Carregant...
 

Llei qualificada d’immigració (Text refós sense caràcter oficial)



Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 14 de maig del 2002 ha aprovat la següent:

Llei qualificada d’immigració

S’omet la transcripció de l’índex publicat en el text original del 14 de maig del 2002, ateses les posteriors modificacions que ha sofert aquest text.


Exposició de motius

Fins a l’any 1975, la immigració al Principat d’Andorra no va ser regulada de manera específica. Fins aleshores, l’única obligació efectiva dels estrangers que s’establien al país era comunicar la seva presència al Servei d’Ordre.

Els serveis dels Coprínceps i el Consell General intentaren coordinar les actuacions respectives en el decurs dels anys vuitanta, però el marc institucional no era propici a l’elaboració d’una política global coherent en matèria d’immigració.

Després de la promulgació de la Constitució, el Consell General ha continuat gestionant la política d’immigració d’Andorra, aprovant periòdicament unes disposicions basades en l’aplicació de quotes, sense que, fins avui s’hagi definit un marc legal que abasti la política general en matèria d’immigració.

Regular la immigració, vist el creixement de l’economia andorrana, que ha provocat l’establiment massiu d’immigrants en pocs anys i ha configurat una situació demogràfica sense equivalent, significa un repte per al legislador, ja que incideix de manera notable en la situació, l’estatus i els drets d’una gran part de la població estrangera resident al país, a més d’afectar, per a l’esdevenidor, la concessió d’autoritzacions als nous immigrants. Aquest repte respon a la necessitat imperiosa de dotar-se d’una legislació moderna d’acord amb la Constitució i conforme als compromisos internacionals del Principat d’Andorra i a la dinàmica del seu entorn europeu.

La present Llei qualificada estableix el principi de la competència del Govern per determinar la política general en matèria d’immigració i per executar-la, i també defineix el marc legal del seu desenvolupament per permetre un control legislatiu eficient. Aquesta Llei permet al Govern crear i utilitzar els instruments i serveis oportuns per adaptar la seva política a les necessitats conjunturals de l’economia i de la societat i crea un marc jurídic que fa possible el desenvolupament de polítiques d’immigració molt flexibles i adaptables.

Nogensmenys, el legislador ha volgut definir les prioritats fonamentals que aquesta política ha de respectar. Així, el Govern ha de vetllar per assegurar un lloc de treball als andorrans i als estrangers residents autoritzats a treballar. També ha rebut el mandat de garantir la cohesió social i de defensar els interessos internacionals d’Andorra. A aquest fi, ha de prendre les mesures adequades per afavorir la contractació dels estrangers nacionals d’estats amb els quals Andorra manté relacions privilegiades.

Aquesta Llei garanteix les llibertats fonamentals i potencia la integració dels estrangers. L’obligació d’adoptar un marc reglamentari previ descarta tota possibilitat d’adopció de decisions arbitràries. Les condicions i els criteris de la concessió, la renovació i l’anul·lació de les autoritzacions d’immigració queden establerts de forma precisa i es fixa un marc jurídic definit per a cada situació d’immigració.

Les decisions administratives en la matèria així com les mesures de policia administrativa definides per assegurar-ne l’execució efectiva, queden establertes de manera concreta, en estricte respecte del principi de legalitat.

Paral·lelament, i en compliment del mandat constitucional de desenvolupament de l’article 22 de la Constitució, la Llei defineix el concepte de resident i concreta els procediments protectors específics que té al seu abast enfront de l’Administració.

Ensems, la present Llei qualificada consolida les garanties dels drets i les llibertats dels estrangers residents legalment a Andorra, ja consagrats per l’article 39.2 de la Constitució. Així mateix, regula el règim del reagrupament familiar i amplia els drets dels estrangers que resideixen al Principat d’Andorra des de fa més de set anys.

La seguretat jurídica queda reforçada per unes disposicions que determinen de manera completa i precisa la tipologia de les infraccions i les sancions corresponents.

Les disposicions transitòries permeten que es respectin efectivament els drets adquirits i, en particular, preveuen les pautes de regularització de les situacions provisionals actualment existents.

Finalment, el respecte dels drets i de les llibertats fonamentals dels estrangers s’acompanya de la voluntat clarament afirmada de continuar garantint una política preventiva eficaç en matèria d’ordre públic i de seguretat de l’Estat, de les persones i dels béns.

