Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques (Text refós sense caràcter oficial)

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Àmbit d’aplicació

1. Aquest Reglament regula el desplegament de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques i les seves modificacions en relació amb les obligacions formals que han d’acomplir els obligats tributaris d’aquest impost, així com el sistema de gestió, de liquidació i de control del tribut.

2. El compliment de les obligacions establertes en aquest Reglament s’entén sense perjudici de les que s’inclouen en la Llei esmentada i altres disposicions que resultin aplicables.

Article 2. Obligats tributaris

Estan sotmeses a les obligacions establertes en aquest Reglament les persones físiques que tinguin la condició d’obligats tributaris, d’acord amb el que determina la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

Article 3. Registre tributari

1. El ministeri encarregat de les finances ha de portar un Registre tributari que inclogui els obligats tributaris que obtinguin rendes subjectes a l’impost. Els obligats tributaris que obtinguin rendes procedents d’activitats econòmiques han de complir les formalitats censals previstes per als empresaris i professionals.

2. Els obligats tributaris han de disposar d’un número de Registre tributari (NRT), que ha de coincidir amb el número d’identificació administrativa (NIA) precedit de la lletra “F”. Aquest s’ha d’incloure en totes les declaracions, comunicacions o escrits que presentin davant l’Administració tributària.

Es pot sol·licitar l’obtenció de l’NRT mitjançant el model normalitzat que faciliti l’Administració tributària. A aquest efecte, l’obligat tributari ha d’aportar el passaport o el document que acrediti el NIA, segons els casos.

Capítol segon. Rendes d’activitats econòmiques

Secció primera. Rendes netes d’activitats econòmiques

Article 4. Regles generals

Els béns o serveis que els obligats tributaris cedeixin o prestin a tercers no vinculats de forma gratuïta o que destinin a l’ús o consum propi es valoren d’acord amb el seu valor normal de mercat.

Igualment, quan hi hagi una contraprestació i sigui notòriament inferior al valor normal en el mercat dels béns i serveis, es pren aquest darrer valor com a criteri de valoració.

Secció segona. Règim de determinació directa

Article 5. Determinació directa dels rendiments de les activitats econòmiques

1. La determinació de la renda de les activitats econòmiques en la modalitat d’estimació directa es fa d’acord amb les normes de l’impost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquest Reglament.

En matèria de deducció de despeses, es tenen en compte les regles generals següents:



2. Els obligats tributaris que exerceixen una activitat per compte propi i estiguin inscrits en el Registre de Treballadors per Compte Propi poden addicionalment deduir-se les despeses següents:

Secció tercera. Règim de determinació objectiva

Article 6. Determinació objectiva dels rendiments de les activitats econòmiques

1. L’obligat tributari que es vulgui acollir a l’opció de determinació objectiva dels rendiments de les activitats econòmiques ho ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances abans de l’inici del període impositiu en què hagi de tenir efecte, a través de la declaració censal corresponent.

2. En cas d’inici d’activitat, l’opció s’ha de sol·licitar, en el cas de professionals titulats, durant el mes següent a la inscripció al Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals, i en el cas d’obertura de negoci, durant el mes següent a la inscripció al Registre de Comerç. La renúncia a l’opció de determinació objectiva dels rendiments de les activitats econòmiques s’ha de fer a través de la declaració censal corresponent aprovada pel ministeri encarregat de les finances, abans de l’inici del període impositiu en què hagi de tenir efecte.

3. L’obligat tributari queda exclòs de l’opció de determinació objectiva dels rendiments de les activitats econòmiques quan no es compleixi el que disposa l’article 17, apartat 1, de la Llei de l’impost. L’exclusió té efectes en el mateix període impositiu en què es produeixi aquesta circumstància.

L’exclusió suposa que l’obligat tributari ha de determinar la seva base de tributació segons el mètode de determinació directa.

4. A l’efecte del compliment dels requisits per acollir-se a l’opció de determinació objectiva dels rendiments de les activitats econòmiques, s’entén per activitat professional l’exercici d’una professió per a la qual es requereixi estar en possessió d’una titulació universitària.

5. En cas que l’obligat tributari exerceixi simultàniament activitats econòmiques i activitats professionals, el límit quantitatiu per a l’opció de la determinació objectiva d’aquestes rendes és de tres-cents mil (300.000) euros.

6. En el cas de societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms regulats a la Llei de bases de l’ordenament tributari en què els socis optin per la determinació objectiva, els límits quantitatius establerts en aquest article fan referència a cada un dels socis, hereus, comuners o partícips, respectivament.

Capítol tercer. Rendes del capital immobiliari

Article 7. Rendes íntegres del capital immobiliari

1. Les rendes íntegres del capital immobiliari es determinen segons el mètode de determinació directa o objectiva, i es defineixen com totes aquelles derivades de l’arrendament o de la constitució o cessió de drets o facultats d’ús o gaudi sobre béns immobles, segons les disposicions previstes en els articles 5 i 6 d’aquest Reglament.

2. L’obligat tributari que dugui a terme l’activitat d’arrendament de béns immobles pot optar, en qualsevol moment del període impositiu immediatament anterior, perquè les rendes íntegres obtingudes tributin d’acord amb les regles previstes per a les rendes d’activitats econòmiques encara que no compleixi les circumstàncies previstes en l’article 14.2 de la Llei de l’impost.

Els obligats tributaris que vulguin que les rendes íntegres es determinin segons el mètode de determinació directa han de comunicar aquesta opció al ministeri encarregat de les finances abans de l’inici del període impositiu en què hagi de tenir efecte, a través de la declaració censal corresponent.

3. Aquesta opció vincula l’obligat tributari durant un termini mínim de tres anys, durant els quals no pot canviar la seva elecció, llevat que hi hagi un canvi excepcional en les circumstàncies degudament justificat.

Una vegada transcorregut aquest termini, l’obligat tributari pot renunciar a aquesta opció mitjançant la presentació d’una comunicació al ministeri encarregat de les finances, a través de la declaració censal corresponent, abans de l’inici del període impositiu en què hagi de tenir efecte la renúncia.

Article 8. Despeses deduïbles de les rendes netes del capital immobiliari

1. Les despeses deduïbles es poden quantificar seguint les normes establertes pel règim de determinació directa previst en l’article 5 d’aquest Reglament.

2. Alternativament, les despeses deduïbles es poden quantificar seguint les normes establertes pel règim de determinació objectiva complint els requisits i les condicions definits en l’article 6 d’aquest Reglament. En aquest cas, les despeses deduïbles es poden quantificar com el 40% de les rendes íntegres.

A més, es permet als obligats tributaris augmentar en un 5% aquest percentatge, exclusivament per a les rendes íntegres derivades de l’arrendament d’habitatges destinats a residència habitual i permanent al Principat d’Andorra. Aquesta majoració només és aplicable si els ingressos per metre quadrat són inferiors a vuit (8) euros i la renda total no supera els mil dos-cents cinquanta (1.250) euros mensuals.

3. En cas que l’obligat tributari esculli determinar la seva base de tributació seguint el mètode establert en l’apartat 2 anterior, ha de comunicar aquesta decisió al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior al començament del període impositiu en què hagi de tenir efecte, a través de la declaració censal corresponent.

Aquesta opció vincula l’obligat tributari durant un termini mínim de tres anys, durant els quals no pot canviar la seva elecció, llevat que hi hagi un canvi excepcional en les circumstàncies degudament justificat.

