment d’aquest ministeri, el ministeri encarregat de les finances ha de notificar a l’obligat tributari la decisió d’acceptar o de refusar la posada en marxa o l’aplicació del procediment que proposa. Si transcorre aquest termini sense que s’hagi produït una resolució expressa, la sol·licitud, quan s’hagi acompanyat d’una proposta raonada de valoració, s’entén estimada.

Article 11. Resolució

El ministeri encarregat de les finances, mitjançant una resolució, pot decidir:

Article 12. Acord previ de valoració

1. L’acord previ de valoració es formalitza en un document que inclou:



2. El ministeri encarregat de les finances i l’obligat tributari han d’aplicar el que resulti de la proposta aprovada. En tot cas el ministeri encarregat de les finances pot comprovar la correcta aplicació de la proposta i, en cas contrari, ha de regularitzar la situació tributària de l’obligat tributari.

Article 13. Informació sobre l’aplicació de l’acord previ de valoració

L’obligat tributari ha de presentar, juntament amb la declaració de l’impost, un escrit relatiu a l’aplicació de l’acord previ de valoració aprovat que indiqui:

Article 14. Modificació de l’acord previ de valoració

1. Quan es doni una variació de les circumstàncies econòmiques establertes en l’acord previ de valoració, es pot modificar l’acord per adequar-lo a les noves circumstàncies econòmiques. Aquest procediment es pot iniciar d’ofici o a instància d’una part i s’ha de presentar una justificació de la variació de les circumstàncies econòmiques i la proposta de modificació que sigui procedent.

2. El ministeri encarregat de les finances, després d’analitzar la documentació, dicta una resolució motivada per estimar o no la proposta de modificació.

Article 15. Acreditació del valor d’adquisició davant de l’Administració

1. Quan l’obligat tributari ha d’acreditar obres de millora o inversions que augmenten el valor d’adquisició o, en el cas de noves promocions immobiliàries, ha de justificar davant l’Administració tributària l’import de les inversions o les millores fetes que incrementen el valor d’adquisició del bé o el dret objecte de gravamen, també ha d’aportar la documentació següent:



2. En els supòsits derivats de l’execució forçosa d’una resolució judicial que comporti l’alienació de béns immobles, es podrà acreditar el valor d’adquisició mitjançant l’aportació d’una taxació pericial, sempre que s’acrediti la impossibilitat de presentar la documentació mencionada en el punt anterior.

3. En el termini d’un mes, l’Administració ha de comprovar i ha d’emetre un certificat del valor d’adquisició actualitzat que ha d’incloure l’import de les inversions, les obres i les millores efectuades. En el cas de les promocions immobiliàries, s’ha d’emetre un certificat per a cada unitat construïda.

Article 16. Obligacions dels fedataris públics en transmissions patrimonials immobiliàries

1. El fedatari públic no pot autoritzar cap escriptura pública de transmissió de béns immobles, o de constitució o cessió de drets reals sobre els mateixos béns efectuada mitjançant contracte privat, ni pot protocol·litzar documents privats en què es reflecteixin aquestes transmissions de béns immobles o drets sobre els mateixos béns, sense que es faci simultàniament la liquidació de l’impost o del pagament a compte, si escau, excepte en el cas previst a l’apartat 2.

2. El fedatari públic no pot autoritzar cap escriptura pública de transmissió de béns immobles, o de constitució o cessió de drets reals sobre els mateixos béns efectuada mitjançant contracte privat, ni pot protocol·litzar documents privats en què es reflecteixin aquestes transmissions de béns immobles o de drets reals sobre els mateixos béns si els obligats tributaris no acrediten prèviament la liquidació i l’ingrés efectiu de l’impost o del pagament a compte, si escau, al ministeri encarregat de les finances en els termes previstos a l’article 18 d’aquest Reglament.

El document acreditatiu de la liquidació s’ha d’incorporar a la matriu de l’instrument notarial.

3. El fedatari públic ha d’ingressar via transferència bancària, en un dels comptes del Govern, el total de quotes cobrades durant el trimestre natural anterior, dins dels quinze primers dies del trimestre següent.

4. El fedatari públic ha de presentar una declaració relativa al conjunt de transmissions en què hagi intervingut durant el trimestre natural anterior, dins dels quinze primers dies del trimestre següent.

