Decret 48/2025, del 19-2-2025, d’aprovació del Reglament de creació, composició, funcionament i organització de la Comissió Interministerial Una Sola Salut.
Índex
[Mostra/Amaga]Exposició de motius
L’estreta relació entre la salut humana, l’animal i l’ambiental exigeix una íntima col·laboració, comunicació i coordinació entre tots els sectors implicats, amb l’objectiu d’identificar les amenaces i els reptes, i enfortir la prevenció i la resiliència dels sistemes de salut.La salut de les persones, dels animals, del medi ambient i dels ecosistemes està estretament relacionada i els canvis en aquestes relacions poden fer augmentar els riscos d’aparició i propagació de noves malalties humanes i animals.
El canvi climàtic està exacerbant encara més aquests riscos d’aparició i propagació de malalties emergents que poden afectar la salut animal, els equilibris dels ecosistemes, el medi ambient i, per consegüent, la salut de les persones.
D’acord amb les directrius de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Organització Mundial de la Salut Animal (OMSA), l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP), cal establir un enfocament integral i unificador amb la perspectiva d’una sola salut per optimitzar les estratègies per garantir un millor nivell de salut de les persones, dels animals i del medi ambient.
Aquest context fa necessari crear mecanismes que treballin conjuntament amb un enfocament compartit i coordinat que afavoreixi el desenvolupament d’accions de vigilància i control, prevenció i intervenció, per estar preparats davant les situacions que poden comprometre la biodiversitat, l’entorn, la salut animal i la salut pública.
Vist el Decret legislatiu del 26-8-2009 de publicació del text refós de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, modificada per la Llei 1/2009, del 23 de gener, de modificació de la Llei general de sanitat;
Vista la Llei d’agricultura i ramaderia, del 22 de juny del 2000, modificada per la disposició final quarta de la Llei 31/2022, del 21 de juliol, per al desenvolupament i la diversificació dels sectors ramader i agrícola;
Vista la Llei 14/2012, del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària;
Vista la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc);
Vista la Llei 28/2022, del 14 de juliol, qualificada de protecció civil;
Atenent aquestes circumstàncies i en virtut de les disposicions legals citades, és convenient crear una comissió interministerial amb la finalitat de crear un òrgan pluridisciplinari i multisectorial amb l’encàrrec de treballar conjuntament per promoure, prevenir i protegir la salut humana, animal i mediambiental, detectar i avaluar les amenaces per a la salut pública, i fer propostes per poder estar preparats amb vista a anticipar-se a aquest context i abordar aquests riscos.
Tenint en compte les consideracions exposades, i a proposta dels ministres de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia i de Salut, el Govern, en la sessió del 19 de febrer del 2025, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament de creació, composició, funcionament i organització de la Comissió Interministerial Una Sola Salut.
Reglament de creació, composició, funcionament i organització de la Comissió Interministerial Una Sola Salut
Article 1. Objecte
Aquest Reglament té per objecte crear i regular la Comissió Interministerial Una Sola Salut (CIUSS), amb l’encàrrec de treballar conjuntament per promoure i protegir la salut humana, animal i mediambiental, detectar les amenaces per a la salut pública i fer propostes per prevenir, reduir i abordar aquests riscos.
En concret, el Reglament desenvolupa la naturalesa, l’adscripció, les funcions, la composició, el funcionament i la creació de grups de treball.
Article 2. Naturalesa i adscripció
La CIUSS es constitueix com un organisme col·legiat i s’adscriu conjuntament als ministeris competents en matèria de salut i d’agricultura, ramaderia i medi ambient.
Article 3. Funcions i presa de decisions
1. La CIUSS té com a funcions principals:
a) Coordinar les polítiques i les accions que impactin en la salut humana, l’animal i l’ambiental.
b) Vetllar perquè s’estableixin sistemes integrats i coordinats de vigilància i avaluació de riscos, per identificar i analitzar les eventuals amenaces per a la salut pública que s’originen en la interrelació entre la salut animal, la salut humana, el medi ambient i el canvi climàtic i que poden influir en la salut pública i afectar-la, com també fer propostes per poder-les prevenir i mitigar i donar-hi resposta.
c) Proposar i impulsar els protocols i les accions de resposta conjunta a situacions d’emergència sanitària, com l’aparició d’agents infecciosos de caràcter zoonòtic que puguin derivar en el desenvolupament d’epidèmies, així com les afectacions del medi natural que poden generar desastres naturals que poden acabar impactant en la salut pública.
d) Avaluar periòdicament i de manera permanent l’impacte de les polítiques, les estratègies, els plans, els programes, els protocols i les accions que s’implementin, establint indicadors per mesurar els resultats, i elaborar informes periòdics per valorar els avenços fets i poder ajustar aquestes accions en funció de la seva evolució.
e) Promoure la consciència pública i la formació en l’enfocament una sola salut, representar Andorra en els fòrums internacionals una sola salut i donar resposta a les demandes dels organismes internacionals en la matèria.
f) La CIUSS també assumeix la coordinació per donar resposta als informes, els qüestionaris i altres documents que s’hagin de trametre o sol·licitin els organismes internacionals que estiguin vinculats a la seva missió, així com la gestió de les relacions amb aquests organismes, si escau.
