Decret 57/2025, del 26-2-2025, de modificació del Reglament de desenvolupament de la Llei de seguretat privada.

Exposició de motius

Una volta publicat el Decret 236/2024, del 5 de juny del 2024, d’aprovació del Reglament de desenvolupament de la Llei 8/2022, del 31 de març, de seguretat privada i la posterior correcció d’errata de 19 de juny del 2024, es va constatar que calia readaptar-ne alguns articles (2, 3, 5, 8, 9, 10, 13, 14, 20, 22, 23, 25 i 27). En aquest context, es va apreciar també la necessitat de redefinir determinats procediments i el redactat d’alguns articles (15, 18 i 24) per tal de dotar-los de més claredat i concreció interpretativa.

En primer lloc, s’incorpora en diferents articles del Reglament el número d’identificació administrativa (NIA), el número de registre tributari (NRT) o el codi d’identificació fiscal (CIF), segons els casos, com a dada identificativa que s’ha de fer constar als registres que preveu el Reglament. Endemés, es preveu que s’incloguin als llibres registre en l’àmbit de la seguretat privada els títols de les formacions que s’han de cursar, així com les dades de l’entitat o el professional que les imparteix.

En segon lloc, el segon bloc de modificacions es fonamenta en la supressió del concepte lectives pel que fa a les hores de durada de les formacions que s’han d’incloure als registres, als efectes de dotar de coherència el redactat de tot el Reglament i permetre, així, incorporar en l’àmbit de les formacions l’assistència a jornades, cursos o seminaris, evitant discrepàncies en funció de la naturalesa de les formacions impartides. En aquest sentit, s’incorpora amb caràcter preceptiu una formació en deontologia professional, més concretament en l’àmbit de la formació preliminar. Endemés, en determinats supòsits es substitueix l’expressió “responsable legal” per “responsable”, dotant així de major agilitat en aquells tràmits que requereixen la seva participació. Així mateix, i en relació amb l’inventari de mitjans materials i tècnics a què fa referència l’article 5 del reglament, s’incorpora la precisió que aquest s’ha d’incorporar en un registre i s’ha de mantenir durant la vigència de l’autorització.

En tercer lloc, es duu a terme una modificació en el redactat dels apartats 4 i 5 de l’article 15, relatius a les proves d’accés a la professió de vigilant privat i a la composició i el funcionament de la comissió avaluadora, respectivament. D’una banda, es defineix amb més claredat el procediment de convocatòria i celebració dels exàmens, estipulant de manera precisa quines són les condicions d’accés i realització dels exàmens. D’altra banda, i a l’efecte de dotar de més paritat la composició de la comissió avaluadora, es modifiquen el nombre de membres que la componen, les causes d’abstenció i recusació en què poden incórrer, així com les condicions sota les quals es poden sol·licitar i rebre assessoraments tècnics sobre la matèria, tot concretant que s’ha de tractar d’assessoraments prestats per persones amb una especialització professional diferent de la dels membres de la comissió.

En quart lloc, es duu a terme una modificació en el redactat dels articles 18 i 24, relatius, d’una banda, als requisits formals a què es troben subjectes els carnets professionals i, d’altra banda, als requeriments que imperen sobre els centres de formació en matèria de seguretat privada. Altrament, es modifica el contingut de la lletra a de l’apartat primer de l’article 24, en considerar que les matèries que s’imparteixen poden abastar àmbits més amplis que la seguretat privada en sentit estricte. Així mateix, s’incorpora una nova lletra b a l’efecte de preveure la participació de col·laboradors en les formacions que no disposin de la titulació exigida a la lletra a d’aquest mateix article, però que tinguin les capacitats i habilitats que es deriven de l’experiència professional. Finalment, s’incorpora al redactat de l’apart tercer d’aquest article la necessària elaboració d’un informe previ per part del director del Cos de Policia en relació amb els programes de formació dels centres de formació, atès que aquest departament disposa de personal que pot delimitar quins són els coneixements adients en aquest camp.

A l’últim, i per tal de donar compliment a la voluntat del Govern de fer efectiva la digitalització de l’Administració en tots els àmbits, i considerant que mantenir el format de paper és una actuació anacrònica, s’incorpora la disposició transitòria segona, que atorga un termini de dos anys per crear un registre informàtic que permeti substituir els llibres registre en format de paper per uns altres en format electrònic. En tot cas, aquesta aplicació informàtica ha d’assegurar, d’acord amb l’estat de la tècnica, l’exactitud i la seguretat de les dades, tot incloent claus d’accés i de validació.

Tal com assenyala l’exposició de motius del decret esmentat precedentment, l’aprovació de la Llei 8/2022, del 31 de març, de seguretat privada (d’ara endavant, “la Llei de seguretat privada”) va representar un reconeixement clar i inequívoc de la importància del sector de la seguretat privada com a part indispensable del conjunt de mesures destinades a la protecció de la societat i a la defensa dels drets i interessos legítims dels ciutadans.

La Llei en qüestió, que va comportar una actualització de la normativa vigent fins a aquell moment, remet a desplegament reglamentari un seguit de qüestions i aspectes relatius, de manera general, a les empreses de seguretat privada, als despatxos de detectius privats, a les empreses privades amb vigilància pròpia, al personal de seguretat privada i als centres de formació.

