Carregant...
 

Decret 428/2024, del 6-11-2024, d’aprovació del Reglament de funcionament intern de la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació (JCLF) i del Consell Nacional per la Llengua (CNL).



Exposició de motius

La Llei 6/2024, del 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial destaca el paper de totes les administracions i de la societat en matèria de política lingüística. La llengua no és patrimoni d’un àmbit social ni d’una administració determinats, ni tan sols de l’Administració pública. La llengua és una qüestió d’estat, de tota la societat, perquè està íntimament lligada a la identitat, el benestar social i la independència.

La Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, del 16-12-1999, ja fixava la responsabilitat de totes les administracions públiques en l’impuls i la difusió del català en les activitats mercantils, publicitàries, culturals, associatives, esportives i en les noves tecnologies, entre altres àmbits. Tot i això, hi faltaven mecanismes eficaços per posar en pràctica les aportacions coordinades d’institucions i població. Aquest Reglament regula el funcionament de dos organismes creats per la nova Llei per posar en mans de la ciutadania i de totes les administracions les eines per coordinar la política lingüística del Govern i dels comuns amb la resta d’actors i representants de la societat andorrana.

L’article 40 de la Llei 6/2024, del 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial crea la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació (JCLF) per garantir l’aplicació harmonitzada de la norma a tots els centres i serveis que es dediquen a la formació en qualsevol vessant. I l’article 41 crea el Consell Nacional per la Llengua (CNL) com a organisme consultiu perquè les institucions públiques debatin i consensuïn amb la societat els eixos en què s’ha de basar la política lingüística.

La disposició transitòria primera de la Llei 6/2024, del 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial encomana al Govern que aprovi el reglament dels organismes estatals de coordinació de la política lingüística dels articles 40 i 41.

Aquest Decret, doncs, dona compliment a l’obligació legal esmentada. Obre les portes a la participació i el protagonisme dels comuns, la resta d’institucions públiques i tota la societat en la promoció de la llengua pròpia i oficial d’Andorra, sense perjudici d’altres instruments que administracions i societat vulguin establir amb aquest objectiu.

El Govern, en la sessió del dia 6 de novembre del 2024, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic

S’aprova el Reglament de funcionament intern de la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació (JCLF) i del Consell Nacional per la Llengua (CNL), que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament de funcionament intern de la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació (JCLF) i del Consell Nacional per la Llengua (CNL)

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquest Reglament és regular el funcionament intern de la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació (JCLF) i del Consell Nacional per la Llengua (CNL), les competències dels quals estan establertes a la Llei 6/2024, del 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial. La JCLF i el CNL estan concebuts com a organismes per coordinar la política lingüística, per aplicar la Llei de manera harmonitzada i per afavorir la participació d’institucions i societat en la promoció de la llengua pròpia i oficial.
Article 2. Règim econòmic

La Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació i el Consell Nacional per la Llengua es financen amb el pressupost de funcionament dels membres que en formen part, d’acord amb el règim de comptabilitat pública de les institucions que hi participen.
Article 3. Atribucions dels càrrecs de la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació

1. El director de la JCLF:

a) N’exerceix la representació, convoca les reunions, en fixa l’ordre del dia i les dirigeix.
b) Fa d’enllaç entre la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació i el Consell Nacional per la Llengua.
c) Assessora els membres de la JCLF sobre la legislació lingüística i les actuacions que es poden dur a terme per facilitar el compliment de la Llei de la llengua pròpia i oficial.
d) Supervisa la coordinació de les actuacions de cada administració per implantar als centres i serveis dedicats a la formació el pla d’actuació sobre l’ús i la qualitat de la llengua catalana.


2. El secretari de la JCLF:

a) Prepara l’ordre del dia i estén acta de les reunions de la JCLF, que s’aprova, a tot tardar, a la reunió següent.
b) Registra tota la documentació de treball de la JCLF i la té a disposició dels membres.
c) Col·labora amb el director en qualsevol tasca de suport necessària per complir les funcions de la JCLF.