Una vegada transcorregut aquest termini, l’obligat tributari pot renunciar a aquesta opció mitjançant la presentació d’una comunicació al ministeri encarregat de les finances, a través de la declaració censal corresponent, abans de l’inici del període impositiu en què hagi de tenir efecte la renúncia.

Article 9. Correcció del guany o la pèrdua de capital en les transmissions de béns immobles no afectes a una activitat econòmica

1. Al guany o la pèrdua de capital derivats de qualsevol operació que impliqui la transmissió, la cessió, la permuta o qualsevol altre acte que comporti la transferència de la propietat d’un bé immoble no destinat a una activitat econòmica d’acord amb la legislació vigent s’hi apliquen els factors de correcció previstos segons el període de temps en què el bé immoble hagi estat propietat de l’obligat tributari.

2. L’obligat tributari està obligat a presentar la declaració corresponent d’acord amb les disposicions vigents i adjuntar-hi la documentació justificativa de la propietat i la transmissió del bé immoble, de conformitat amb l’article 20 d’aquest Reglament, així com a efectuar el pagament de l’impost dins dels terminis establerts per l’autoritat tributària.

Capítol quart. Deduccions

Article 10. Deducció per creació de llocs de treball

1. Per calcular la deducció per creació de llocs de treball es computen exclusivament els treballadors amb un contracte formalitzat a Andorra i subjecte a la normativa laboral andorrana que, en el moment de la contractació, estiguin inscrits al Servei d’Ocupació com a demandants d’ocupació i que estiguin donats d’alta al règim general de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

2. Per determinar l’increment mitjà de plantilla, es calcula la plantilla mitjana prorratejant el nombre de persones pels dies de l’any que estan contractades en relació laboral per l’obligat tributari, i es compara amb la plantilla mitjana de l’any anterior, determinada de la mateixa forma. Per al càlcul es computen les persones empleades tenint en compte la jornada contractada en relació amb la jornada completa. En contractes de treball en què la jornada sigui inferior a la jornada completa, s’ha de determinar l’equivalència d’aquell contracte respecte d’un altre a jornada completa; queden exclosos del còmput els contractes de caràcter temporal.

3. Aquest increment mitjà de plantilla s’ha de mantenir durant l’any posterior a comptar del tancament de l’exercici. En cas que no es compleixi aquest increment mitjà de plantilla, l’obligat tributari ha d’ingressar l’import de la deducció aplicada, juntament amb els interessos de demora.

4. El càlcul de la deducció per creació de llocs de treball s’ha d’incloure en la memòria, si escau, en el moment de formular els comptes anuals de l’exercici.

5. Les deduccions previstes en aquest article no aplicades per insuficiència de quota es poden deduir de la quota de tributació dels sis exercicis posteriors.

Article 10 bis. Deducció per projectes que fomenten la digitalització

1. L’obligat tributari que apliqui la deducció per projectes que fomenten la digitalització ha d’informar en la memòria del detall dels projectes esmentats i justificar que es troben, si escau, entre els que s’han determinat legalment, i sempre entre els previstos a l’annex 3 de la Llei de l’impost sobre societats.

2. En el cas que la base de la deducció sigui igual o superior a un milió d’euros, l’obligat tributari ha de sol·licitar a l’Administració tributària que certifiqui amb caràcter previ l’adequació de les despeses o les inversions als requisits establerts en l’apartat 2 de l’article 44 de la Llei de l’impost sobre societats.

La sol·licitud ha de contenir, com a mínim, el següent:



En el termini de dos mesos, l’Administració ha de comprovar que el projecte s’adequa als requisits establerts i ha d’emetre un certificat. Si transcorre aquest termini sense que s’hagi emès un certificat, pot entendre’s que el projecte no s’adequa als requisits establerts legalment.

Contra la denegació de la sol·licitud o la desestimació per haver transcorregut el termini establert en l’apartat anterior es pot interposar un recurs davant la Comissió Tècnica Tributària.

3. Les deduccions previstes en aquest article, no aplicades per insuficiència de quota, es poden deduir de la quota de tributació dels sis exercicis posteriors.

Article 11. Deducció per incentius fiscals al mecenatge

1. Les entitats que rebin donatius irrevocables, purs i simples d’acord amb el que està establert a la Llei de l’impost han d’acreditar l’efectivitat de la donació expedint un certificat, mitjançant el model aprovat pel ministeri encarregat de les finances.

2. Els obligats tributaris que efectuïn donatius dineraris irrevocables, purs i simples poden minorar de la quota de tributació el resultat d’aplicar el 10% de l’import o valor de les donacions efectuades. A aquest efecte i d’acord amb el que determina la Llei, han d’acreditar aquestes donacions mitjançant la presentació del certificat segons el model aprovat pel ministeri encarregat de les finances i consignar l’import dels donatius en la casella corresponent de l’autoliquidació. Aquest certificat ha d’incloure la quantitat donada, les dades identificatives de la persona, les persones o les entitats que reben els fons, un justificant de l’ingrés i la finalitat a la qual es destinen aquests recursos. Si l’obligat tributari no ho pot acreditar mitjançant la presentació del certificat corresponent, la donació efectuada perd el benefici de la deducció corresponent.

3. Els obligats tributaris tenen l’obligació de conservar el certificat lliurat prop del ministeri encarregat de les finances, així com la resta de la documentació que justifiqui les dites deduccions, durant un període de sis anys a comptar de la data en què finalitzi el termini reglamentari per presentar la declaració o l’autoliquidació en què s’han beneficiat de la deducció, o bé, si es tracta de declaracions o autoliquidacions extemporànies, a comptar de la data de presentació.

Article 12. Incentius fiscals al patrocini i l’esponsorització

1. Els obligats tributaris que incorrin en despeses o facin inversions per a esponsoritzacions o patrocinis en virtut de contractes amb les entitats previstes a la Llei de l’impost poden minorar de la quota de tributació el resultat d’aplicar el 10% de l’import o valor de les despeses i inversions efectuades. A aquest efecte i d’acord amb el que determina la Llei, han d’acreditar el benefici de la deducció aplicada mitjançant la presentació del contracte de patrocini o d’esponsorització establert quan sigui requerit.

2. La documentació que justifiqui les dites deduccions ha de conservar-se durant un període de sis anys a comptar de la data de presentació de la declaració o l’autoliquidació en què s’han beneficiat de la deducció, o bé, si es tracta de declaracions o autoliquidacions extemporànies, a comptar de la data de presentació.

Article 13. Incentius a la participació en projectes declarats d’interès nacional

1. Els obligats tributaris que facin aportacions gratuïtes per al finançament de projectes declarats d’interès nacional poden minorar de la quota de tributació de l’impost el resultat d’aplicar el 75% del valor d’aquestes aportacions en les condicions assenyalades en la Llei de l’impost.

2. L’Administració pública o l’entitat amb la qual existeixi un conveni de col·laboració i que sigui l’encarregada de gestionar i executar el projecte que rebi el donatiu amb caràcter irrevocable, pur i simple ha d’acreditar l’efectivitat de la donació expedint un certificat, mitjançant el model aprovat pel ministeri encarregat de les finances.

3. Els obligats tributaris que hagin efectuat donatius han de consignar l’import dels donatius en la casella corresponent de l’autoliquidació i conservar els certificats emesos per l’entitat gestora del projecte que ha rebut el donatiu, així com la resta de la documentació que justifiqui les dites deduccions, durant un període de sis anys a comptar de la data en què finalitzi el termini reglamentari per presentar la declaració o l’autoliquidació en què s’han beneficiat de la deducció, o bé, si es tracta de declaracions o autoliquidacions extemporànies, a comptar de la data de presentació.