En vista d’aquest mandat legal, es va aprovar el Reglament de desenvolupament de la Llei de seguretat privada, que s’estructurava en set capítols, vint-i-set articles, dos disposicions addicionals, dos disposicions transitòries i una disposició derogatòria i dos annexos.

El capítol primer conté les disposicions generals i regula, de manera particular, el registre de seguretat privada i les disposicions aplicables als llibres registre en l’àmbit de la seguretat privada.

El capítol segon, integrat per cinc articles, incorpora la regulació específica de les empreses de seguretat privada i, més específicament, la infraestructura, els mitjans materials, tècnics i humans i els llibres registre de què han de disposar, així com els requisits de formació aplicable al seu personal de seguretat.

Per la seva part, el capítol tercer i el capítol quart inclouen, respectivament, les disposicions relatives als despatxos de detectius privats i a les empreses privades amb vigilància pròpia.

El capítol cinquè estableix les disposicions relatives al personal de seguretat privada, entenent-se com a tals els vigilants de seguretat privada, els directors de seguretat, els escortes privats i els detectius privats, de conformitat amb el que preveu l’apartat 1 de l’article 21 de la Llei de seguretat privada. Aquest capítol, compost per nou articles, regula les condicions de titulacions exigides per a l’exercici d’aquestes professions, el règim de les proves per accedir a les professions de vigilant privat i d’escorta privat, i les qüestions relatives a confidencialitat, uniformitat i distintius, carnet professional i armes de foc i mitjans de defensa que ha de complir una part del personal de seguretat privada.

El capítol sisè inclou la regulació referent a la formació inicial i continuada de determinat personal de seguretat privada i als centres de formació, i el darrer capítol, el setè, estableix requisits específics per a determinats serveis de seguretat privada.

Per acabar, la disposició addicional primera preveu la possibilitat que el Cos de Policia pugui establir un protocol de col·laboració integral amb les empreses de seguretat privada i amb els detectius privats, la disposició addicional segona disposa que els incompliments de les disposicions d’aquest Reglament se sancionen d’acord amb el que estableix la Llei de seguretat privada, la disposició transitòria primera regula el règim de formació dels vigilants privats autoritzats amb anterioritat, la disposició transitòria segona atorga al Govern un termini de dos anys per impulsar la digitalització dels llibres registre a què fa referència aquest Reglament, i els dos annexos incorporen el model de compromís de confidencialitat i els requisits aplicables a uniformitat i distintius dels vigilants privats.

A fi de donar compliment al principi constitucional de seguretat jurídica, promoure la claredat normativa i facilitar la consulta de la norma, s’aprova un nou text íntegre del Reglament, que substitueix el publicat anteriorment.

Vist el que s’ha exposat, a proposta de la ministra de Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 26 de febrer del 2025, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

Article únic

S’aprova el Reglament de modificació del Reglament de desenvolupament de la Llei 8/2022, del 31 de març, de seguretat privada, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament de modificació del Reglament de desenvolupament de la Llei 8/2022, del 31 de març, de seguretat privada

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte

Aquest Reglament té per objecte desenvolupar les disposicions de la Llei 8/2022, del 31 de març, de seguretat privada, modificada per la Llei 4/2024, de l’1 de febrer, de modificació de la Llei 8/2022, del 31 de març, de seguretat privada (d’ara endavant, “la Llei de seguretat privada”).

Article 2. Registre de seguretat privada

1. El Registre de seguretat privada, adscrit al ministeri competent en matèria d’interior i gestionat per personal adscrit al Departament de Policia, té per finalitat inscriure d’ofici totes les empreses de seguretat privada, els centres de formació de personal de seguretat privada, els detectius privats i els directors de seguretat, els vigilants de seguretat privada i els escortes privats de les empreses de seguretat o d’empreses privades amb vigilància pròpia que hagin obtingut les autoritzacions corresponents.

2. En el Registre de seguretat privada hi han de figurar les dades següents:



En el cas dels vigilants de seguretat privada, el tipus d’autorització: provisional o definitiva.

3. Les dades del Registre de seguretat privada s’han de conservar segons la normativa aplicable en matèria de conservació d’arxius i de gestió de documents.

4. L’exercici dels drets d’informació, accés, rectificació, limitació i supressió de les persones interessades està sotmès a la normativa aplicable en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

5. Tot allò que no s’estableix expressament en aquest article queda sotmès a la normativa aplicable en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

6. El número d’inscripció en el Registre que correspongui a cada empresa ha de figurar en els documents que utilitzi i en la publicitat que dugui a terme.

Cap empresa no pot fer publicitat relativa a qualsevol de les activitats i els serveis sense trobar-se prèviament inscrita en el Registre i autoritzada per entrar en funcionament.