5. En la declaració hi ha de constar, agrupada per parròquies, la informació següent:

Capítol segon. Rendes obtingudes per obligats tributaris no residents fiscals mitjançant un establiment permanent

Article 17. Registre dels no residents fiscals que operen mitjançant un establiment permanent

1. Les persones i les entitats que operen a Andorra a través d’un establiment permanent s’han d’inscriure al Registre d’Entitats No Residents Fiscals, integrat en el Registre d’Empresaris i Professionals, i al Registre de Societats Mercantils.

La inscripció al Registre d’Entitats No Residents Fiscals, dins del Registre d’Empresaris i Professionals, s’ha de formalitzar mitjançant la presentació al ministeri encarregat de les finances de la declaració d’alta en el Cens d’Obligats Tributaris i la sol·licitud del número de registre tributari, segons el model que aprovi el Govern. La inscripció al Registre d’Entitats No Residents Fiscals s’ha de formalitzar abans de l’inici de les activitats corresponents.

2. Juntament amb la sol·licitud, s’ha de presentar la documentació següent:



3. Les persones inscrites al Registre d’Entitats No Residents Fiscals han de comunicar qualsevol modificació de les seves dades d’acord amb el que preveu el Reglament d’Aplicació dels Tributs de l’11 de febrer del 2015 per al Registre d’Empresaris i Professionals.

Article 18. Declaració

1. Els establiments permanents han de presentar i subscriure la declaració per aquest impost el mes següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, mitjançant els formularis, en el lloc i de la forma que estableixi el ministeri encarregat de les finances.

La declaració es pot presentar en els sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu, sense que això tingui, però, efectes sobre els terminis d’ingrés o de devolució del deute tributari.

2. També s’entén conclòs el període impositiu quan l’establiment permanent atura l’activitat, quan s’ha fet la desafectació de la inversió efectuada al seu dia respecte de l’establiment permanent, quan es produeix la transmissió de l’establiment permanent a una altra persona física o entitat, quan la casa central trasllada la seva residència al territori andorrà o quan en mor el titular.

El termini de presentació és el que està establert amb caràcter general per a les rendes obtingudes sense mediació d’establiment permanent des de la data en què es produeix el supòsit, sense que se’n pugui autoritzar la baixa del Registre fins que no s’hagi presentat la dita declaració.

3. Els establiments permanents han d’ingressar, si escau, l’import de la quota diferencial utilitzant qualsevol dels procediments següents:



En cas de pagament per domiciliació bancària, la manca de pagament comporta l’augment del deute tributari amb l’import de les despeses de retorn.

Article 19. Pagament a compte

1. Durant el novè mes posterior a l’inici del període impositiu, els obligats tributaris han d’efectuar un pagament a compte de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs el primer dia d’aquest mes.

2. El pagament a compte es calcula aplicant el percentatge del 50% sobre la quota de liquidació de l’exercici immediatament anterior.

En cas que el període anterior tingui una durada inferior a 12 mesos, el pagament a compte es fa tenint en compte la part proporcional de la quota de liquidació dels períodes anteriors fins a completar un període de 12 mesos.

3. Els obligats tributaris no han d’efectuar el pagament a compte durant el primer exercici de l’activitat.

4. La declaració del pagament a compte es fa mitjançant els formularis, en el lloc i de la forma que estableixi el ministeri encarregat de les finances.

5. Els establiments permanents han d’ingressar, si escau, l’import del pagament a compte utilitzant qualsevol dels procediments següents:



En cas de pagament per domiciliació bancària, la manca de pagament comporta l’augment del deute tributari amb l’import de les despeses de retorn.

Article 20. Pagaments a compte en transmissions patrimonials immobiliàries

1. D’acord amb el que disposa l’apartat 5 de l’article 45 bis de la Llei de l’impost sobre societats, en el cas de transmissions formalitzades en contracte privat o davant de fedatari públic l’obligat tributari ha d’autoliquidar el pagament a compte de l’impost, presentant l’autoliquidació corresponent, d’acord amb el model previst a aquest efecte, i ingressar l’import que en resulti.