Capítol cinquè. Exempcions

Secció primera. Transmissions immobiliàries oneroses

Article 14. Sol·licitud de l’exempció dels guanys de capital derivats de les transmissions immobiliàries oneroses per a la reinversió en habitatge habitual

1. La persona o les persones que realitzin transmissions immobiliàries oneroses per a la reinversió en habitatge habitual han de presentar prop del ministeri encarregat de les finances la sol·licitud en el format oficial corresponent, degudament emplenada i acompanyada de la documentació següent:



En cap cas no és aplicable aquesta exempció per a les transmissions oneroses de l’habitatge habitual i permanent si no ha estat acordada favorablement amb anterioritat a la formalització en document públic o privat de la transmissió.

En els casos en què s’acordi l’exempció, la transmissió s’ha de formalitzar en el termini màxim de tres mesos a comptar de la data de la resolució en què s’acorda l’exempció. Transcorregut aquest termini, les persones interessades han de presentar una nova sol·licitud d’exempció.

En cas que l’adquisició del nou habitatge tingui lloc, com a màxim, sis mesos abans de la transmissió del bé objecte de l’aplicació d’aquesta exempció, l’obligat tributari ha de sol·licitar l’aplicació d’aquesta exempció en el moment de la transmissió del bé objecte de l’aplicació de l’exempció, ha d’acomplir tots els requisits assenyalats i acompanyar-hi, a més a més, una còpia de l’escriptura de l’adquisició del nou habitatge dins el termini de sis mesos esmentat anteriorment.

En cas que la reinversió no es faci per la totalitat, només queda exempta de tributació la part proporcional de la plusvàlua que es correspon amb l’import de la reinversió feta. L’obligat tributari ha de fer una autoliquidació i ingressar l’import corresponent a la quota tributària per la part del guany de capital que no es destini a la reinversió.

En cas que l’obligat tributari s’hagi beneficiat de l’exempció prevista i no hagi fet la reinversió de l’import de la venda en el termini establert, o bé no mantingui la reinversió i l’habitatge com a habitatge habitual i permanent durant el termini establert, ha de fer una autoliquidació i ingressar l’import corresponent a la quota tributària més els interessos de demora corresponents.

L’incompliment dels requisits exigits per a l’aplicació dels beneficis fiscals determina la pèrdua del dret des del moment en què l’incompliment es produeixi.

2. L’obligat tributari disposa d’un termini d’un mes des de la pèrdua del dret al benefici fiscal per presentar a l’Administració tributària una autoliquidació i ingressar, juntament amb la quota resultant, els interessos moratoris corresponents a comptar de la data de la transmissió.

Secció segona. Finançament i inversió en iniciatives empresarials vinculades a l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació

Article 15. Exempció relativa a societats mercantils startups sobre les retribucions en forma de participacions socials o accions

1. Estan exemptes de tributació les retribucions percebudes pels administradors, observadors i empleats de les societats mercantils startups, sempre que aquestes retribucions consisteixin en el lliurament de participacions socials o accions, opcions sobre aquestes últimes o drets econòmics referenciats sobre el valor de la participació social o de l’acció.

Per als efectes d’aquesta exempció, s’entén per societats mercantils startups les entitats que compleixin els criteris establerts per la normativa vigent en matèria de startups, incloent-hi les disposicions relacionades amb el volum de facturació, l’antiguitat de l’empresa i altres requisits determinats per les autoritats competents.

2. Les rendes percebudes pels proveïdors de béns i serveis de les societats mercantils startups, que es manifestin amb el lliurament de participacions socials o accions, opcions sobre aquestes últimes o drets econòmics referenciats sobre el valor de la participació social o de l’acció, estan exemptes en l’import que no excedeixi el valor normal de mercat dels béns o serveis proveïts.

Per determinar el valor normal de mercat dels béns o serveis proveïts, s’apliquen els criteris establerts per la normativa vigent en matèria de valoració de transaccions entre parts vinculades, garantint una valoració objectiva i ajustada a les condicions del mercat.

Les societats mercantils startups han de mantenir una documentació adequada i suficient que justifiqui la valoració dels béns o serveis per demostrar el compliment d’aquesta exempció. Aquesta documentació ha de posar-se a disposició de les autoritats competents en cas de requeriment.

3. Les societats mercantils startups resten obligades a comunicar, prop del ministeri de finances i en el termini de trenta dies hàbils des de la data en què es produeixi el lliurament de participacions socials o accions com a retribució, la informació següent:

Secció tercera. Altres exempcions

Article 16. Exempció de beques a l’estudi i ajuts de recerca

1. D’acord amb el que estableix l’article 5, apartat e, de la Llei de l’impost, les persones que reben beques i ajuts de recerca atorgats per entitats públiques andorranes per cursar estudis reglats o dur a terme accions vinculades a la recerca tant al Principat d’Andorra com a l’estranger estan exemptes de tributar per aquestes beques i ajuts quan es concedeixen d’acord amb la Llei d’ajuts a l’estudi i amb la normativa relativa a cada una de les convocatòries dels ajuts a la recerca.

2. També estan exemptes de tributació les beques i els ajuts de recerca atorgats per entitats distintes de les indicades a l’apartat anterior, quan tinguin per objecte que es cursin estudis reglats o que es duguin a terme accions vinculades a la recerca tant al Principat d’Andorra com a l’estranger, en les condicions següents:

Article 17. Exempció de determinats premis literaris, artístics o científics

1. D’acord amb l’exempció prevista a l’article 5, apartat i, de la Llei de l’impost, té la consideració de premis literaris, artístics o científics rellevants la concessió de béns o drets a una o diverses persones, sense contraprestació, en recompensa o reconeixement del valor de les obres literàries, artístiques o científiques.

2. El qui concedeix el premi no es pot encarregar de l’explotació econòmica de l’obra o de les obres premiades ni estar-hi interessat. En particular, el guardó no pot implicar ni exigir la cessió ni la limitació dels drets de propietat sobre aquestes obres, inclosos els derivats de la propietat intel·lectual o industrial. No es considera incomplert aquest requisit per la mera divulgació pública de l’obra, sense finalitat lucrativa i per un període de temps no superior a un any.

No tenen la consideració de premis exempts les beques, els ajuts i, en general, les quantitats destinades al finançament previ o simultani d’obres o treballs relatius a les matèries esmentades a l’apartat 1 anterior.

3. La convocatòria ha de reunir els requisits següents:



4. L’exempció l’ha de declarar el ministeri encarregat de les finances amb una sol·licitud prèvia.

La declaració anterior s’ha de sol·licitar amb l’aportació de la documentació pertinent per part de la persona o l’entitat que convoca el premi.

La sol·licitud s’ha d’efectuar amb caràcter previ a la concessió del premi i abans de l’inici del període reglamentari de declaració del període impositiu en el qual s’hagi obtingut.

Per a la resolució de l’expedient es pot sol·licitar un informe del departament competent per raó de la matèria o, si escau, de l’òrgan encarregat.

El termini màxim per notificar la resolució del procediment és de sis mesos. Un cop transcorregut el termini sense que s’hagi notificat la resolució expressa, la sol·licitud s’entén desestimada.

La declaració és vàlida per a les convocatòries successives sempre que no modifiquin els termes que s’han pres en consideració per concedir l’exempció.

