Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres (Text refós sense caràcter oficial)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 29 de febrer de 1996 ha aprovat la següent:

Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres

Exposició de motius

La Llei de regulació de reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals a mantenir i dipositar per les entitats enquadrades en el sistema financer, de data 11 de maig de 1995, en l’apartat a) de la seva disposició transitòria quarta, preceptua que el Consell General haurà de regular, durant els sis mesos següents a l’entrada en vigor de la mateixa Llei, els criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, incloses les normes de ponderació en matèria de fons propis, previstos a l’article 18 de la Llei d’ordenació del sistema financer.

El referit article 18 de la Llei d’ordenació del sistema financer explicita que les entitats bancàries -i, quan i en els conceptes que correspongui, les entitats financeres- estaran obligades a mantenir una estructura financera ordenada a assegurar la capacitat d’atendre les seves obligacions. Aquesta capacitat s’ha d’observar bàsicament des d’una doble perspectiva: d’una banda, mitjançant una quantificació de la suficiència dels fons propis; de l’altra banda, per obra d’una adequada relació temporal entre els venciments de les obligacions i la disponibilitat de les inversions.

El Consell General parteix de la premissa que la garantia més efectiva, i insubstituïble, de la solvència i de la liquiditat d’una entitat financera ve donada per l’autoexigència professional dels seus dirigents que, per principi, s’ha de realitzar a través d’una gestió presidida, sempre, per una gran prudència. Les normes volen ser una constatació tècnica d’aquesta prudència, manifestada en una estructura financera que demostri la suficiència de fons propis de l’entitat i uns índex que reflecteixin una política ben mesurada en la utilització dels recursos de tercers.

La present Llei es desenvolupa a partir de les dues pautes següents:

La primera és que les normes relatives a la solvència i a la liquiditat de les entitats financeres andorranes han de ser establertes segons un elevat nivell d’exigència, a fi de mantenir la solidesa de l’estructura del sistema financer.

La segona és que aquest nivell d’exigència quedi quantificat de tal manera que la ràtio de solvència -formulada a partir de les recomanacions del Comitè de Basilea- i la de liquiditat mínimes siguin superiors a les que prevalen als països que ens poden servir de referència, a fi que la normativa exigida contribueixi a donar al sistema financer andorrà una imatge global comparativament favorable en l’àmbit internacional.

A aquestes dues idees de base que configuren les qüestions de fons, se n’hi ha afegit una tercera que fa referència a la forma d’establir els càlculs de les ràtios i el control del seu compliment. La voluntat dels legisladors és que els procediments de càlcul i de seguiment siguin establerts de tal manera que puguin ser eficients sense ser prolixos, evitant l’intervencionisme burocràtic, a fi de resguardar els valors inherents a l’eficàcia empresarial de les entitats integrades en el sistema financer andorrà, la discreció i la no ingerència en les seves relacions amb els clients.

La realitat actual del sistema financer andorrà, i la situació del seu nivell normatiu, fa que els preceptes de la llei referits a la solvència afectin d’una manera molt més determinant les entitats bancàries i que els de liquiditat les afectin d’una manera exclusiva. El desenvolupament normatiu de les entitats financeres no bancàries, previst per al 1996, indicarà les eventuals noves disposicions que calgui establir per afavorir la solidesa estructural d’aquestes entitats.

És a partir dels precedents raonaments que el Consell General ha aprovat la present Llei:

Capítol primer. Ràtio de solvència

Article 1

Les entitats bancàries estan obligades a mantenir una relació apropiada entre la xifra dels seus fons propis i la del conjunt dels seus compromisos econòmics envers tercers.

Article 2

La relació apropiada de fons propis es defineix a partir d’una ràtio de solvència el numerador de la qual està constituït pels fons propis i el denominador per la totalitat del risc ponderat, segons una determinada gradació que reflecteix el major o menor grau de risc inherent a les seves operacions d’actiu.

Article 3

1. S’entén per fons propis de l’entitat, als efectes de la present Llei, el seu patrimoni net segons la seva expressió en el balanç. Està integrat per la suma de les partides que representen el capital social desemborsat, les reserves, els beneficis de l’exercici en curs, les provisions i qualsevol altra partida que figuri en el balanç sota l’epígraf del passiu corresponent als fons propis. D’aquesta suma se n’han de deduir, si escau, els dividends a compte o el resultat de l’exercici en curs que es preveu afectar a dividends, els actius immaterials, les accions pròpies en cartera a valor comptable, les eventuals pèrdues de l’exercici en curs i qualsevol altra partida de l’actiu que indiqui una disminució patrimonial.

2. L’Institut Nacional Andorrà de Finances pot establir limitacions o condicions a totes aquelles partides dels fons propis que presentin una eficàcia reduïda per a la cobertura de pèrdues. Així com determinar les noves partides que poden integrar els fons propis i les seves deduccions.

Article 4

El total de risc ponderat es constitueix per la suma de totes les partides de l’actiu de l’entitat, incloses les relatives als comptes d’ordre, després d’aplicar a cadascuna d’elles, en funció dels actius que representen, un percentatge de ponderació de risc, segons l’escalat següent:

Als efectes de la ponderació de risc regulada per aquest article, l’expressió crèdits s’entendrà en un sentit ampli i comprendrà totes les altres operacions d’actiu, efectives o de garantia.

Article 5

Es faculta l’Institut Nacional Andorrà de Finances perquè, davant la introducció de nous procediments financers o l’expressió de noves formulacions comptables, pugui determinar les respectives ponderacions de risc i, en funció d’aquesta ponderació, incloure’ls en el grup corresponent de l’escalat que s’estableix a l’article 4 precedent.