Article 3. Disposicions comunes als llibres registre en l’àmbit de la seguretat privada

1. Els llibres registre que han de portar les persones obligades de conformitat amb aquest Reglament han de ser actualitzats diàriament i portats en format físic, mitjançant llibres registre foliats i segellats pel Departament de Policia, o a través de sistemes de registre diferents dels llibres registre, inclosos els mitjans informàtics, sempre que quedi garantida la comprovació, la inalterabilitat i la seguretat de les dades objecte de registre, i siguin autoritzats pel director del Cos de Policia.

2. Les persones obligades que vulguin utilitzar sistemes de registre diferents dels llibres registre físics han de presentar una sol·licitud que ha de contenir, com a mínim, la informació i la documentació següents:



3. Els llibres registre han de ser presentats a demanda dels membres del Cos de Policia.

4. Les persones obligades a portar els llibres registre són les responsables del tractament i de la gestió de les dades personals que obtinguin en l’exercici de la seva activitat, i a aquest efecte resten sotmeses a la normativa aplicable en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

Capítol segon. Empreses de seguretat

Article 4. Mitjans humans i col·laboració amb el Cos de Policia

1. Les empreses de seguretat han de comptar amb personal de seguretat privada degudament autoritzat en nombre suficient, amb l’objectiu de garantir en tot moment el bon funcionament empresarial i poder prestar convenientment els serveis de seguretat privada als usuaris que les contractin.

2. De conformitat amb l’apartat 2 de l’article 12 de la Llei de seguretat privada, les empreses de seguretat que tinguin en plantilla més de deu vigilants o escortes han de disposar obligatòriament d’un director de seguretat que assumeixi les funcions previstes en l’article 28 de la Llei referida i en aquest Reglament.

3. Al moment de sol·licitar l’autorització prevista a l’article 8 de la Llei de seguretat privada, les empreses de seguretat han d’aportar una relació dels llocs de treballs relatius al personal de seguretat privada autoritzat del qual disposaran.

4. En el termini màxim de cinc dies hàbils, les empreses de seguretat han de comunicar per escrit al Registre de seguretat privada les altes i baixes del seu personal de seguretat privada. En cas de disposar d’un director de seguretat, aquesta comunicació l’ha d’efectuar la persona que assumeixi aquestes funcions. En cas contrari, l’ha de fer un responsable de l’empresa.

5. En el desenvolupament de les seves activitats, les empreses de seguretat estan obligades a l’especial auxili i a la col·laboració amb el Cos de Policia. A aquest efecte, han de comunicar al Cos de Policia qualssevol circumstàncies i informacions rellevants per a la prevenció, el manteniment o el restabliment de la seguretat ciutadana, així com els fets delictius dels quals tinguessin coneixement en el desenvolupament d’aquestes activitats.

Article 5. Infraestructura i mitjans materials i tècnics

1. Les empreses de seguretat, independentment de l’activitat o les activitats de seguretat privada que desenvolupin, han de disposar d’un local com a seu empresarial, sense perjudici que puguin tenir altres locals destinats al suport logístic de les seves activitats. En cas que l’empresa dugui a terme diverses activitats, el local de la seu empresarial que es fixi a efectes de domicili ha de ser el mateix per a totes les activitats.

2. Les empreses de seguretat han de comptar amb els mitjans materials i tècnics necessaris per a l’adequada prestació dels serveis de seguretat privada que prestin, i, en particular, han de disposar d’una central receptora d’alarmes que es trobi en territori andorrà i d’un protocol d’actuació amb el Cos de Policia, de conformitat amb la lletra e de l’apartat 1 de l’article 12 de la Llei de seguretat privada. En cas que prestin serveis amb armes de foc, han de comptar amb els dispositius de seguretat previstos en el Reglament d’armes.

3. A més, en funció de l’activitat que desenvolupin, les empreses de seguretat han de tenir els mitjans materials i tècnics següents:



4. Per acreditar la solvència material i tècnica, al moment de sol·licitar l’autorització prevista a l’article 8 de la Llei de seguretat privada, les empreses de seguretat han d’aportar un inventari que indiqui, en funció de l’activitat de seguretat privada de què es tracti, el local o els locals destinats a l’exercici de les activitats preteses i la resta dels mitjans materials i tècnics dels quals disposen. Aquest inventari ha de constar en un registre i les característiques tècniques que van motivar l’autorització s’han de mantenir durant la vigència de la mateixa autorització.

Article 6. Formació i actualització professional del personal de seguretat

1. Les empreses de seguretat han de posar a disposició del seu personal de seguretat privada els mitjans de formació adequats, en funció de les activitats de seguretat privada que desenvolupin i dels serveis de seguretat privada que prestin.

2. Les empreses de seguretat poden proporcionar els mitjans de formació referits a l’apartat anterior per si mateixes, en associació amb altres empreses de seguretat o a través de tercers.

3. Les empreses de seguretat han de conservar i posar a disposició del Cos de Policia els documents que acreditin la disponibilitat dels mitjans de formació adequats.

Article 7. Activitats de formació, actualització i especialització del personal de seguretat privada

En cas que una empresa de seguretat vulgui dedicar-se a la formació, l’actualització i l’especialització del personal de seguretat de la seva plantilla, inclòs en matèria de manipulació d’armes autoritzades per al seu ús per part del referit personal, i també a la formació d’altres empreses de seguretat o d’empreses privades amb vigilància pròpia, ha de complir els requisits previstos a l’article 24.