En els supòsits en què les convocatòries successives modifiquin els termes esmentats o s’incompleixi qualsevol dels requisits exigits per aplicar-los, el ministeri encarregat de les finances declara la pèrdua del dret que s’apliquin a partir del moment en què es produeix la modificació o l’incompliment esmentats.

5. Quan el ministeri encarregat de les finances declara l’exempció del premi, les persones a les quals fa referència l’apartat 4, amb la sol·licitud prèvia de la declaració d’exempció del premi, estan obligades a comunicar al ministeri esmentat, dintre del mes següent al de la concessió, la data del premi, el premi concedit i les dades identificatives.

6. Estan exempts de tributació en tot cas, i sense necessitat de complir els requisits previstos als apartats anteriors d’aquest article, els premis literaris, artístics o científics concedits per qualsevol entitat pública del Principat d’Andorra.

Capítol sisè. Aportacions a plans de pensions i altres instruments de previsió social

Article 18. Requisits dels plans de pensions i altres instruments de previsió social

La reducció prevista a l’apartat 1 de l’article 39 de la Llei de l’impost resulta aplicable a les aportacions i contribucions fetes als plans de pensions i altres instruments de previsió social que compleixin les característiques següents:



No obstant això, el prenedor o partícip del pla de pensions o de l’instrument de previsió social pot mobilitzar els seus drets consolidats a un altre pla o instrument que reuneixi les condicions d’aquest article, sense disposar d’aquests drets i sense que això suposi l’obtenció de renda per l’impost.

Capítol setè. Pagaments a compte

Secció primera. Pagament a compte sobre les rendes d’activitats econòmiques

Article 19. Pagaments fraccionats

1. Durant el mes de setembre els obligats tributaris han d’efectuar un pagament fraccionat, a compte de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs el primer dia de setembre.

2. El pagament fraccionat es calcula aplicant el percentatge del 50% sobre la quota de liquidació del període impositiu immediatament anterior.

3. No obstant això, l’obligat tributari pot determinar l’import del pagament fraccionat aplicant un percentatge del 5% sobre les rendes netes procedents d’activitats econòmiques obtingudes en el període impositiu immediatament anterior. L’exercici d’aquesta opció es fa en el moment de presentar la declaració corresponent al pagament fraccionat i no vincula per a futurs períodes impositius.

4. En cas que el període impositiu anterior tingui una durada inferior a dotze mesos, el pagament fraccionat es fa tenint en compte la part proporcional de la base d’aquest període corresponent als períodes anteriors fins a completar un període de dotze mesos.

5. Els obligats tributaris no han d’efectuar el pagament fraccionat durant el primer període impositiu de l’activitat.

6. La declaració del pagament fraccionat es fa mitjançant el model oficial corresponent aprovat pel ministeri encarregat de les finances.

Secció segona. Pagaments a compte en transmissions patrimonials

Article 20. Pagaments a compte en transmissions d’immobles o drets reals

1. D’acord amb el que disposa l’apartat 5 de l’article 51 bis de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en el cas de transmissions formalitzades en contracte privat o davant de fedatari públic, l’obligat tributari ha d’autoliquidar el pagament a compte de l’impost presentant l’autoliquidació corresponent, d’acord amb el model previst a aquest efecte, i ingressar-ne l’import que en resulti.

2. En el cas de transmissions formalitzades per contracte privat, el termini màxim per fer aquest pagament a compte és de trenta dies a comptar de la data del contracte privat, i en el cas de transmissions formalitzades davant d’un fedatari públic, l’obligat tributari ha d’autoliquidar el pagament a compte de l’impost, simultàniament a l’atorgament de l’escriptura pública o a la formalització de la subhasta pública, presentar l’autoliquidació corresponent, d’acord amb el model previst a aquest efecte, i ingressar-ne l’import derivat al fedatari públic.

3. En el cas de transmissions formalitzades per contracte privat, juntament amb l’autoliquidació del pagament a compte de l’impost s’ha d’aportar el document original del contracte privat i una còpia del mateix document.

4. Si concorre alguna de les exempcions previstes en la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques, s’han d’adjuntar a l’autoliquidació del pagament a compte de l’impost els documents justificatius corresponents. Una vegada presentada aquesta documentació a l’Administració tributària, aquesta última visa l’original del contracte i hi adjunta una còpia de l’autoliquidació del pagament a compte.

5. A l’efecte de justificar el pagament a compte de l’impost, per elevar a públic un contracte privat és necessari presentar el document original del contracte visat per l’Administració tributària, una còpia de l’autoliquidació del pagament a compte, la justificació del pagament i els documents de l’aplicació de l’exempció, si és el cas.

6. En els casos en què es vulguin acreditar inversions i millores fetes en el bé objecte de la transmissió, l’obligat tributari ha de presentar un certificat acreditatiu del valor d’adquisició actualitzat tant davant l’Administració tributària, si la transmissió es fa per contracte privat, com davant del fedatari públic, en el moment de formalitzar la transmissió.

7. Quan els obligats tributaris obtinguin guanys de capital derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra abans d’haver transcorregut un període mínim de dos anys des de la data d’adquisició del bé o dret, aquests guanys estan sotmesos a un recàrrec especial del 5% sobre l’import del guany de capital en els termes de la Llei de l’impost. Els obligats tributaris han de liquidar el recàrrec especial en el mateix moment que es liquida el pagament a compte de la transmissió, ja sigui davant l’Administració tributària o davant del fedatari públic.

Article 21. Acreditació del valor d’adquisició davant de l’Administració

1. Quan l’obligat tributari ha d’acreditar obres de millores o inversions que augmenten el valor d’adquisició o, en el cas de noves promocions immobiliàries, ha de justificar davant l’Administració tributària l’import de les inversions o millores fetes que augmenten el valor d’adquisició del bé o dret objecte de gravamen, també ha d’aportar la documentació següent:



2. En els supòsits derivats de l’execució forçosa d’una resolució judicial que comporti l’alienació de béns immobles, es podrà acreditar el valor d’adquisició mitjançant l’aportació d’una taxació pericial, sempre que s’acrediti la impossibilitat de presentar la documentació mencionada en el punt anterior.

3. En el termini d’un mes, l’Administració ha de comprovar i ha d’emetre un certificat del valor d’adquisició actualitzat, que ha d’incloure l’import de les inversions, les obres i les millores efectuades. En el cas de les promocions immobiliàries, s’ha d’emetre un certificat per a cada unitat construïda.

Article 22. Obligacions dels fedataris públics en transmissions patrimonials

1. El fedatari públic no pot autoritzar cap escriptura pública de transmissió de béns immobles, o de constitució o cessió de drets reals sobre els mateixos béns, efectuada mitjançant contracte privat, ni pot protocol·litzar documents privats en què es reflecteixin aquestes transmissions de béns immobles o drets sobre els mateixos béns, sense que es faci simultàniament la liquidació de l’impost, excepte en el cas previst a l’apartat 2.

2. El fedatari públic no pot autoritzar cap escriptura pública de transmissió de béns immobles, o de constitució o cessió de drets reals sobre els mateixos béns, efectuada mitjançant contracte privat, ni pot protocol·litzar documents privats en què es reflecteixin aquestes transmissions de béns immobles o de drets reals sobre els mateixos béns, si els obligats tributaris no acrediten prèviament la liquidació i l’ingrés efectiu de l’impost al ministeri encarregat de les finances en els termes previstos a l’article 20 d’aquest Reglament.

El document acreditatiu de la liquidació s’ha d’incorporar a la matriu de l’instrument notarial.