2. En el cas de transmissions formalitzades per contracte privat, el termini màxim per fer aquest pagament a compte és de trenta dies a comptar de la data del contracte privat. En el cas de transmissions formalitzades davant d’un fedatari públic l’obligat tributari ha d’autoliquidar el pagament a compte de l’impost simultàniament a l’atorgament de l’escriptura pública o de la formalització de la subhasta pública, presentar l’autoliquidació corresponent, d’acord amb el model previst a aquest efecte, i ingressar l’import derivat al fedatari públic.

3. En el cas de transmissions formalitzades per contracte privat, juntament amb l’autoliquidació del pagament a compte de l’impost, s’ha d’aportar el document original i una còpia del contracte privat.

4. Si concorre alguna de les exempcions previstes en la Llei, s’han d’adjuntar a l’autoliquidació del pagament a compte de l’impost els documents justificatius corresponents. Una vegada presentada aquesta documentació a l’Administració tributària, aquesta darrera visa l’original del contracte i hi adjunta una còpia de l’autoliquidació del pagament a compte.

5. A l’efecte de justificar el pagament a compte de l’impost, per escripturar un contracte privat és necessari presentar el document original del contracte visat per l’Administració tributària, una còpia de l’autoliquidació del pagament a compte i la justificació del pagament, així com els documents de l’aplicació de l’exempció, si és el cas.

6. En els casos en què es vulgui acreditar inversions i millores efectuades en el bé objecte de la transmissió, l’obligat tributari ha de presentar un certificat acreditatiu del valor d’adquisició actualitzat tant davant l’Administració tributària si la transmissió es fa tant per contracte privat com davant del fedatari públic en el moment de formalitzar la transmissió.

7. Quan els obligats tributaris obtinguin guanys de capital derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra abans d’haver transcorregut un període mínim de dos anys des de la data d’adquisició del bé o el dret, aquests guanys estan sotmesos a un recàrrec especial del 5% sobre l’import del guany de capital en els termes de la Llei de l’impost sobre societats. Els obligats tributaris han de liquidar el recàrrec especial en el mateix moment que es liquida el pagament a compte de la transmissió, ja sigui davant l’Administració tributària o davant del fedatari públic.

Article 21. Deducció del pagament a compte i quota diferencial

El pagament a compte es dedueix de la quota de liquidació per obtenir la quota diferencial. Quan, per efecte del pagament a compte, la quota diferencial sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances n’ha de retornar l’excés en el termini màxim de tres mesos.

Capítol tercer. Rendes obtingudes per obligats tributaris no residents fiscals sense mediació d’establiment permanent

Article 22. Declaració

1. Els obligats tributaris no residents fiscals que obtinguin rendes en territori andorrà sense mediació d’establiment permanent estan obligats a presentar una declaració amb la determinació i l’ingrés del deute tributari corresponent a aquest impost, segons el model que aprovi el Govern, davant del ministeri encarregat de les finances durant el mes que segueix cada trimestre natural.

2. A la declaració s’hi han d’adjuntar les factures o els documents equivalents corresponents a les rendes que s’han satisfet així com una relació de les rendes subjectes a l’impost de no-residents fiscals, segons el model que aprovi el Govern.

3. L’obligat tributari no té l’obligació de presentar declaració quan hi hagi obligació de retenir i el subjecte obligat a retenir i fer ingressos a compte hagi presentat la declaració i efectuat l’ingrés davant el ministeri encarregat de les finances en els terminis establerts en aquest reglament.

4. Quan es tracti de rendes derivades de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra, els obligats tributaris han de presentar l’autoliquidació corresponent i efectuar el pagament de l’impost en el termini, la forma i el model previst en l’article 20 d’aquest Reglament. En aquest cas l’autoliquidació presentada no té la consideració de pagament a compte.

Quan la transmissió es faci abans d’haver transcorregut un període mínim de dos anys des de la data de l’adquisició per l’obligat tributari, aquest haurà de presentar la declaració corresponent liquidant un 15 per 100 sobre la quota de tributació.

Article 23. Base per al càlcul de l’obligació de retenció i d’ingrés a compte

1. Amb caràcter general, la base per al càlcul de l’obligació de retenir o ingressar a compte es determina d’acord amb el que disposa l’article 25 de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

2. Quan la retenció s’ha de fer sobre els premis no exempts derivats de la participació en jocs, concursos, rifes o combinacions aleatòries, estiguin o no vinculats a l’oferta, la promoció o la venda de determinats béns, productes o serveis, l’import dels premis constitueix la base per al càlcul de la retenció.