Article 8. Llibres registre

De conformitat amb les normes de l’article 3, les empreses de seguretat han de portar els llibres registre següents:

Capítol tercer. Despatxos de detectius privats

Article 9. Mesures de seguretat

1. Els despatxos de detectius privats han de comptar, com a mínim, amb una connexió a una central receptora d’alarmes que es trobi en territori andorrà.

2. També han de comptar amb les mesures de seguretat informàtica necessàries per garantir la confidencialitat dels resultats de les seves investigacions i de les dades relatives als seus clients.

Article 10. Llibre registre d’investigacions

Els despatxos de detectius privats han de portar un llibre registre, de conformitat amb les normes de l’article 3, en el qual s’ha d’anotar cada servei o investigació contractat o subcontractat, amb indicació de les dades següents: número d’ordre assignat a l’encàrrec (que ha de ser correlatiu), dates d’inici i de finalització de la contractació, nom i cognoms o denominació social de la persona contractant i de la persona investigada, en cas que es conegui la seva identitat, el número d’identificació administrativa (NIA) o número de registre tributari (NRT) en funció de si és persona física o jurídica resident, o bé el codi d’identificació fiscal si és una persona física o jurídica no resident, i el tipus d’assumpte d’investigació.

Capítol quart. Empreses privades amb vigilància pròpia

Article 11. Obligacions

1. A més de les obligacions previstes a la Llei de seguretat privada, les empreses privades amb vigilància pròpia han de:



2. De conformitat amb l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei de seguretat privada, les empreses privades amb vigilància pròpia que tinguin en plantilla més de deu vigilants han de disposar obligatòriament d’un director de seguretat, que assumeix les funcions previstes en l’article 28 de la Llei referida i en aquest Reglament.

Capítol cinquè. Personal de seguretat privada

Article 12. Condicions de titulació específiques dels detectius privats

1. Per obtenir l’autorització d’exercici com a detectiu privat, és necessari disposar d’una titulació d’ensenyament superior, com a mínim, del nivell 6A del Marc andorrà de qualificacions (MAQ) en l’àmbit de la investigació privada, emesa o reconeguda pel Govern d’Andorra.

2. Igualment, poden obtenir l’autorització d’exercici com a detectiu privat les persones que disposin d’una qualificació professional, com a mínim, equivalent a:

Article 13. Condicions de titulació específiques dels directors de seguretat

1. Per obtenir l’autorització d’exercici com a director de seguretat, és necessari disposar d’una titulació d’ensenyament superior, com a mínim, del nivell 6A del Marc andorrà de qualificacions (MAQ) en l’àmbit de la seguretat privada, emesa o reconeguda pel Govern d’Andorra.

2. Igualment, poden obtenir l’autorització d’exercici com a director de seguretat les persones que disposin de:

Article 14. Proves per accedir a les professions de vigilant de seguretat privada i d’escorta privat

1. Per obtenir l’autorització d’exercici com a vigilant de seguretat privada o escorta privat, és necessari superar les proves oficials de coneixements i capacitats que siguin convocades del ministeri competent en matèria d’interior, com a mínim cada dos anys. Sense perjudici d’això, el ministeri referit pot convocar una prova sense esperar aquest termini si el nombre de candidats en justifica la convocatòria.

2. Únicament poden participar en la prova les persones majors d’edat.

3. La prova es fa en l’idioma oficial del Principat d’Andorra, pot ser oral i/o escrita, i ha d’avaluar com a mínim els coneixements de les matèries següents: nocions bàsiques de dret constitucional, dret penal, dret administratiu en matèria de seguretat pública, particularitats legals i administratives del sector de la seguretat privada, i coneixement de les institucions i la geografia del país.

4. A més de les persones previstes al segon paràgraf de la lletra c de l’apartat 2 de l’article 23 de la Llei de seguretat privada, resten exonerades d’efectuar les proves previstes en aquest article les persones que puguin acreditar que disposen:



Correspon a la persona interessada acreditar documentalment que pot acollir-se a aquesta exoneració.

L’habilitació a què fa referència la lletra b d’aquest apartat ha d’estar en vigor a la data de la presentació de la sol·licitud d’exoneració. En cas contrari, es desestima la petició de l’interessat.

Article 15. Procediment de les proves

1. La convocatòria de les proves previstes a l’article anterior s’efectua mitjançant un edicte que es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, en què es precisen el dia, l’hora i el lloc en què es farà la prova, els requisits que s’exigeixen per inscriure-s’hi, si alguna de les parts és oral i la puntuació mínima requerida per ésser considerat apte.

2. Igualment, l’edicte de convocatòria de la prova determina el termini i el lloc de presentació de les sol·licituds, el lloc de publicació dels resultats i els procediments per consultar els exàmens. També estableix el preu públic de la tramitació administrativa que correspon, segons prevegi la normativa en vigor.

3. El termini entre la convocatòria i la realització de la prova no pot ser inferior a dos mesos, perquè els sol·licitants admesos a participar-hi puguin obtenir la informació complementària oportuna per preparar-la.