3. El fedatari públic ha d’ingressar via transferència bancària, en un dels comptes del Govern, el total de quotes cobrades durant el trimestre natural anterior, dins dels quinze primers dies del trimestre següent.

4. El fedatari públic ha de presentar una declaració relativa al conjunt de transmissions en què hagi intervingut durant el trimestre natural anterior, dins dels quinze primers dies del trimestre següent.

5. En la declaració hi ha de constar, agrupada per parròquies, la informació següent:

Capítol vuitè. Retencions i ingressos a compte

Secció primera. Regles generals

Article 23. Obligació de practicar retencions i ingressos a compte de l’impost sobre la renda de les persones físiques

1. Les persones o entitats esmentades als apartats 2 i 3 de l’article 50 de la Llei de l’impost que satisfacin o abonin rendes gravades per l’impost sobre la renda de les persones físiques estan obligades a practicar retenció, en concepte de pagament a compte de l’impost corresponent al perceptor, en els termes d’aquest Reglament, quan satisfacin o abonin les rendes següents:



2. La mateixa obligació existeix a càrrec de les entitats i les persones jurídiques esmentades a l’apartat 9 de l’article 50 de la Llei de l’impost en relació amb les rendes derivades dels valors estrangers dels quals siguin dipositàries o respecte de les quals tinguin al seu càrrec la gestió de cobrament.

3. Quan les rendes esmentades als apartats 1 i 2 anteriors se satisfacin o abonin en espècie, les persones o entitats indicades anteriorment estan obligades a fer un ingrés a compte, en concepte de pagament a compte de l’impost corresponent al perceptor, en els termes d’aquest Reglament.

4. Quan la retenció o l’ingrés a compte s’hagi practicat però no s’hagi ingressat degudament al ministeri encarregat de les finances per causa no imputable a l’obligat tributari, aquest ministeri té en consideració la quantitat que ha estat efectivament retinguda o ingressada a compte, a l’efecte de determinar la quota diferencial de l’impost.

Secció segona. Retencions i ingressos a compte sobre rendes del treball

Article 24. Determinació del percentatge de retenció o ingrés a compte

1. La retenció o l’ingrés a compte sobre les rendes del treball es determinen d’acord amb les regles següents:



2. Com a excepció a la regla que es preveu a l’apartat anterior, s’aplica un percentatge de retenció fix del 10% sobre l’import íntegre de les rendes del treball següents:



3. També s’aplica un percentatge de retenció fix del 10% sobre l’import íntegre de la renda quan la determinació del percentatge de retenció o ingrés a compte correspongui al ministeri encarregat de les finances, d’acord amb el que s’estableix a l’article 26, i aquest ministeri no disposi de la informació relativa a les retribucions corresponents a l’obligat tributari que, d’acord amb les disposicions d’aquest Reglament, sigui necessària per calcular aquest percentatge.

4. En el supòsit en què el ministeri encarregat de les finances o el pagador de les rendes no disposi de la informació indicada a l’article 28, quan aquesta informació pugui resultar rellevant per determinar el percentatge de retenció o ingrés a compte, aquest percentatge es determina tenint en compte únicament les retribucions i, si escau, despeses deduïbles, corresponents a l’obligat tributari, sense prendre en consideració la informació indicada a l’article 28 esmentat que pugui ser rellevant per establir el percentatge de retenció o ingrés a compte.

5. L’obligat tributari pot sol·licitar, en qualsevol moment del període impositiu, al ministeri encarregat de les finances l’aplicació, en relació amb les rendes del treball que rebi, d’un percentatge de retenció o ingrés a compte superior al que resulta d’aplicar les regles establertes en aquest article, indicant-li quin percentatge de retenció s’ha d’aplicar. El percentatge sol·licitat per l’obligat tributari és aplicable fins que es renunciï a aplicar-lo, mitjançant una nova comunicació al ministeri encarregat de les finances, o bé en els casos en què l’aplicació de les regles d’aquest Reglament determini un percentatge més alt que el sol·licitat per l’obligat tributari.

El ministeri encarregat de les finances comunica al pagador de les rendes i a la Caixa Andorrana de Seguretat Social aquest nou percentatge de retenció o ingrés a compte, com també la renúncia a aquest percentatge, no més tard del dia 15 del mes posterior a la finalització del trimestre en el qual s’hagi fet la comunicació.

6. Quan l’obligat tributari que obtingui rendes del treball derivades d’una relació laboral passi, en qualsevol moment del període impositiu, a una situació de baixa laboral temporal, el percentatge de retenció o ingrés a compte aplicable sobre les rendes que, en concepte de prestació econòmica per incapacitat temporal, rebi a partir d’aquest moment és el mateix que el percentatge que resultava aplicable sobre les rendes que rebia abans de començar la situació de baixa. Quan l’obligat tributari estigui percebent, en el moment de la seva baixa, rendes del treball procedents de més d’un pagador, el percentatge aplicable als pagaments corresponents a la prestació econòmica per incapacitat que comenci a rebre ha der ser el més alt entre els que resultaven aplicables pels diferents pagadors en el moment de produir-se la baixa.

En tot cas, són aplicables a aquest tipus de rendes les disposicions previstes a l’apartat c de l’article 26 d’aquest Reglament.

Article 25. Regularització del percentatge de retenció o ingrés a compte

1. El percentatge de retenció o ingrés a compte es regularitza quan es produeixen variacions en les circumstàncies determinants d’aquest percentatge que suposen una modificació del percentatge, ja sigui a l’alça o a la baixa, superior a un punt percentual respecte al que resultava aplicable prèviament a la pràctica de la regularització.

2. El càlcul del nou percentatge de retenció o ingrés a compte resultant de la regularització prevista en aquest article es fa d’acord amb les regles següents:



3. La regularització del percentatge de retenció o ingrés a compte sobre les rendes del treball sotmeses a l’obligació de cotització a través de la Caixa Andorrana de Seguretat Social s’aplica trimestralment, d’acord amb el que es preveu al darrer guió de la lletra c de l’article 26.

Article 26. Procediment per determinar i aplicar el percentatge de retenció o ingrés a compte en el cas de rendes del treball sotmeses a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social

En relació amb les rendes del treball sotmeses a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, el procediment que s’ha de seguir per determinar i aplicar el percentatge de retenció o ingrés a compte és el següent:



Aquest percentatge el determina, prèviament a fer el pagament en concepte de capital de jubilació, el ministeri encarregat de les finances, d’acord amb les regles establertes a l’article 26. La Caixa Andorrana de Seguretat Social no ha de portar a terme el pagament fins que no hagi rebut del ministeri la comunicació del percentatge aplicable al pagament esmentat.

Article 27. Procediment per determinar el percentatge de retenció o ingrés a compte en el cas de rendes del treball no sotmeses a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social

1. En relació amb les rendes del treball no sotmeses a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, el pagador de les rendes calcula el percentatge de retenció o ingrés a compte d’acord amb les disposicions dels articles 24 i 25 i tenint en compte les dades indicades a l’apartat 1 de l’article 28 amb rellevància per determinar el percentatge esmentat, i que resultin de les comunicacions rebudes dels obligats tributaris segons preveu l’article 28 esmentat, en els termes següents:



2. Com a excepció al que s’estableix a l’article anterior i a l’apartat 1 d’aquest article, en el cas de rendes del treball que, d’acord amb el que es preveu a l’article 24, estiguin sotmeses a un tipus fix de retenció, el càlcul de la retenció o ingrés a compte es fa per part del pagador de les rendes d’acord amb les regles establertes a l’article 24 esmentat.