Article 4. Funcions dels membres de la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació

Els membres de la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació tenen les funcions següents:

a) Assistir a les reunions de la JCLF.
b) Aportar propostes de millora, compartir dificultats i solucions, i contribuir a l’objectiu d’aplicar de manera eficient i harmonitzada la Llei 6/2024, del 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial a tots els centres i serveis de formació que entren dins l’àmbit de la Llei.
c) Fer el seguiment dels centres i serveis de formació dependents de l’òrgan administratiu que dirigeixen o representen i facilitar la comunicació amb la JCLF, tant amb vista a l’aprovació del pla o els plans d’actuació sobre l’ús i la qualitat de la llengua catalana com per assessorar-los en l’aplicació de la Llei 6/2024, del 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial.
d) Informar puntualment el ministre o el cònsol de qui depenguin les decisions que es prenen en el si de la Junta i de les actuacions dutes a terme en matèria de promoció de la llengua oficial.

Article 5. Reunions de la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació

1. La seu de la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació és a l’adreça del departament governamental encarregat de la política lingüística. Tot i això, les reunions de la JCLF poden ser presencials o telemàtiques.

2. Les reunions de la JCLF són majoritàriament plenàries, però poden ser sectorials quan s’hagin de tractar qüestions específiques de les competències d’algun membre o d’alguns dels membres, sempre que se n’informi tots els altres amb l’ordre del dia i se’ls faci arribar l’acta corresponent. En tot cas, tots els membres poden assistir a les reunions sectorials.

3. Correspon al director, o a la persona que delegui, convocar els membres a les reunions de la JCLF, amb els mitjans que consideri més adequats per garantir-ne l’assistència.

4. La convocatòria de les reunions s’ha de fer com a mínim deu dies hàbils abans de la data en què tinguin lloc.

5. La convocatòria ha d’especificar la data, l’hora i el lloc de la sessió, si es fa presencialment o per via telemàtica, i l’ordre del dia. La convocatòria ha d’incloure la documentació necessària per al bon desenvolupament de la sessió.

6. Els membres han de confirmar l’assistència a tot tardar dos dies hàbils abans de la data de la sessió.

7. En cas d’impossibilitat d’assistir a una reunió, els membres de la JCLF poden delegar la representació en un responsable dels àmbits corresponents.

8. El director de la JCLF pot invitar a les reunions terceres persones sempre que no hi hagi l’oposició de cap membre. Les persones convidades tenen veu però no tenen vot.

9. L’ordre del dia de les reunions ha de contenir l’aprovació de l’acta de la darrera sessió i els temes que s’hi tractaran.

10. Els membres de la JCLF poden proposar al director la inclusió de qualsevol qüestió a l’ordre del dia de la sessió següent.

11. El director, a iniciativa pròpia o d’algun dels membres, pot incloure alguna qüestió urgent a l’ordre del dia fins a 24 hores abans de la reunió. Perquè es pugui debatre sobre alguna qüestió inclosa a l’ordre del dia amb urgència cal l’aprovació de la majoria dels membres assistents de la JCLF.
Article 6. Acords

1. Els acords de la JCLF es prenen per majoria de vots dels membres presents a la reunió.

2. El director de la JCLF té vot de qualitat en cas d’empat.
Article 7. Pla d’actuació sobre l’ús i la qualitat de la llengua catalana

1. Tots els centres o serveis dedicats a la formació que depenen de les administracions o d’entitats subvencionades amb recursos públics han de disposar d’un pla d’actuació sobre l’ús i la qualitat de la llengua catalana (pla lingüístic), per garantir el compliment de la Llei 6/2024, del 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial.

2. El pla d’actuació sobre l’ús i la qualitat de la llengua catalana pot ser d’un centre o servei concret o bé sectorial d’un mateix tipus de centres o serveis.

3. El pla lingüístic de cada centre o d’un mateix tipus de centre de formació ha de contenir com a mínim:

a) L’obligació de complir la Llei 6/2024, del 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial.
b) L’ús del català en la retolació i en les comunicacions orals i escrites entre tots els professionals, la resta del personal i els usuaris.
c) Els requisits de coneixement de català per a la selecció i la mobilitat de qualsevol professional.
d) L’obligació de formació i reciclatge dels professionals.
e) Els plans d’integració per al personal que no domina el català i per a alumnes temporals.


4. La Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació ha d’aprovar els plans d’actuació sobre l’ús i la qualitat de la llengua catalana.