4. La inscripció a la convocatòria de les proves dona dret a presentar-se a dos exàmens. Així, en cas de suspendre el primer, el candidat pot presentar-se a un segon examen sempre que confirmi aquesta decisió i ho comuniqui per un mitjà que en permeti acreditar la recepció.

5. La prova és organitzada i efectuada pels membres designats pel ministre competent en matèria d’interior o la persona que delegui i per membres designats per la direcció del Cos de Policia, que es constitueixen en comissió avaluadora i que poden requerir els assessoraments que creguin convenients. Les persones que prestin aquests assessoraments han de disposar d’una especialització professional diferent de la dels membres de la comissió. La seva designació formal ha de constar i s’ha de donar a conèixer als candidats, així com si actuen en qualitat d’avaluadors o no. En el supòsit que el seu nomenament es faci després de la publicació de l’edicte, la seva participació ha de notificar-se a les persones candidates.

6. La comissió avaluadora està formada per dos membres designats per la persona titular del ministeri competent en matèria d’interior o la persona que delegui i dos membres del Cos de Policia designats pel director del Cos de Policia, els quals estan sotmesos a l’obligació de prendre-hi part; tanmateix, poden ser dispensats pel membre que els ha nomenat quan es trobin compresos en un causa d’abstenció o recusació, en els termes previstos pels articles 114 i 115 de la Llei 14/2023, del 3 de juliol, de text consolidat del Codi de l’Administració, o per raó d’alguna circumstància personal justificada. Cal designar un membre suplent per a cadascuna de les persones referides anteriorment. En qualsevol cas, l’edicte de convocatòria ha d’advertir que la composició de la comissió es pot veure afectada per canvis, circumstància que, en cas de produir-se, s’ha de notificar a les persones candidates.

7. L’anàlisi i la correcció de la prova corresponen a la comissió avaluadora, que té la potestat de decidir motivadament sobre qualsevol circumstància que es produeixi en el transcurs de tot el procés de la convocatòria.

8. Una vegada efectuada i corregida la prova, el ministeri competent en matèria d’interior comunica el resultat a les persones candidates en el termini màxim de dos mesos.

9. Per facilitar la gestió i la comunicació entre el ministeri competent en matèria d’interior i les persones candidates, i si no indiquen el contrari, es considera com a mitjà fefaent de la notificació la comunicació a través d’un correu electrònic dirigit a l’adreça electrònica que indiqui la persona sol·licitant en la sol·licitud d’inscripció.

Article 16. Compromís de confidencialitat

Una vegada que han obtingut l’autorització d’exercici corresponent, ja sigui definitiva o provisional, els vigilants i els escortes privats han de signar un compromís de confidencialitat que ha de ser conservat per l’empresa i segons el model establert a l’annex I.

Article 17. Uniformitat i distintius

1. La uniformitat i els distintius dels professionals de seguretat privada no es poden confondre amb els del Cos de Policia, ni amb els de qualsevol altre cos especial de l’Administració pública.

2. No es pot utilitzar una uniformitat diferent de la reglamentària, ni vestir l’uniforme o fer ús dels distintius fora dels horaris i dels llocs del servei de seguretat privada.

3. No obstant el que preveu l’apartat anterior, poden utilitzar-se la uniformitat i els distintius en els supòsits següents:



4. Les funcions dels vigilants de seguretat privada únicament poden ser desenvolupades vestint l’uniforme i utilitzant els distintius que compleixin les condicions previstes a l’annex II, excepte quan assumeixen funcions d’escorta o en qualsevol dels supòsits següents, amb l’autorització prèvia del director del Cos de Policia, a sol·licitud de l’empresa de seguretat privada i sempre que no interactuïn presencialment amb els ciutadans:

Article 18. Carnet professional

1. El ministeri competent en matèria d’interior o el director del Cos de Policia, en el supòsit de delegació previst a l’apartat 1 de l’article 22 de la Llei de seguretat privada, ha de lliurar un carnet professional als vigilants privats, als escortes privats, als directors de seguretat i als detectius privats que obtinguin l’autorització d’exercici corresponent.

2. El carnet professional ha de contenir la informació següent:

Article 19. Armes de foc i mitjans de defensa

1. El port d’armes de foc per part dels vigilants privats s’ha d’efectuar de conformitat amb les condicions previstes al Reglament d’armes.

2. Els mitjans de defensa no es poden confondre amb els del Cos de Policia, ni amb els de qualsevol altre cos especial de l’Administració pública, i no es poden portar fora dels horaris i dels llocs del servei de seguretat privada.

3. Per prestar els serveis previstos a les lletres a, c, d, e i g de l’apartat 1 de l’article 4 de la Llei de seguretat privada, els vigilants privats poden portar una porra o defensa, així com els grillons de seguretat, de tipus manilla. Així mateix, poden portar, com a mitjans de defensa, polvoritzadors de defensa personal d’una capacitat igual o inferior a 500 ml o armes d’impulsió elèctrica de contacte que permetin provocar un xoc elèctric, segons el que està previst al Reglament d’armes.