g) Col·laborar, impulsar i promoure la investigació, els estudis i la innovació en els àmbits que són objecte de la CIUSS.
b) Vetllar perquè s’estableixin sistemes integrats i coordinats de vigilància i avaluació de riscos, per identificar i analitzar les eventuals amenaces per a la salut pública que s’originen en la interrelació entre la salut animal, la salut humana, el medi ambient i el canvi climàtic i que poden influir en la salut pública i afectar-la, com també fer propostes per poder-les prevenir i mitigar i donar-hi resposta.
c) Proposar i impulsar els protocols i les accions de resposta conjunta a situacions d’emergència sanitària, com l’aparició d’agents infecciosos de caràcter zoonòtic que puguin derivar en el desenvolupament d’epidèmies, així com les afectacions del medi natural que poden generar desastres naturals que poden acabar impactant en la salut pública.
d) Avaluar periòdicament i de manera permanent l’impacte de les polítiques, les estratègies, els plans, els programes, els protocols i les accions que s’implementin, establint indicadors per mesurar els resultats, i elaborar informes periòdics per valorar els avenços fets i poder ajustar aquestes accions en funció de la seva evolució.
e) Promoure la consciència pública i la formació en l’enfocament una sola salut, representar Andorra en els fòrums internacionals una sola salut i donar resposta a les demandes dels organismes internacionals en la matèria.
f) La CIUSS també assumeix la coordinació per donar resposta als informes, els qüestionaris i altres documents que s’hagin de trametre o sol·licitin els organismes internacionals que estiguin vinculats a la seva missió, així com la gestió de les relacions amb aquests organismes, si escau.
g) Col·laborar, impulsar i promoure la investigació, els estudis i la innovació en els àmbits que són objecte de la CIUSS.
2 Atenent el seu caràcter col·legiat, la presa de decisions de la CIUSS es fa d’acord amb el consens de tots els membres que la componen.
Article 4. Composició de la CIUSS
1. La Comissió Interministerial Una Sola Salut la integren els representants següents:
a) Els ministres competents en matèria de salut i en matèria d’agricultura, ramaderia i medi ambient, o l’alt càrrec en qui deleguin la seva funció, n’exerceixen la presidència i la vicepresidència, respectivament. La presidència i la vicepresidència s’alternen anualment entre els ministeris respectius.
b) Dos representants del departament o les estructures encarregades de la salut, nomenats pel ministre encarregat de la salut.
c) Dos representants del departament o les estructures encarregades de l’agricultura i de la ramaderia, nomenats pel ministre encarregat de l’agricultura i la ramaderia.
d) Dos representants del departament o les estructures encarregades del medi ambient, nomenats pel ministre encarregat del medi ambient.
e) Dos representants del Departament de Protecció Civil, nomenats pel ministre encarregat de la protecció civil.
b) Dos representants del departament o les estructures encarregades de la salut, nomenats pel ministre encarregat de la salut.
c) Dos representants del departament o les estructures encarregades de l’agricultura i de la ramaderia, nomenats pel ministre encarregat de l’agricultura i la ramaderia.
d) Dos representants del departament o les estructures encarregades del medi ambient, nomenats pel ministre encarregat del medi ambient.
e) Dos representants del Departament de Protecció Civil, nomenats pel ministre encarregat de la protecció civil.
2. La secretaria de la comissió és rotatòria i l’assumeix el representant del ministeri respectiu que n’exerceix la presidència.
3. Per la seva transversalitat, i tenint en compte les previsions de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc), especialment els articles 53 i 54, l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, o una altra estructura que la substitueixi, participa amb caràcter consultiu en la Comissió Interministerial Una Sola Salut.
4. La CIUSS pot ser assistida pels experts que es considerin convenients.
Article 5. Funcionament de la CIUSS
1. Correspon a la presidència:
a) Fixar i convocar les sessions ordinàries i extraordinàries de la Comissió.
b) Establir i aprovar l’ordre del dia.
c) Ordenar les deliberacions i els debats.
b) Establir i aprovar l’ordre del dia.
c) Ordenar les deliberacions i els debats.
2. Correspon a la secretaria de la Comissió redactar l’acta de cadascuna de les sessions, en la qual ha de constar una descripció dels temes tractats i els acords assolits, i qualsevol altra funció que li encomani la presidència.