5. La responsabilitat de l’aprovació i el compliment del pla d’actuació sobre l’ús i la qualitat de la llengua catalana i de la correcció de les irregularitats que s’hi puguin produir recau, en primer lloc, en els directors del centre o el servei i, en segon lloc, en les administracions comunals i governamentals de qui depenen o de qui reben subvencions. En cas d’incompliment, la JCLF insta els responsables de l’administració corresponent a intervenir per corregir la irregularitat i, si escau, perquè s’obri l’expedient sancionador corresponent.
Article 8. Càrrecs del Consell Nacional per la Llengua

El Consell Nacional per la Llengua s’estructura de la manera següent:

a) La presidència, que correspon conjuntament als titulars dels ministeris encarregats de la política lingüística i de l’educació, o bé a qui sigui titular de les dos competències.
b) La vicepresidència, que correspon al cònsol representant dels comuns designat de mutu acord.
c) La direcció executiva, que correspon al director o al secretari d’Estat del Govern encarregat de la política lingüística designat pel titular del ministeri.
d) La secretaria, que correspon al segon dels representants de l’organisme governamental encarregat de la política lingüística designat pel titular del ministeri.

Article 9. Atribucions dels càrrecs del Consell Nacional per la Llengua

A més d’altres funcions que els puguin atorgar la Llei i aquest Reglament, els càrrecs del CNL tenen les atribucions següents:

a) La presidència, tant si és un càrrec unipersonal com si és conjunt, exerceix la representació del Consell, i convoca i presideix les sessions. Correspon al/s president/s informar regularment tots els membres del Govern de l’activitat del CNL i obtenir informació de tots els ministeris sobre l’aplicació de la Llei 6/2024, del 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial.
b) La vicepresidència dona suport al/s president/s en les seves funcions i el/s substitueix en cas de vacant, absència o impediment de tots dos titulars, si no n’han delegat les funcions; supervisa l’activitat del Consell i fa d’enllaç entre els representants de les administracions comunals, els altres membres i el director executiu del Consell. Correspon al vicepresident informar regularment tots els comuns de l’activitat del CNL i obtenir informació dels comuns sobre l’aplicació de la Llei 6/2024, del 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial.
c) La direcció executiva fixa, amb el vistiplau del/s president/s, l’ordre del dia i dirigeix les sessions. Li correspon, igualment, coordinar el Pla d’acció nacional amb les actuacions empreses per tots els actors representats en el Consell, per l’organisme governamental encarregat de la política lingüística i per la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació.
d) La secretaria prepara l’ordre del dia i estén acta de les reunions del CNL, que s’ha d’aprovar, a tot tardar, a la reunió següent. Registra tota la documentació de treball del Consell i la té a disposició dels membres. Correspon també al secretari donar suport al/s president/s, el vicepresident i el director executiu en les tasques respectives.

Article 10. Funcions dels membres del Consell Nacional per la Llengua

Els membres del CNL tenen les funcions següents:

a) Aportar propostes de millora, compartir dificultats i solucions, i contribuir a l’establiment d’objectius per planificar de manera eficient la política lingüística.
b) Fer arribar al sector, l’entitat, la institució, l’organisme o l’administració que representen la màxima informació sobre els treballs i els projectes del Consell, recollir-ne els suggeriments i facilitar-ne la implicació.
c) Fer difusió, en l’àmbit de les seves competències, de les accions empreses pel Consell, pels mitjans propis del sector, l’entitat, la institució, l’organisme o l’administració que representen, inclosos els webs oficials o corporatius.

Article 11. Pla d’acció nacional per la llengua

1. D’acord amb la Llei 6/2024, del 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial, el Pla d’acció nacional per la llengua (PNL) és l’eina de planificació dels objectius i de les actuacions de política lingüística.

2. El PNL conté, com a mínim, dos grans objectius per a cada trienni aprovats pel Consell Nacional per la Llengua i també els objectius específics, amb les actuacions concretes de cada gran objectiu, el calendari d’actuacions previst, el pressupost estimat i el control dels resultats obtinguts amb indicadors presents o futurs tan específics com sigui possible.

3. Un cop el CNL ha aprovat els grans objectius del trienni, el departament governamental de política lingüística ha de fixar els objectius específics, les actuacions concretes de cada objectiu, el calendari d’actuacions previst, el pressupost estimat i els indicadors de control dels resultats, i els ha de presentar al CNL amb vista a les reunions de seguiment i control.

4. Quan l’objectiu està relacionat amb la formació, les tasques definides al paràgraf anterior corresponen a la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació.

5. Per fixar els objectius específics amb les actuacions corresponents, el departament governamental de política lingüística i, si escau, la JCLF tenen en compte el pressupost que poden aportar els membres del CNL i la possibilitat de finançar-se amb aportacions externes.
Article 12. Objectius del Pla d’acció nacional per la llengua

1. Els grans objectius del PNL són els eixos principals en què s’ha de basar la política lingüística andorrana durant un trienni.