Article 6

La ràtio de solvència de les entitats bancàries, segons queda definit en els anteriors articles d’aquesta Llei, ha de ser, com a mínim, del 10%

Capítol segon. Ràtio de liquiditat

Article 7

Les entitats bancàries estan obligades a mantenir una relació apropiada entre els seus actius líquids i els seus compromisos a curt termini.

Article 8

La relació apropiada entre els seus actius líquids i els seus compromisos a curt termini es defineix a partir d’una ràtio de liquiditat el numerador de la qual està constituït per les disponibilitats i els actius fàcilment mobilitzables, i el denominador per la suma dels passius exigibles a curt termini.

Article 9

Als efectes de la present Llei, s’entén per disponibilitats l’encaix, els saldos a l’Institut Nacional Andorrà de Finances de lliure disposició, i els saldos en bancs a la vista; s’entén per actius fàcilment mobilitzables els títols mobiliaris cotitzats en borsa i els dipòsits en bancs de venciments no superiors a un mes.

Article 10

S’entén per passius exigibles a curt termini, als efectes d’aquesta Llei, els comptes i dipòsits de bancs a la vista i fins a un mes de termini, els comptes corrents, els comptes d’estalvi, els comptes de preavís, els comptes a termini no superior a un mes, i qualsevol altra obligació el venciment de la qual sigui no superior a un mes.

Article 11

La ràtio de liquiditat de les entitats bancàries, segons queda definit en aquesta Llei, ha de ser, com a mínim, del 40%.

Capítol tercer. Altres normes de solvència

Article 12

Les entitats bancàries estan obligades a evitar que les seves inversions comportin una concentració de risc.

Article 13

S’entén per concentració del risc, als efectes de la present Llei,

Article 14

Als efectes del precedent article 13, es computen com del mateix beneficiari les operacions d’actiu atorgades a altres titulars de la mateixa unitat familiar i a les empreses que estiguin vinculades al beneficiari, o als referits altres titulars, directament o indirectament, per lligams de gestió o financers que, a efectes de risc, han de ser considerades com formant part d’un conjunt.

Article 15

Les entitats bancàries no podran atorgar als membres del seus respectius Consells d’Administració facilitats creditícies, o altres operacions que comportin risc, per una xifra acumulada superior al 15% dels seus fons propis.

Article 16

Quan la persona afectada pels articles 13 i 15 sigui una altra entitat bancària andorrana, no li seran aplicables les limitacions fixades en els referits articles.

Capítol quart. Estipulacions complementàries

Article 17

Les entitats bancàries hauran de mantenir, mitjançant els procediments de seguiment i control intern adequats, una vigilància contínua del risc de canvi i del risc de tipus d’interès.

Article 18

Cadascuna de les entitats bancàries haurà de comunicar, trimestralment, a l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) les ràtios de solvència i de liquiditat.

Les comunicacions es faran dins del mes següent a la data dels balanços corresponents.

L’Institut Nacional Andorrà de Finances podrà demanar a les entitats la situació de les ràtios en qualsevol moment que ho consideri oportú.

Article 19

L’estructura formal i la nomenclatura dels balanços i dels comptes de pèrdues i guanys de les entitats bancàries ha de permetre el control del compliment i càlcul de les ràtios de solvència i de liquiditat i de la limitació dels grans riscos, sense necessitat d’informacions complementàries.

Article 20

Als efectes previstos en els precedents articles 13 i 15, es considerarà que la xifra global o acumulada de risc, referida en els esmentats articles, és el valor agregat de les diverses partides que impliquen risc, una volta aplicat, a cadascuna d’elles, l’escalat de ponderació fixat en l’article 4 d’aquesta Llei.

Article 21

Els comptes en monedes altres que la pesseta seran calculats sobre la base del canvi relatiu al darrer dia del trimestre anterior.

Article 22

Article 23

En les memòries de les auditories externes, previstes en l’article 21 de la Llei d’ordenació del sistema financer, de data 27 de novembre de 1993, hi haurà de figurar un capítol referit al compliment dels preceptes incorporats a la present Llei.

Disposició addicional primera

En les normes legals previstes per a l’any 1996 que hauran de regular les entitats financeres no bancàries, s’hi incorporaran, en la mesura que correspongui a la naturalesa específica de cada grup o subgrup d’entitats, i a les facultats operatives que els siguin atribuïdes, els preceptes a complir en matèria de solvència i de liquiditat, o homologables a aquests condicionants.

Disposició addicional segona

La regulació del règim disciplinari determinarà les sancions administratives aplicables per l’incompliment de les disposicions de la present Llei.

Disposició addicional tercera

L’Institut Nacional Andorrà de Finances establirà els procediments tècnics que calgui per a la posada en marxa i el seguiment del compliment dels preceptes continguts en aquesta Llei.

Disposició transitòria primera

Mentre no quedi regulada la presentació de balanços consolidats, el Govern queda autoritzat a demanar un balanç consolidat a les entitats bancàries que actuïn com un grup. Aquest balanç haurà de reflectir el compliment dels requisits de solvència i de liquidat establerts per la present Llei.

Disposició transitòria segona

Mentre el Consell General no fixi les xifres de capital social mínim, segons el que estableix la disposició transitòria quarta de la Llei de regulació de reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals a mantenir i dipositar per les entitats enquadrades en el sistema financer, les entitats bancàries no podran reduir el seu capital social per dessota de la xifra que presenten els seus respectius balanços al 31 de desembre de 1994.

Disposició transitòria tercera

Les entitats financeres hauran d’acomodar, no més tard del 30 de juny de 1997, les seves estructures financeres al que disposa la present Llei.

Disposició final

Aquesta Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat.

Casa de la Vall, 29 de febrer de 1996


Nosaltres els Coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.