Article 24. Obligació de retenció i d’ingrés a compte

1. El retenidor o l’obligat a ingressar a compte l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals ha de presentar com a màxim durant el mes que segueix cada trimestre natural, davant el ministeri encarregat de les finances, la declaració de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte efectuats que corresponguin al trimestre natural immediatament anterior i ingressar-ne l’import mitjançant la presentació del model que aprovi el Govern. No obstant això, les quantitats retingudes o els ingressos a compte efectuats en relació a les rendes meritades l’últim mes del trimestre natural es poden declarar en el període de liquidació del trimestre natural següent.

2. En relació amb les rendes del treball satisfetes per la Caixa Andorrana de Seguretat Social i les rendes del treball subjectes a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la persona o entitat obligada a retenir o a practicar l’ingrés a compte ha d’efectuar l’ingrés de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte fets amb periodicitat mensual.

A aquest efecte, presenta la corresponent declaració que podrà consistir en un formulari conjunt amb el corresponent a les cotitzacions a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, entre els dies 1 i 15 del mes següent a aquell al qual corresponguin les retencions i ingressos a compte i ingressa el seu import al ministeri encarregat de les finances dins del mateix termini.

3. El retenidor o l’obligat a ingressar a compte ha de presentar, juntament amb l’ingrés a compte, una relació de les retencions i els ingressos a compte efectuats, segons el model que aprovi el Govern, i també aquells per als quals s’han satisfet les rendes respecte de les quals no s’ha fet cap retenció en virtut del que s’estableix a l’article 35 de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

Les entitats domiciliades, residents o representades a Andorra, que paguen per compte d’altri rendes subjectes a retenció o ingrés a compte o que són dipositàries o gestionen el cobrament de les rendes de valors, estan subjectes a les mateixes obligacions establertes als paràgrafs anteriors.

4.El ministeri encarregat de les finances pot sol·licitar la presentació d’un resum anual de les retencions i els ingressos a compte efectuats, segons el model que aprovi el Govern, quan coincideixi el termini de presentació de l’ingrés a compte del quart trimestre. Aquest resum ha d’incloure, si escau, les dades relatives a les declaracions negatives que s’hagin presentat.

Article 25. Retenció en transmissions de béns immobles

1. En el cas de rendes derivades de la transmissió de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra, quan el transmitent del bé immoble o del dret no sigui resident a Andorra i operi sense establiment permanent en aquest territori, l’adquirent del bé immoble o dret ha de practicar una retenció del 5% sobre el valor total de la transmissió i ingressar-lo com si es tractés de la quota tributària de l’impost.

No obstant això, l’adquirent del bé immoble o dret és exceptuat de l’obligació de practicar la retenció referida a l’apartat anterior quan es tracti de transmissions exemptes de l’impost en virtut del que està establert a l’article 15 de la Llei de l’impost.

2. Si l’import retingut, al qual fa referència l’apartat 1 d’aquest article, és superior a l’import de la quota tributària resultant, el ministeri encarregat de les finances ha de retornar l’import excedit en un termini màxim de sis mesos a comptar de la presentació de la sol·licitud de devolució.

L’obligat tributari pot sol·licitar al ministeri encarregat de les finances la devolució de l’excés sobre la quota tributària esmentada de conformitat amb els requisits previstos en l’article 34 d’aquest Reglament.

Article 26. Rendes exemptes o rendes que ja han tributat

Quan en el termini previst a l’article 24, només s’hagin satisfet rendes del tipus exemptes o rendes que ja han tributat, l’obligat a retenir està obligat a facilitar-ne informació mitjançant una declaració negativa. No hi ha obligació de declarar les rendes que estiguin exemptes en virtut del que disposen les lletres a), b), d), e), f), h) de l’article 15 de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals. El procediment, els terminis i els formularis que s’utilitzen per a la declaració negativa són els que estan establerts a l’article 24, apartat 1.