Article 28. Comunicació de dades per part de l’obligat tributari

1. Quan iniciï una relació laboral amb el pagador de les rendes o quan, tractant-se de rendes del treball no derivades de relacions laborals, s’iniciï el pagament d’aquestes rendes, l’obligat tributari pot comunicar al ministeri encarregat de les finances la informació rellevant següent per determinar el percentatge de retenció o ingrés a compte:



Si l’obligat tributari no coneix amb exactitud l’import dels conceptes anteriors, es fa una estimació, sense perjudici de les modificacions que es puguin produir durant el període impositiu.

2. La informació referida a les lletres a a f de l’apartat 1 anterior, una vegada comunicada per l’obligat tributari al ministeri encarregat de les finances, es trasllada als períodes impositius següents i es pren en consideració per calcular les retencions i els ingressos a compte corresponents a aquests períodes, tret que l’obligat tributari comuniqui qualsevol modificació al respecte.

3. La informació referida a la lletra g de l’apartat 1 anterior s’ha de comunicar anualment al ministeri encarregat de les finances, per tal que el ministeri la prengui en consideració per al càlcul de les retencions o ingressos a compte corresponents al període impositiu.

En el cas que l’obligat tributari no comuniqui al ministeri encarregat de les finances anualment la informació referida a la lletra g anterior, no s’ha de tenir en consideració la informació relativa al període impositiu anterior a l’hora de determinar el percentatge de retenció o ingrés a compte corresponent.

4. L’obligat tributari ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances qualsevol modificació de la informació esmentada a l’apartat 1 anterior que hagi estat prèviament comunicada, i que es produeixi al llarg del període impositiu.

5. Tractant-se de rendes del treball no sotmeses a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, les comunicacions a les quals es fa referència en aquest article s’adrecen al pagador de les rendes.

Article 29. Comunicació de dades per part del pagador de les rendes

1. El pagador de les rendes del treball ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances la informació relativa a les retribucions fixes i les retribucions variables que cal satisfer als obligats tributaris que comencin una relació laboral amb ell, d’acord amb la seva estimació, basada en les estipulacions contractuals i altres circumstàncies previsibles.

Els obligats a practicar les retencions o a efectuar l’ingrés a compte sobre les rendes del treball han d’informar prop del ministeri encarregat de les finances, a través del model aprovat pel mateix ministeri, dels canvis substancials de la relació laboral que puguin afectar els percentatges.

2. La persona o l’entitat pagadora de les rendes del treball pot comunicar al ministeri encarregat de les finances les variacions produïdes en el curs del període impositiu relatives a l’import de les rendes del treball que cal satisfer a l’obligat tributari, sempre que aquestes variacions siguin superiors o inferiors en més d’un 20% a les rendes prèviament considerades per calcular el percentatge de retenció o ingrés a compte.

La persona o l’entitat pagadora de les rendes té l’obligació, en tot cas, de comunicar al ministeri encarregat de les finances les baixes dels seus treballadors.

3. L’obligació de comunicació regulada en aquest article no és aplicable en el cas de rendes del treball no sotmeses a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Article 30. Comunicació de dades en relació amb rendes subjectes a tipus fix

Les obligacions de comunicació de dades previstes als articles 28 i 29 no són aplicables en relació amb les rendes del treball que, d’acord amb el que es preveu a l’article 24, estiguin sotmeses a un tipus fix de retenció.

Article 31. Termini de presentació de les comunicacions

Les comunicacions que s’estableixen en els articles 28 i 29 s’han de presentar en els terminis següents:

Article 32. Forma de presentació de les comunicacions

Els obligats tributaris i els obligats a practicar retenció o ingrés a compte han de presentar les comunicacions regulades en els articles 28 i 29 a través dels formularis aprovats a aquest efecte i en les condicions establertes pel ministeri encarregat de les finances.

Article 33. Declaració i ingrés de les retencions i els ingressos a compte

1. En relació amb les rendes del treball subjectes a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la persona o l’entitat obligada a retenir o a practicar l’ingrés a compte ha d’efectuar l’ingrés de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte fets amb periodicitat mensual.

A aquest efecte presenta la declaració oportuna, d’acord amb el model oficial aprovat a aquest efecte, el qual pot consistir en un formulari conjunt amb el corresponent a les cotitzacions a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, entre els dies 1 i 15 del mes següent a aquell al qual corresponguin les retencions i els ingressos a compte, i n’ingressa l’import al ministeri encarregat de les finances dins del mateix termini.

En aquest model de declaració, que ha de tenir el contingut que determini el ministeri encarregat de les finances, es detallen, entre altres aspectes, la naturalesa de la renda satisfeta i el percentatge de retenció o ingrés a compte aplicable a aquesta renda.

L’ingrés d’aquests ingressos i retencions a compte al ministeri encarregat de les finances es fa a través del mateix mitjà de pagament que s’utilitza per ingressar les cotitzacions socials. En particular, aquest ingrés es pot fer mitjançant la domiciliació al compte indicat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social per a l’ingrés de les cotitzacions, excepte que l’obligat a practicar la retenció o l’ingrés a compte assenyali un compte corrent diferent o bé una altra modalitat de pagament.

2. En relació amb la resta de rendes del treball, durant els mesos d’abril, juliol, octubre i gener la persona o l’entitat obligada a retenir i a practicar ingressos a compte ha d’efectuar l’ingrés de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte fets en el trimestre immediatament anterior i ha de presentar al ministeri encarregat de les finances la declaració corresponent, a través del model oficial aprovat a aquest efecte, de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte fets durant aquest període.

Article 34. Declaració resum anual

1. Quan, durant un període impositiu, ha satisfet rendes del treball que no han estat sotmeses a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, el pagador d’aquestes rendes ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances, mitjançant la presentació d’una declaració resum, la informació següent relativa a les rendes satisfetes durant el període impositiu a cadascun dels perceptors:



Aquesta declaració es presenta, segons el model que aprovi a aquest efecte el ministeri encarregat de les finances, entre els dies 1 de gener i 31 de gener de l’any següent al període impositiu al qual es refereix.

2. Quan es tracta de rendes del treball subjectes a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, l’obligat a retenir o a fer l’ingrés a compte no ha de presentar la declaració resum esmentada a l’apartat anterior. En aquests casos, el ministeri encarregat de les finances recull les dades procedents de les declaracions presentades, d’acord amb el que es preveu a l’apartat 1 de l’article 33.

Article 35. Certificat de retencions i ingressos a compte

La persona o l’entitat pagadora de les rendes del treball està obligada a expedir i entregar a l’obligat tributari, entre els dies 1 de gener i 31 de març de cada any, un certificat en el qual constin l’import i la naturalesa de les rendes esmentades i l’import de les retencions i els ingressos a compte fets durant el període impositiu immediatament anterior.

No obstant això, quan es tracti de les rendes a les quals es refereix l’apartat 1 de l’article 33, l’expedició d’aquest certificat únicament resulta obligatòria per al pagador de les rendes si ho sol·licita expressament l’obligat tributari.

Article 36. Regularització anual de les retencions i els ingressos a compte sobre rendes del treball a càrrec del ministeri encarregat de les finances

1. A la finalització del període impositiu, el ministeri encarregat de les finances porta a terme una regularització extraordinària de les retencions i dels ingressos a compte practicats durant el període impositiu sobre les rendes del treball satisfetes als obligats tributaris.