4. Durant la prestació de serveis de seguretat privada amb armes de foc, previstos a l’article 25, es pot fer ús d’armilles antibales. L’autorització de serveis corresponent pot establir l’obligatorietat de fer-ne servir, en funció del risc que en dimani.

Article 20. Circumstàncies sobrevingudes

1. Sense perjudici del que preveu el Reglament d’armes quant a la revocació dels permisos d’armes, si en relació amb un vigilant privat hi ha incidències, símptomes o indicis suficients per creure que li ha sobrevingut algun problema físic, psíquic o sensorial que el pot afectar negativament o que el pot fer no apte per a l’activitat que ha de desenvolupar, o que pugui posar en perill la seva integritat física o la d’altri, el director de seguretat o el responsable de l’empresa li pot retirar les armes de foc, la documentació corresponent a aquestes armes i els mitjans de defensa fins que s’acrediti la seva aptitud mitjançant les proves físiques i psicològiques establertes a l’annex 1 del Reglament d’armes.

2. Les circumstàncies previstes a l’apartat anterior s’han de comunicar al director del Cos de Policia per un mitjà que n’acrediti la recepció, el mateix dia en què es constatin les circumstàncies i es prengui la decisió de retirar les armes. En cas de disposar d’un director de seguretat, aquesta comunicació l’ha d’efectuar la persona que assumeixi aquestes funcions. En cas contrari, l’ha de fer el responsable de l’empresa.

Capítol sisè. Formació inicial i continuada. Formació preliminar. Centres de formació

Article 21. Formació inicial

1. Els vigilants de seguretat i els escortes privats han de seguir i superar obligatòriament una formació inicial que compleixi els requisits previstos en aquest article. Resten excloses de l’obligació de seguir la formació inicial les persones que puguin acreditar un nivell de titulació equivalent als previstos a l’article 13.

2. La formació inicial es pot fer en un centre de formació nacional autoritzat, en un centre de formació reconegut en un estat membre de la Unió Europea, o pot ésser assumida per professionals d’un centre de formació reconegut en un estat membre de la Unió Europea. La formació ha de complir els estàndards internacionals en prevenció i seguretat integral.

3. Els cursos de formació inicial han de tenir una durada mínima de seixanta hores per als vigilants de seguretat i de cent hores per als escortes privats.

4. Els cursos de formació inicial han d’incloure els mòduls de formació tècnica professional corresponents als serveis que presta el personal de seguretat privada i han d’incorporar un mòdul relatiu a la deontologia professional i al tracte envers el ciutadà.

5. La formació pot impartir-se de manera presencial o a distància, o bé de manera mixta, mitjançant la combinació de totes dos modalitats. Tots els cursos de formació inicial, en la seva delimitació horària, poden comprendre un percentatge màxim del cinquanta per cent de formació a distància; han d’impartir-se, obligatòriament, amb caràcter presencial els ensenyaments de naturalesa tècnica professional.

6. La formació inicial ha d’efectuar-se dins el termini de sis mesos des de l’obtenció de l’autorització, definitiva o provisional, d’exercici professional. Els titulars d’una autorització provisional d’exercici de la professió de vigilant privat que hagin efectuat la formació inicial queden exceptuats de seguir aquesta formació una vegada obtinguin l’autorització definitiva d’exercici.

Article 22. Formació continuada

1. Els vigilants de seguretat i els escortes privats han de seguir obligatòriament una formació continuada, que ha de garantir el perfeccionament i l’actualització permanent del nivell d’aptitud i coneixements necessaris per a l’exercici professional.

2. Les empreses de seguretat privada i les empreses amb vigilància pròpia han de programar anualment les accions formatives per al seu personal que estiguin relacionades amb les activitats que desenvolupen. Igualment, les empreses referides han d’assegurar la formació i l’actualització professionals del seu personal mitjançant la seva assistència a cursos anuals de formació sobre les qüestions jurídiques que afectin l’exercici de la professió que hagin experimentat modificació o sobre matèries tècniques que hagin presentat una evolució substancial.

3. Els vigilants privats i els escortes privats han d’efectuar, com a mínim, un curs de formació continuada a l’any. El còmput del termini referit s’inicia a partir de la data de la formació inicial o, en cas que no s’hagi efectuat en aplicació de l’apartat 1 de l’article anterior, des de la data de contractació, sense que puguin transcórrer més de dotze mesos sense seguir cap formació continuada i sense que es pugui entendre que hi ha hagut interrupció del termini per successives contractacions dins la mateixa empresa.

4. En cas que el personal de seguretat privada referit en aquest article presti els seus serveis, simultàniament, en diverses empreses de seguretat privada, l’obligació de garantir l’assistència als cursos anuals correspon, en tot cas i per separat, a cadascuna de les empreses.

5. Els cursos de formació continuada poden seguir-se en alguna de les formes previstes a l’apartat 2 de l’article anterior, i han de tenir una durada mínima de deu hores, amb un percentatge mínim de formació presencial del cinquanta per cent.

6. Es poden considerar com a formació continuada les jornades, les conferències, els cursos o els seminaris organitzats o impartits pels cossos especials o per les forces de seguretat dels estats membres de la Unió Europea, sempre que es disposi del certificat d’assistència corresponent o, si escau, del certificat d’haver superat el curs. També es poden considerar com a formació continuada els cursos d’especialització en algun àmbit específic de la seguretat privada.