2. Els objectius específics desglossen els grans objectius en finalitats concretes que, sumades, han de fer possible la consecució d’una part del Pla d’acció nacional per la llengua del trienni corresponent.
Article 13. Procediment previ a la reunió d’aprovació dels grans objectius del Pla d’acció nacional per la llengua

1. Perquè el Consell Nacional per la Llengua pugui decidir els grans objectius del trienni que han de constar al Pla d’acció nacional per la llengua, tres mesos abans de la reunió des del departament governamental de política lingüística s’obre un període de propostes, si escau, se suggereixen alguns grans objectius i se’n detalla el pressupost necessari.

2. Els membres del CNL s’han de pronunciar sobre els objectius que consideren més importants i han d’especificar quin pressupost poden aportar per promoure cada objectiu, en el termini de tres mesos.

3. Les propostes es fan per escrit i es lliuren al departament governamental encarregat de la política lingüística en paper o per via telemàtica.

4. El director executiu recull totes les propostes i elabora, si escau dins el marc de la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació, un informe sobre les propostes rebudes, que fa arribar a tots els membres del CNL amb quinze dies d’antelació a la reunió, com a mínim.

5. Si els grans objectius del PNL de l’últim trienni no s’han aconseguit totalment o parcialment, la continuació de les activitats pendents o les noves actuacions per aconseguir l’objectiu de què es tracti s’han de sotmetre al CNL juntament amb les propostes de nous objectius.

6. El president convoca els membres del CNL a una reunió amb les formalitats que estableix el Reglament, un cop els membres han rebut les propostes de grans objectius.
Article 14. Reunions del Consell Nacional per la Llengua

1. Les reunions del Consell Nacional per la Llengua poden ser presencials o telemàtiques.

2. Segons les formalitats de la convocatòria, les reunions del CNL poden ser ordinàries o extraordinàries.

3. Segons el contingut, les reunions poden ser d’aprovació de grans objectius, de seguiment i control, o bé sectorials.

4. Les reunions ordinàries són les que regula el Reglament. El Consell es reuneix en sessió ordinària almenys una vegada cada any, per fer balanç del Pla, i una vegada cada trienni per aprovar els grans objectius del PNL, a iniciativa del president. L’any que coincideixen l’aprovació dels grans objectius amb el balanç de la feina feta, el Consell pot debatre les dos qüestions en una mateixa reunió.

5. Les reunions sectorials tracten d’algun dels objectius del Pla d’acció. No hi ha d’haver tots els membres, que malgrat això han de ser convocats amb l’ordre del dia corresponent per si hi volen assistir i han de rebre l’acta corresponent un cop estigui aprovada. Les reunions sectorials es fixen amb la regularitat o en les dates que estableixi el president.

6. El Consell es pot reunir en sessions extraordinàries si les convoca el president a iniciativa pròpia o a petició d’un dels membres.

7. El president pot invitar a assistir a qualsevol reunió especialistes, tècnics, responsables d’un sector, una entitat, una institució, un organisme o una administració i, en general, qualsevol persona que pugui assessorar el Consell o contribuir a fer efectius els objectius del CNL. Les persones convidades tenen veu però no tenen vot.
Article 15. Reunions d’aprovació de grans objectius del Pla d’acció nacional per la llengua

1. Les reunions per aprovar els grans objectius del Pla d’acció nacional per la llengua tenen lloc al final del període de tres anys establert al Pla. Després d’aprovar l’acta de l’última reunió, correspon al director executiu del CNL presentar el balanç de resultats del PNL de l’últim trienni.

2. Si els grans objectius del PNL de l’últim trienni no s’han aconseguit del tot, el director executiu del Consell ha de proposar els objectius específics, les actuacions previstes i el pressupost disponible per dur-les a terme, i s’ha de sotmetre a votació la continuació de les activitats juntament amb els nous grans objectius.

3. Un cop analitzats els objectius de l’últim trienni, el director executiu del Consell exposa els objectius presentats per al trienni següent amb el pressupost necessari.

4. Les propostes presentades se sotmeten a votació i s’escullen els objectius més votats, de dos a quatre, per majoria simple.
Article 16. Reunions de seguiment i control del Pla d’acció nacional per la llengua

1. Les reunions de seguiment i control del Pla d’acció nacional per la llengua tenen lloc com a mínim cada any, o bé quan el president hi convoqui els membres del CNL, per sotmetre’ls el grau d’acompliment del PNL.