3. Convocatòria i ordre del dia:
a) La Comissió es reuneix en sessió ordinària com a mínim cada sis mesos.
b) La convocatòria de les reunions ordinàries es fa, com a mínim, quinze dies hàbils abans de la data de la reunió. La convocatòria ha d’especificar la data, l’hora, el lloc de la sessió i l’ordre del dia, que s’ha d’acompanyar de la documentació corresponent als punts que s’hi preveuen tractar.
c) Els membres, i els òrgans que en formen part a títol consultiu, poden sol·licitar la inclusió de nous punts a l’ordre del dia com a màxim cinc dies hàbils abans de la data de la sessió i han de confirmar que hi assistiran com a màxim dos dies hàbils abans de la data de la sessió.
d) A proposta de la presidència o quan ho sol·liciti qualsevol dels altres ministeris integrants, de la Comissió, la CIUSS es pot reunir de manera extraordinària.
e) La convocatòria de les reunions extraordinàries es fa, com a mínim, cinc dies hàbils abans de la data de la sessió, temps d’antelació que en circumstàncies d’urgència pot ser inferior. La convocatòria ha d’especificar la data, l’hora i el lloc de la sessió i l’ordre del dia. En la mesura que sigui possible, la convocatòria s’ha d’acompanyar de la documentació corresponent, en funció dels punts que figurin a l’ordre del dia.
f) Els membres i els òrgans que formen part de la Comissió a títol consultiu han de confirmar la seva assistència com a màxim dos dies hàbils abans de la data de la sessió, temps d’antelació que en circumstàncies d’urgència pot ser inferior.
b) La convocatòria de les reunions ordinàries es fa, com a mínim, quinze dies hàbils abans de la data de la reunió. La convocatòria ha d’especificar la data, l’hora, el lloc de la sessió i l’ordre del dia, que s’ha d’acompanyar de la documentació corresponent als punts que s’hi preveuen tractar.
c) Els membres, i els òrgans que en formen part a títol consultiu, poden sol·licitar la inclusió de nous punts a l’ordre del dia com a màxim cinc dies hàbils abans de la data de la sessió i han de confirmar que hi assistiran com a màxim dos dies hàbils abans de la data de la sessió.
d) A proposta de la presidència o quan ho sol·liciti qualsevol dels altres ministeris integrants, de la Comissió, la CIUSS es pot reunir de manera extraordinària.
e) La convocatòria de les reunions extraordinàries es fa, com a mínim, cinc dies hàbils abans de la data de la sessió, temps d’antelació que en circumstàncies d’urgència pot ser inferior. La convocatòria ha d’especificar la data, l’hora i el lloc de la sessió i l’ordre del dia. En la mesura que sigui possible, la convocatòria s’ha d’acompanyar de la documentació corresponent, en funció dels punts que figurin a l’ordre del dia.
f) Els membres i els òrgans que formen part de la Comissió a títol consultiu han de confirmar la seva assistència com a màxim dos dies hàbils abans de la data de la sessió, temps d’antelació que en circumstàncies d’urgència pot ser inferior.
4. La secretaria aixeca acta de la sessió i n’envia la proposta, per correu electrònic, als membres i els òrgans que en formen part a títol consultiu, com a màxim, deu dies hàbils després de la sessió.
5. Els assistents a les sessions de la CIUSS disposen d’un termini de deu dies hàbils, comptats a partir de la data que n’acusen recepció, per fer-hi les esmenes que considerin oportunes i retornar-la per correu electrònic a la secretaria.
6. L’acta modificada, amb la incorporació de les esmenes que s’hi hagin aprovat, s’envia des de la secretaria per correu electrònic, a tots els membres de la CIUSS i els òrgans que en formen part a títol consultiu, signada digitalment per la persona que n’ocupa la presidència i la persona que n’ocupa la secretaria.
Article 6. Grups de treball tècnic
1. Per abordar les temàtiques específiques, en funció de les prioritats i els àmbits de treball que es plantegin, la CIUSS pot decidir crear els grups de treball tècnic que consideri més adients i amb la composició que s’estimi més necessària i oportuna en cada cas.
2. Cada grup de treball té un coordinador que vetlla pel seu bon funcionament i pel compliment de les tasques que li han estat atribuïdes, convoca les reunions, recull i aixeca les actes respectives i és l’encarregat de trametre a la secretaria de la CIUSS l’informe de les propostes, les recomanacions, els avenços i les conclusions dels treballs que se li hagin pogut encomanar.
3. La CIUSS s’organitza en quatre principals grups de treball transversal, d’acord amb les matèries següents:
a) Lluita contra la resistència als antibiòtics.
b) Vigilància i control de les malalties animals de caràcter zoonòtic, malalties trameses per vectors i malalties emergents relacionades amb l’alimentació i l’entorn, incloent-hi la producció agropecuària.
c) Vigilància i control del medi atmosfèric i del medi aquàtic.
d) Evolució dels impactes sobre la salut derivats de l’evolució climàtica i dels riscos associats.
b) Vigilància i control de les malalties animals de caràcter zoonòtic, malalties trameses per vectors i malalties emergents relacionades amb l’alimentació i l’entorn, incloent-hi la producció agropecuària.
c) Vigilància i control del medi atmosfèric i del medi aquàtic.
d) Evolució dels impactes sobre la salut derivats de l’evolució climàtica i dels riscos associats.
4. No obstant el que està establert al punt anterior, la CIUSS pot estipular, sempre que s’estimi necessari, la creació d’altres grups de treball tècnic que consideri pertinents per desenvolupar les seves funcions.
5. La CIUSS defineix la composició, la missió, els objectius i els mitjans per assolir-los, i el calendari de treball de cada grup de treball tècnic.
Disposició final
Aquest Decret entra en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 19 de febrer del 2025
Xavier Espot Zamora
Cap de Govern
Cap de Govern