Article 27. Exempció de retenció o d’ingrés a compte

De conformitat amb el que s’estableix a l’article 35, apartat 3, de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, no s’ha de fer la retenció o l’ingrés a compte quan:

Article 28. Altres modalitats

El ministeri encarregat de les finances pot autoritzar altres procediments declaratius per a la presentació de les declaracions o per efectuar l’ingrés a compte sempre que es garanteixi el compliment de la normativa tributària.

Article 29. Factura o certificació acreditativa

1. L’obligat tributari ha d’emetre una factura, un rebut o un document equivalent corresponent a la renda meritada i ha de precisar l’import de la retenció que s’aplica.

2. Quan la factura, el rebut o el document equivalent corresponent a la renda rebuda no precisa l’import de la retenció que s’aplica, o quan l’obligat tributari ho requereixi, el retenidor o l’obligat a ingressar a compte ha d’expedir a favor de l’obligat tributari una certificació acreditativa de les retencions fetes, o dels ingressos a compte efectuats, que indiqui també les dades referents a l’obligat tributari que s’han d’incloure a la relació a què fa referència l’article 24. La certificació acreditativa ha de seguir el model que aprovi el Govern.

Les entitats domiciliades, residents o representades a Andorra que paguin per compte d’altri rendes subjectes a retenció o ingrés a compte o que són dipositàries o gestionen el cobrament de les rendes de valors, estan subjectes a les obligacions establertes en el paràgraf anterior.

3. Els pagadors han de comunicar als obligats tributaris la retenció o l’ingrés a compte fets durant els 30 primers dies naturals dels mesos d’abril, juliol, octubre i gener respecte de les retencions o ingressos a compte del trimestre anterior.

Article 30. Comunicació de l‘opció per al règim especial de treballadors fronterers i temporers

1. Els treballadors no-residents fiscals contractats per empreses residents o establertes al Principat d’Andorra que es vulguin acollir al règim especial de treballadors fronterers i temporers regulat a l’article 36 bis de la Llei de l’impost, ho han de comunicar al ministeri encarregat de les finances a través del model oficial que s’aprovi a aquest efecte. L’opció així exercida tindrà validesa per a anys posteriors fins que no es revoqui de forma expressa.

2. Els empresaris o professionals que tinguin una relació laboral amb els sol·licitants del règim especial de treballadors fronterers i temporers poden presentar la sol·licitud prevista per acollir-se al règim, per compte i a nom del treballador i per la via telemàtica, amb acord previ mutu, que ambdós parts hauran de conservar.

3. El termini per acollir-se al règim especial de treballadors fronterers i temporers és de deu dies a comptar de l’inici de la relació laboral.

Si l’obligat tributari s’acull al règim especial fora d’aquest termini però abans de finalitzar el període impositiu, el percentatge de retenció es calcularà durant l’any d’acord amb les regles establertes en aquest impost, si bé serà d’aplicació el règim especial dels treballadors fronterers i temporers si presenta el model de declaració de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals relatiu als treballadors fronterers i temporers una vegada finalitzat el període impositiu.

Article 31. Retencions i ingressos a compte sobre rendes del treball satisfetes als treballadors temporers acollits al règim especial de treballadors fronterers i temporers

1. Les retencions i els ingressos a compte corresponents a les rendes del treball satisfetes als treballadors temporers que, tenint la condició d’obligats tributaris per aquest impost, hagin exercit l’opció prevista a l’article 36 bis de la Llei de l’impost, es calculen aplicant un percentatge fix del 10 per cent sobre l’import de la renda íntegra satisfeta.

2. No obstant això, l’obligat tributari pot optar perquè s’apliqui el percentatge que resulti de les regles generals establertes al Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques en relació amb les rendes del treball i, en particular, les disposicions previstes a l’apartat 1 de l’article 24 i a l’article 25, tenint en compte a aquests efectes únicament l’import de les despeses fiscalment deduïbles, la reducció i la bonificació que siguin aplicables a aquests obligats tributaris per aplicació de l’esmentat article 36 bis de la Llei de l’impost.

3. L’opció establerta a l’apartat anterior només serà aplicable a condició que l’obligat tributari nomeni una persona física o jurídica amb residència fiscal al Principat d’Andorra perquè el representi davant el ministeri encarregat de les finances, en relació amb les seves obligacions per aquest impost derivades de les rendes a les quals es refereix aquest article, en els termes de l’article 6 de la Llei de l’impost. Aquest representant es considerarà responsable del deute tributari a càrrec de l’obligat tributari per aquest impost, en relació amb les rendes com a treballador temporer.