2. A les reunions de seguiment i control, el Consell fa balanç de la feina feta, del pressupost dispensat i dels resultats obtinguts amb les actuacions dutes a terme fins al moment de la reunió.

3. Després d’aprovar l’acta de l’última reunió, correspon a la direcció executiva del Consell exposar les actuacions que s’han planificat per fer efectiu cada objectiu i l’estat actual de cada actuació.

4. La Comissió aprova les correccions o el desenvolupament de les actuacions per majoria simple.

5. Si la reunió també té com a objectiu aprovar els grans objectius del Pla d’acció nacional següent, un cop el Consell ha debatut sobre el seguiment i el control de l’últim pla, la sessió es desenvolupa d’acord amb aquest Reglament.
Article 17. Altres formalitats comunes a totes les reunions del CNL

1. Una mateixa reunió del CNL pot ser de seguiment i control i per abordar els grans objectius del Pla, seguint els requisits d’aquest Reglament.

2. Les reunions poden ser presencials o telemàtiques.

3. El president dona la paraula a tots els membres, permanents i eventuals, que hi vulguin intervenir.

4. Després de tractar els altres temes de l’ordre del dia, el secretari estén acta de la reunió amb les precisions oportunes dels membres sobre qualsevol qüestió de l’ordre del dia.

5. Les reunions són públiques si tots els membres hi estan d’acord.

6. Els membres del CNL es comprometen a fer difusió dels objectius del trienni i de les actuacions dutes a terme per fomentar la llengua oficial.

7. El departament governamental encarregat de la política lingüística elabora un dossier de divulgació de la situació i, si escau, del nou Pla d’acció nacional per la llengua per difondre’l als webs institucionals i oficials dels membres del CNL, davant de la premsa i a les xarxes.
Article 18 Convocatòria del Consell Nacional per la Llengua

1. Correspon al president, o a la persona que delegui, convocar els membres a les reunions del Consell Nacional per la Llengua, amb els mitjans que consideri més adequats per garantir-ne l’assistència.

2. La convocatòria de les reunions ordinàries es fa com a mínim quinze dies hàbils abans de la data de la reunió i la de les sessions extraordinàries es pot fer amb una antelació mínima de 48 hores.

3. La convocatòria ha d’especificar la data, l’hora i el lloc de la sessió o la plataforma, si es fa per via telemàtica, i l’ordre del dia. La convocatòria ha d’incloure la documentació necessària per al bon desenvolupament de la sessió.

4. Els membres han de confirmar l’assistència, o la de la persona delegada, a tot tardar dos dies hàbils abans de la data de la sessió.
Article 19. Ordre del dia de les reunions

1. L’ordre del dia de les sessions ordinàries del CNL ha de contenir l’aprovació de l’acta de la darrera sessió i els temes aprovats pel president.

2. Quan la reunió es fa a petició d’algun o alguns membres del Consell, els membres sol·licitants han de fer arribar al director executiu les qüestions que volen sotmetre al CNL amb prou antelació perquè es puguin complir els terminis i les formalitats de convocatòria establerts en aquest Reglament.

3. Tots els membres del Consell poden proposar al director executiu la inclusió de qualsevol qüestió a l’ordre del dia de la sessió següent.

4. El director executiu, amb el vistiplau del president, a iniciativa pròpia o d’algun dels membres, pot incloure alguna qüestió urgent a l’ordre del dia fins a 24 hores abans de la reunió. Perquè es pugui debatre sobre alguna qüestió inclosa a l’ordre del dia amb urgència, cal l’aprovació de la majoria dels membres del Consell a l’inici de la reunió.
Article 20. Grups de treball del Consell Nacional per la Llengua

1. El CNL pot aprovar la creació de grups de treball entre els seus membres per aconseguir els objectius del Pla d’acció.

2. Als grups de treball s’hi poden integrar representants d’institucions o de sectors socials que no siguin membres del CNL.
Article 21. Altres entitats

La Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació i el Consell Nacional per la Llengua poden crear els organismes de gestió o bé d’harmonització i col·laboració entre institucions i també entre institucions i societat que es considerin necessaris.

Disposició derogatòria

Queda derogat el Decret d’atribució de competències als òrgans de política lingüística, del 24-4-2002.


Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 6 de novembre del 2024

Xavier Espot Zamora
Cap de Govern



Portal Jurídic del Principat d’Andorra