Article 23. Formació preliminar

1. Els vigilants privats que, de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 22 de la Llei de seguretat privada, hagin obtingut una autorització d’exercici provisional, han de seguir una formació preliminar durant el primer mes des que són contractats.

2. La formació preliminar ha de tenir una durada mínima de deu hores i ha de seguir-se presencialment.

3. El curs de formació preliminar ha d’incloure un mòdul relatiu al tracte envers el ciutadà, així com un mòdul de formació tècnica en relació amb les funcions que duran a terme i un mòdul relatiu a la deontologia professional, inclús si està previst que actuïn com a personal de suport.

Article 24. Centres de formació

1. Els centres de formació del personal de seguretat privada requereixen, per obrir i funcionar, la corresponent autorització de la persona titular del ministeri competent en matèria d’interior, i han de reunir, a més de les autoritzacions administratives que siguin necessàries per crear aquest tipus de centre, els requisits següents:



Aquests requisits es poden complir a través de l’acreditació, mitjançant l’acord o conveni corresponent, que es disposa del dret d’ús dels indrets referits anteriorment.

2. Les empreses de seguretat privada poden crear centres de formació i actualització per a personal de seguretat privada pertanyent o no a les seves plantilles, en els termes previstos en l’apartat anterior.

3. Els centres de formació han d’elaborar els programes de formació corresponent al personal de seguretat privada i aquests programes han de ser validats per la persona titular del ministeri competent en matèria d’interior, amb l’informe previ del director del Cos de Policia.

4. La publicitat que facin els centres de formació, així com els logotips, anagrames i altres mitjans materials que utilitzin, no poden confondre’s amb els del Cos de Policia, ni amb els de qualsevol altre cos especial de l’Administració pública, ni utilitzar-se juntament amb aquests últims, llevat d’autorització expressa.

Capítol setè. Requisits específics per a determinats serveis de seguretat privada

Article 25. Serveis amb armes de foc

1. A criteri de l’empresa, els serveis següents es poden fer amb arma de foc:



2. Excepcionalment, i sempre que les circumstàncies ho justifiquin, en casos d’especial risc i necessitat degudament acreditats, la persona titular del ministeri competent en matèria d’interior o, per delegació, el director del Cos de Policia pot autoritzar els serveis de protecció personal amb arma de foc. En aquest cas, s’ha d’acreditar que l’escorta privat compleix els requisits previstos en el Reglament d’armes per a l’obtenció del permís d’armes A2.

3. El port d’una arma de foc per part d’un escorta privat resta sotmès a les mateixes condicions que les establertes en la Llei de seguretat privada i en aquest Reglament quant al port d’armes per part dels vigilants privats i el Reglament d’armes vigent.

Article 26. Serveis d’instal·lació i manteniment

1. Els aparells, equipaments, dispositius i sistemes de seguretat connectats a centrals receptores d’alarmes, centres de control o de videovigilància han de comptar amb el certificat d’homologació d’acord amb la normativa vigent a la Unió Europea.

2. Els serveis de manteniment han d’incloure les revisions preventives dels aparells, equipaments, dispositius i sistemes de seguretat connectats a centrals receptores d’alarmes, centres de control o de videovigilància necessàries per garantir-ne el bon funcionament. Aquestes revisions s’han de portar a terme de conformitat amb el que disposi la norma tècnica de normalització i certificació corresponent o conformement al que disposin les possibles especificacions tècniques que per a cadascun d’ells efectuïn els fabricants.

3. Les revisions preventives les poden fer directament els titulars de les instal·lacions, quan disposin del personal amb la qualificació requerida i dels mitjans tècnics necessaris, i sempre que no estiguin connectades a una central receptora externa.

4. Les empreses de seguretat privada dedicades als serveis d’instal·lació i de manteniment han de portar el llibre registre d’instal·lacions i revisions, de conformitat amb el que preveu la lletra a de l’article 8.

5. Les empreses de seguretat privada dedicades als serveis d’instal·lació i de manteniment han de disposar dels tècnics acreditats que tinguin les qualificacions adients per efectuar les revisions previstes als apartats anteriors i per atendre degudament les avaries dels sistemes de seguretat el manteniment dels quals s’hagin responsabilitzat, fins i tot en dies festius, en el termini de les vint-i-quatre hores següents al moment en què hagin estat requerides a aquest efecte.

Article 27. Serveis dels detectius privats

1. Els detectius privats han d’elaborar un informe per a cada servei efectuat, en el qual han d’incloure, com a mínim, la informació següent:



2. L’informe emès, després de lliurar-lo al client, pot ser objecte d’ampliació, rectificació o aclariment, íntegrament o parcialment, quan concorrin circumstàncies objectives i rellevants que així ho aconsellin, o si s’ha tingut coneixement amb posterioritat de fets determinants per a la recerca que, si s’haguessin sabut abans, s’haurien inclòs en l’informe, o a causa d’errors o deficiències transcendents a l’hora de confeccionar-lo, o a instàncies del mateix client. En qualsevol cas, s’ha d’informar d’aquest fet el client i, si escau, els òrgans judicials i policials interessats.