A aquest efecte, el ministeri encarregat de les finances calcula, per cada obligat tributari, l’import de les retencions i els ingressos a compte corresponents a la totalitat de les rendes del treball obtingudes pels obligats tributaris durant el període impositiu, tenint en compte la informació rellevant a aquest efecte que resulta de les comunicacions i declaracions rebudes d’acord amb les disposicions d’aquest Reglament, i emet la proposta de liquidació parcial corresponent, adreçada a l’obligat tributari, per la diferència, positiva o negativa, entre les retencions i els ingressos a compte efectivament practicats durant el període impositiu i els resultants del nou càlcul.

Aquesta proposta de liquidació parcial sobre rendes del treball es posa a disposició a l’obligat tributari el primer dia del mes d’abril de l’any següent a la finalització del període impositiu al qual es refereix.

2. Quan de la proposta de liquidació parcial esmentada en resulti una quantitat per ingressar a càrrec de l’obligat tributari, l’obligat tributari ha d’ingressar al ministeri encarregat de les finances la quantitat resultant de la proposta dins del termini general de presentació de la declaració de l’impost.

3. Quan de la proposta de liquidació parcial en resulti una quantitat per retornar a favor de l’obligat tributari, l’obligat tributari pot sol·licitar la devolució mitjançant la subscripció i confirmació de la proposta de liquidació davant el ministeri encarregat de les finances dins del termini general de presentació de la declaració de l’impost.

Una vegada rebuda aquesta sol·licitud, el ministeri encarregat de les finances prioritza la realització de les devolucions corresponents respecte a les derivades de la declaració de l’impost.

4. No obstant el que s’estableix als apartats 2 i 3 anteriors, en els supòsits en què l’obligat tributari tingui altres rendes, diferents de les rendes del treball afectades per la regularització, que donin lloc a l’obligació de presentar declaració per aquest impost, l’obligat tributari ha d’incloure les rendes del treball a les quals es refereix la proposta de regularització, així com les retencions i els ingressos a compte corresponents, en la declaració que cal presentar per l’impost dins del termini general de presentació de la declaració. En aquest cas, no resulten aplicables les disposicions dels apartats 2 i 3 anteriors.

5. El ministeri encarregat de les finances aprova els models i determina les condicions per verificar els tràmits previstos als apartats 2, 3 i 4 anteriors.

6. La regularització regulada en aquest article no resulta aplicable quan l’obligat tributari únicament obtingui rendes del treball que, d’acord amb el que es preveu a l’article 21, estan sotmeses a un tipus fix de retenció, rendes del treball que no estan sotmeses a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, o bé rendes del treball de les dos categories anteriors.

Secció tercera. Retencions i ingressos a compte sobre rendes del capital mobiliari

Article 37. Càlcul de la retenció o l’ingrés a compte

1. Amb caràcter general, la retenció o l’ingrés a compte sobre les rendes del capital mobiliari es determina aplicant un percentatge fix del 10% sobre l’import de la renda íntegra satisfeta.

2. En el cas de rendes del capital mobiliari procedents d’operacions de capitalització que no tinguin la consideració de rendes del treball, la persona o l’entitat pagadora de la renda calcula la retenció o l’ingrés a compte en els termes següents:



3. Quan la persona o l’entitat pagadora de les rendes del capital mobiliari hagi rebut la comunicació de l’opció a la qual es refereix l’apartat 2 de l’article següent, no practica cap retenció o ingrés a compte sobre les rendes del capital mobiliari satisfetes en relació amb el compte, dipòsit, actiu, instrument, operació o contracte respecte dels quals l’obligat tributari hagi exercit l’opció.

No obstant això, si la persona o l’entitat pagadora de les rendes rep en un moment posterior una comunicació de l’obligat tributari en els termes previstos a l’apartat 4 de l’article següent, la persona o entitat pagadora practica la retenció o l’ingrés a compte que correspongui sobre les rendes que satisfaci a partir del moment en què rebi aquesta comunicació.

4. Quan s’hagi de practicar una retenció o un ingrés a compte sobre una renda del capital mobiliari en els supòsits previstos a l’apartat 9 de l’article 50 de la Llei de l’impost, la retenció o l’ingrés a compte que resulti aplicable d’acord amb les regles previstes en aquest article es minora mitjançant l’aplicació de la deducció per eliminar la doble imposició internacional prevista a l’article 48 de la Llei de l’impost a la qual tingui dret l’obligat tributari.

A l’efecte de calcular la deducció a la qual es refereix el paràgraf anterior, la persona o l’entitat obligada a retenir o a ingressar a compte pren la més baixa de les dos quantitats següents:



A l’exclusiu efecte de calcular la retenció o ingrés a compte al qual es fa referència en aquest apartat, el còmput anterior es fa, per part de la persona o l’entitat obligada a retenir o ingressar a compte, individualment per cada renda que hagi de satisfer.

Article 38. Opció per a l’aplicació de la reducció

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 4 de l’article 51 de la Llei de l’impost, l’obligat tributari pot sol·licitar a la persona o l’entitat pagadora de les rendes del capital mobiliari que minori la base sobre la qual s’aplica el percentatge de retenció en l’import de la reducció prevista a l’article 37 de la Llei de l’impost.

2. A l’efecte del que es preveu a l’apartat anterior, l’obligat tributari pot comunicar a la persona o l’entitat pagadora de les rendes l’opció esmentada quan, basant-se en una estimació raonable de l’import de la totalitat de les rendes del capital mobiliari que espera obtenir durant el període impositiu, entengui que les rendes corresponents al compte, dipòsit, actiu, instrument, operació o contracte respecte dels quals s’exerceix l’opció poden gaudir de la reducció prevista a l’article 37 de la Llei de l’impost.

3. La comunicació anterior es fa mitjançant el model oficial que a aquest efecte aprovi el ministeri encarregat de les finances.

4. Si, en qualsevol moment del període impositiu, l’obligat tributari que hagi exercit l’opció esmentada a l’apartat 1, amb posterioritat té la certesa o bé estima raonablement que, considerant l’import de la totalitat de les rendes del capital mobiliari que obtindrà durant el període impositiu, no tindrà dret a gaudir de la reducció prevista a l’article 37 de la Llei de l’impost, en relació amb el compte, dipòsit, actiu, instrument o contracte respecte dels quals s’hagi exercit l’opció, ho ha de comunicar, tan aviat com tingui coneixement d’aquesta circumstància, a la persona o l’entitat pagadora de les rendes, mitjançant el model oficial indicat a l’apartat anterior.

5. La persona o l’entitat pagadora de les rendes ha de conservar l’original de les comunicacions a les quals es fa referència en aquest article, el qual ha de romandre a disposició del ministeri encarregat de les finances a l’efecte d’exercir les seves facultats de comprovació tributària.

6. En els casos en què, havent exercit l’obligat tributari l’opció regulada en aquest article, l’import de les rendes del capital mobiliari obtingudes per ell al llarg del període impositiu suposi l’aplicació incorrecta, totalment o parcialment, de la reducció prevista a l’article 37 de la Llei de l’impost en relació amb un compte, dipòsit, actiu, instrument o contracte respecte dels quals hagi exercit l’opció, l’obligat tributari ha de presentar una declaració per l’impost, i ingressar la diferència corresponent a les retencions i els ingressos a compte deguts i no practicats com a conseqüència de l’aplicació incorrecta de la reducció.

Aquest import té la consideració d’ingrés de deute tributari a càrrec de l’obligat tributari ingressat fora de termini i dona lloc a l’aplicació d’un recàrrec del 10% per presentació extemporània, previst a la Llei de bases de l’ordenament tributari, que s’aplica sobre una base de tributació coincident amb la diferència entre les rendes del capital mobiliari obtingudes i tres mil (3.000) euros, sense l’exigència d’interessos moratoris.