4. L’exercici de l’opció esmentada als apartats 2 i 3 es realitzarà per l’obligat tributari en el termini de deu dies a comptar de l’inici de la relació laboral. Una vegada realitzada la comunicació, l’opció vincula l’obligat tributari durant l’any natural en que s’exerceix l’opció i continuarà en els anys següents excepte renúncia o revocació expressa.

5. Els empresaris o professionals que tinguin una relació laboral amb els sol·licitants del règim especial de treballadors fronterers i temporers poden presentar la sol·licitud prevista per acollir-se al règim, per compte i a nom del treballador. Aquesta sol·licitud es pot presentar per la via telemàtica.

Els empresaris o professionals així com els treballadors tenen l’obligació de conservar la sol·licitud al règim signada per ambdues parts.

Article 32. Retencions i ingressos a compte sobre rendes del treball satisfetes als treballadors fronterers acollits al règim especial de treballadors fronterers i temporers

Les retencions i els ingressos a compte corresponents a les rendes del treball satisfetes als treballadors fronterers que, tenint la condició d’obligats tributaris per aquest impost, hagin exercit l’opció prevista a l’article 36 bis de la Llei de l’impost, es calculen aplicant les regles generals establertes al Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en relació amb les rendes del treball i, en particular, les previstes a l’apartat 1 de l’article 24 i a l’article 25, tenint en compte a aquests efectes únicament l’import de les despeses fiscalment deduïbles, la reducció i la bonificació que siguin aplicables a aquests obligats tributaris per aplicació de l’esmentat article 36 bis de la Llei de l’impost.

Capítol quart. Devolucions

Article 33. Devolució d’ofici

En el supòsit que l’import del pagament a compte sigui superior a la quota de liquidació del mateix període de liquidació, el ministeri encarregat de les finances ha d’efectuar la devolució d’ofici de l’excés.

Article 34. Regularització i devolució dels ingressos indeguts

1. Quan un obligat tributari ha suportat una retenció o un pagament a compte, o ha fet un ingrés superior a la quota de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pot sol·licitar al ministeri encarregat de les finances la devolució de l’excés sobre la quota tributària esmentada. La sol·licitud s’ha de formalitzar mitjançant la presentació de la declaració, segons el model que aprovi el Govern, o mitjançant la sol·licitud de modificació que s’estableix segons el model que aprovi el Govern.

2. El ministeri encarregat de les finances comprova les dades trameses i comunica per escrit a la persona sol·licitant l’import definitiu de la devolució o, si escau, la denegació de la devolució, en el termini de tres mesos a comptar de la presentació de la sol·licitud. Quan el ministeri encarregat de les finances ha de retornar un import prèviament abonat, fa efectiu l’excés sobre la quota de tributació que resulti exigible.

3. Tota decisió ha d’estar motivada, i en tot cas amb expressió dels recursos procedents.

Capítol cinquè. Gestió, recaptació i control

Article 35. Declaracions, pagaments a compte i ingrés a compte

Quan es presenti una declaració, un pagament a compte o un ingrés a compte, l’Administració accepta el document i retorna a l’administrat la còpia del dit document.

El ministeri encarregat de les finances admet la documentació presentada i lliura un rebut de l’ingrés fet, si escau.

Article 36. Mitjans de pagament

Els obligats tributaris han d’ingressar, si escau, l’import de la quota de liquidació i del pagament a compte utilitzant qualsevol dels procediments següents:

Disposició transitòria primera. Promeses de compravenda liquidades amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres

Les promeses de compravenda que hagin liquidat l’impost en el moment de la seva formalització com si es tractés d’una transmissió definitiva d’acord amb el que establia l’article 3 de la Llei de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries no hauran de liquidar el pagament a compte de l’impost sempre que justifiquin el pagament de la liquidació originalment efectuada.

Disposició derogatòria

Es deroga el Reglament de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals del 23 de setembre del 2015, i la seva modificació represa en el Decret 207/2021, del 23-6-2021, pel qual s’aprova la modificació del Reglament de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.


Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 29 de desembre del 2023