3. Els despatxos de detectius privats poden emetre informes preliminars o parcials amb la finalitat de fixar els punts de partida de les actuacions que cal practicar o donar compte dels avenços de la investigació als seus clients, així com facilitar als clients notes aclaridores o extractes d’aquests informes.

Igualment, poden emetre, a sol·licitud del client, ampliacions a l’informe d’investigació, o extractes d’aquest informe, respecte d’aspectes puntuals de la investigació, quan la rellevància dels fets es conegui amb posterioritat a la confecció de l’informe inicial. Aquest tipus d’informes ha de constar en l’expedient de contractació juntament amb l’informe d’investigació.

Disposició addicional primera. Protocol d’actuació integral

El Cos de Policia pot establir, conjuntament amb totes les empreses de la seguretat privada i amb els detectius privats, un protocol de col·laboració integral, de conformitat amb les finalitats de la seguretat privada, segons les previstes a les lletres b i c de l’article 3 de la Llei de seguretat privada i amb l’obligació de col·laboració prevista a l’apartat 2 de l’article 5 de la mateixa Llei.

Disposició addicional segona. Infraccions

Els incompliments de les disposicions d’aquest Reglament se sancionen d’acord amb el que estableix la Llei de seguretat privada.

Disposició transitòria primera. Formació dels vigilants privats autoritzats amb anterioritat

A l’efecte del que preveu l’apartat 3 de la disposició transitòria única de la Llei de seguretat privada, dins del termini de tres anys a comptar de l’entrada en vigor del Reglament de desenvolupament de la Llei 8/2022, del 31 de març, de seguretat privada, aprovat pel Decret 173/2023, del 19 d’abril del 2023, tots els vigilants privats contractats amb anterioritat i que disposin de l’autorització han de fer, com a mínim, dos cursos de formació continuada, en els termes previstos a l’article 22 d’aquest Reglament.

Disposició transitòria segona. Digitalització dels llibres registre

En el termini de dos anys, el Govern ha d’impulsar la digitalització dels llibres registre a què fa referència aquest Reglament, així com tots els que es puguin crear en un futur. L’aplicació informàtica en què es basi aquest procés de digitalització ha d’assegurar, d’acord amb l’estat de la tècnica, l’exactitud i la seguretat de les dades incorporades, mitjançant l’ús de claus d’accés i de validació.

Disposició derogatòria

Queden derogats el Reglament de desenvolupament de la Llei 8/2022, del 31 de març, de seguretat privada, aprovat pel Decret 173/2023, del 19 d’abril del 2023, i qualsevol disposició de rang igual o inferior que s’oposi al que estableix aquest Reglament.


Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 26 de febrer del 2025

Annex I. Model de compromís de confidencialitat

El/La sotasignat/ada ____________________, que ha obtingut l’autorització d’exercici com a ____________________, a l’efecte de prestar els meus serveis en l’empresa____________________, assumeixo expressament el compromís de guardar secret sobre totes les dades personals i la informació de caràcter confidencial a les quals accedeixi en l’exercici de les funcions pròpies del lloc de treball abans referit, i d’utilitzar les dades i informacions esmentades per a finalitats exclusivament relacionades amb les meves funcions laborals.

Signatura:

Data:

Annex II. Uniformitat i distintius dels vigilants privats

A. Uniformitat

1. La composició de l’uniforme, quant a la combinació de les peces de vestir, ha de ser establerta per cada empresa de seguretat privada en funció de la seva conveniència o necessitats, de les condicions de treball, de l’estació de l’any i d’altres possibles circumstàncies d’ordre funcional, laboral o personal.

2. Totes les peces de la part superior de l’uniforme han de portar, en la part alta de la màniga, l’emblema o anagrama específic de l’empresa de seguretat privada.

3. En els serveis de seguretat privada que hagin de prestar-se en determinats llocs de treball que així ho aconsellin, en condicions laborals particulars que ho requereixin, o en circumstàncies meteorològiques o d’especial perillositat o risc, es poden utilitzar peces específiques, accessòries o adequades al lloc de treball, segons el que es disposa en les normes sectorials en les quals es vetlli per la salut, la seguretat o la prevenció de riscos en els llocs de treball.

4. Les peces exteriors han de portar inscrita, en la part posterior, la denominació “Seguretat privada” o “Seguretat”.

5. Les característiques tècniques de les peces de l’uniforme han d’ajustar-se a les exigències de la normativa de prevenció de riscos laborals.

B. Distintius

1. Els vigilants privats, quan es trobin prestant els serveis de seguretat privada, han de portar, permanentment, el distintiu en la part superior, corresponent al pit, de la peça exterior, i sense que pugui quedar ocult per una altra peça o element.

2. Els distintius professionals poden confeccionar-se amb material metàl·lic o plàstic, que s’adapti a les condicions del servei.

3. El distintiu professional dels vigilants privats ha de tenir les dimensions adequades perquè sigui suficientment visible, i ha d’incloure la menció “Vigilant de seguretat”