Article 39. Declaració i ingrés de retencions i ingressos a compte

1. Durant els mesos d’abril, juliol, octubre i gener, les persones o entitats que satisfacin rendes del capital mobiliari subjectes a retenció o ingrés a compte han de presentar davant el ministeri encarregat de les finances una declaració de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte practicats durant el trimestre anterior, i han d’ingressar-ne l’import al ministeri encarregat de les finances.

2. Sense perjudici del que s’indica a l’apartat següent, durant el mes de gener, les persones o entitats que hagin satisfet rendes del capital mobiliari han de presentar una declaració resum de les retencions i dels ingressos a compte practicats durant el període impositiu anterior. Aquesta declaració, que s’ha d’ajustar al model oficial que s’aprovi a aquest efecte, ha de contenir almenys la informació següent relativa als perceptors de les rendes:



3. Quan es tracti de rendes del capital mobiliari satisfetes per entitats financeres o asseguradores autoritzades per operar al Principat d’Andorra, no es presenta la declaració resum esmentada a l’apartat anterior. En aquests casos, les entitats referides en aquest apartat estan obligades a presentar al ministeri encarregat de les finances un informe d’una entitat auditora externa. En aquest informe s’expressa una opinió sobre la certesa i la integritat de les dades consignades en les declaracions periòdiques a les quals es fa referència a l’apartat 1 d’aquest article, així com sobre el compliment correcte de les disposicions reguladores d’aquest impost, en relació amb les quantitats retingudes o ingressades a compte pel que fa a les rendes del capital mobiliari subjectes a aquest impost i que hagin satisfet aquestes entitats durant el període impositiu.

Aquest informe es presenta durant el primer semestre natural que segueix la finalització del període impositiu corresponent. L’informe ha de ser original i ha d’estar signat pels auditors.

Per a les entitats referides en aquest apartat que disposin d’auditors externs, l’informe esmentat anteriorment el poden fer els mateixos auditors externs, amb el vistiplau previ del ministeri encarregat de les finances.

4. Quan l’obligat tributari hagi exercit l’opció regulada a l’article 38, la persona o l’entitat pagadora de les rendes remet al ministeri encarregat de les finances una declaració en què s’indica l’import de les rendes del capital mobiliari satisfetes a favor de l’obligat tributari durant el període impositiu en relació amb el compte, dipòsit, instrument, operació o actiu als quals es refereix l’opció i, si escau, les retencions practicades en virtut de la comunicació assenyalada a l’apartat 4 de l’article 38 esmentat que hagi presentat l’obligat tributari.

Aquesta declaració s’ajusta al model oficial que s’aprovi a aquest efecte i es presenta el mes de gener posterior al final del període impositiu al qual es refereix la declaració.

Secció quarta. Guanys de capital procedents de contractes d’assegurança de vida o invalidesa que serveixen per cobrir l’amortització de préstecs hipotecaris

Article 40. Càlcul de la retenció o l’ingrés a compte

1. Amb caràcter general, la retenció o l’ingrés a compte sobre els guanys de capital procedents de contractes d’assegurances que cobreixen les contingències de mort i/o invalidesa, els quals són formalitzats per persones físiques però designant com a beneficiària l’entitat financera que prèviament els ha concedit un préstec, amb la finalitat de garantir el pagament del capital pendent del préstec en el cas de produir-se qualsevol de les contingències esmentades, es determina aplicant un percentatge fix del 10% sobre l’import de la renda íntegra satisfeta.

En cas que aquesta contingència sigui la mort del deutor, prenedor de l’assegurança, resultaria aplicable l’exempció prevista a la lletra l de l’article 5 de la Llei de l’impost, però únicament en la part del deute que corresponia al difunt.

Article 41. Declaració i ingrés de retencions i ingressos a compte

1. Durant els mesos d’abril, juliol, octubre i gener, les persones o les entitats que satisfacin guanys de capital procedents de contractes d’assegurança de vida o invalidesa que serveixen per cobrir l’amortització de préstecs hipotecaris subjectes a retenció o ingrés a compte han de presentar davant el ministeri encarregat de les finances una declaració, segons el model oficial aprovat pel mateix ministeri, de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte practicats durant el trimestre anterior, i n’han d’ingressar l’import al mateix ministeri.

2. Sense perjudici del que s’indica a l’apartat següent, durant el mes de gener, les persones o les entitats que hagin satisfet guanys de capital procedents de contractes d’assegurança de vida o invalidesa que serveixen per cobrir l’amortització de préstecs hipotecaris han de presentar una declaració resum de les retencions i dels ingressos a compte practicats durant el període impositiu anterior. Aquesta declaració, que s’ha d’ajustar al model oficial que s’aprovi a aquest efecte, ha de contenir almenys la informació següent relativa als perceptors del guany de capital:



3.

4.

Capítol novè. Gestió i liquidació de l’impost

Article 42. Declaració de l’impost

1. Els obligats tributaris han de presentar i subscriure una declaració per aquest impost a través del model aprovat pel ministeri encarregat de les finances, entre l’1 d’abril i el 30 de setembre de l’any posterior a la finalització del període impositiu.

No obstant això, d’acord amb l’article 55 de la Llei de l’impost, els obligats tributaris que obtinguin qualsevol de les rendes del treball o del capital mobiliari esmentades en aquest article, o bé rendes exemptes en virtut de l’article 5 de la Llei de l’impost, no estan obligats a presentar la declaració indicada al paràgraf anterior.

2. El ministeri encarregat de les finances aprova el model de declaració al qual es fa referència a l’apartat anterior. A aquest efecte, no és obligatòria la declaració en aquest model de les rendes següents:

Article 43. Obligació d’ingrés del deute tributari

1. Els obligats tributaris han d’ingressar, si escau, l’import del deute corresponent a aquest impost, utilitzant qualsevol dels procediments següents:



2. En cas de pagament per domiciliació, la manca de pagament comporta l’augment del deute amb l’import de les despeses de retorn.

3. El pagament ha de comprendre l’import total del deute tributari.

No obstant això, l’obligat tributari pot sol·licitar, en el termini de tres mesos des de l’inici del termini establert per presentar la declaració, l’ajornament o el fraccionament en els termes de la Llei reguladora de les bases de l’ordenament tributari.

Article 44. Devolució d’ofici

Les devolucions d’ofici a les quals es refereix l’article 58 de la Llei de l’impost es fan mitjançant transferència bancària o xec nominatiu en favor de l’obligat tributari en un termini màxim de tres mesos comptats a partir del moment en què s’hagi presentat la declaració per aquest impost.

Disposició transitòria primera. Noves inversions efectuades amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres

Els obligats tributaris que en la data d’entrada en vigor de la Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres s’hagin beneficiat de la deducció per noves inversions a Andorra d’actius fixos afectes a l’activitat empresarial en aplicació del règim anterior previst a l’article 49 de la Llei de l’impost, han de seguir informant en la memòria del manteniment de les inversions efectuades. En cas que no es compleixi el requisit relatiu al manteniment de les inversions durant el període mínim de cinc anys establert en les disposicions esmentades, han d’ingressar l’import de la deducció aplicada, juntament amb els interessos de demora.

Disposició derogatòria

A partir de la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament queda derogat el Reglament, del 23 de juliol del 2014, d’aplicació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.


Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 29 de desembre del 2023