Títol I. De l’àmbit d’aplicació de la Llei

Article 1. Àmbit d’aplicació general

La present Llei regula l’entrada, el sojorn i l’establiment al Principat d’Andorra de les persones que no són de nacionalitat andorrana.
Article 2. Tractats i acords internacionals

La present Llei s’aplica en tot el que no està previst en els tractats i acords internacionals en virtut dels quals el Principat d’Andorra s’hagi obligat en la matèria.
Article 3. Residències passives

La present Llei és aplicable en matèria de residències passives en tot el que no està previst en la Llei qualificada de residències passives.
Article 4. Normes generals d’aplicació al personal d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent o d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra

Les condicions d’entrada, sojorn i establiment al Principat d’Andorra dels estrangers que siguin funcionaris acreditats o membres acreditats del personal administratiu i tècnic o del personal de servei d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent, d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra, i/o el nomenament dels quals hagi estat comunicat al Govern d’Andorra, així com dels familiars que convisquin amb ells, queden regulades pels tractats internacionals en virtut dels quals el Principat d’Andorra s’hagi obligat i per la normativa nacional vigent en la matèria.
Article 5. Personal d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent o d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra, que no hi treballa de forma exclusiva

Els estrangers membres del personal administratiu i tècnic o del personal de servei d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent o d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra, així com els familiars que convisquin amb ells queden sotmesos a les disposicions de la present Llei si volen exercir al Principat d’Andorra una altra activitat assalariada o no assalariada de caràcter lucratiu.

Títol II. Dels òrgans competents en matèria d’immigració i de llurs atribucions

Article 6. Competències del Govern

El Govern, d’acord amb les previsions establertes a la llei, determina la política general en matèria d’immigració en funció de les necessitats socials i econòmiques del país. A aquest fi, el Govern es dota dels instruments i serveis oportuns per obtenir, tractar i analitzar totes les dades i informacions útils en la matèria i regular els fluxos migratoris.

El Govern estructura, organitza i atribueix competències als serveis administratius que asseguren la gestió administrativa de la immigració.
Article 7. Competències del ministre encarregat d’Interior

A més de les competències que la present Llei li atribueix de forma expressa, el ministre encarregat d’Interior tutela i coordina el Servei d’Immigració i el Servei Mèdic d’Immigració, així com tots els altres serveis i instruments que puguin ser creats en el futur per col·laborar en la missió de gestió administrativa de la immigració.

Títol III. Del Registre Central d’Immigració

Article 8. Creació del Registre Central d’Immigració

Es crea el Registre Central d’Immigració, que centralitza tots els expedients i les dades referents a la situació d’immigració de tots els estrangers al Principat d’Andorra.

El Servei d’Immigració és l’únic servei habilitat per gestionar el Registre Central d’Immigració, sota l’autoritat del ministre encarregat d’Interior.

El Govern ha de regular per via reglamentària el funcionament del Registre Central d’Immigració.
Article 9. Inscripció al Registre Central d’ImmigracióImage

1. El Servei d’Immigració ha d’inscriure al Registre Central d’Immigració tots els estrangers, llevat d’aquells que sojornin al Principat d’Andorra en situació de règim turístic.

2. La situació d’immigració d’un estranger al Principat d’Andorra s’acredita únicament i exclusiva per la informació que figura al Registre Central d’Immigració.

La inscripció en altres registres administratius que depenen de l’Administració general, d’una corporació local o d’un organisme públic o parapúblic, no acredita la situació d’immigració d’un estranger.

3. Quan la inscripció en algun registre administratiu pressuposa una situació d’immigració diferent del règim turístic, l’administració o l’organisme concernit no pot registrar l’estranger sense verificar-ne la inscripció prèvia al Registre Central d’Immigració.

4. El Govern ha de vetllar per assegurar la coordinació entre el Registre Central d’Immigració i la resta de registres administratius.

5. El document acreditatiu de la situació d’immigració és la targeta que el Servei d’Immigració lliura en el moment de concedir o renovar una autorització. D’aquest document només se’n pot lliurar una còpia al titular, o al seu representant legal, en cas de pèrdua, robatori o destrucció, degudament acreditats en la forma que s’estableixi per reglament.
Article 10. Protecció de les dades del Registre Central d’Immigració

Correspon al Govern adoptar totes les mesures necessàries per assegurar la protecció i el caràcter confidencial de les dades del Registre Central d’Immigració.
Article 11. Accés a les dades del Registre Central d’ImmigracióImage

Tot estranger té dret a sol·licitar la comunicació de les dades del Registre Central d’Immigració que l’afecten o que afecten els menors d’edat o els majors incapacitats dels quals és el representant o tutor legal.

El Servei d’Immigració és l’òrgan davant del qual s’exerceixen els drets d’informació, accés i rectificació en relació amb el Registre Central d’Immigració, en els termes previstos en la legislació sobre protecció de dades personals. Davant d’aquest Registre no es poden exercir els drets de supressió i oposició.

El Servei d’Immigració lliura certificats d’inscripció i de baixa del Registre i certificats que acrediten la situació d’immigració d’un estranger al país.

Els membres del Cos de Policia i el personal del Departament de Treball poden sol·licitar la consulta del Registre Central d’Immigració als responsables del dit Registre, d’acord amb les prescripcions de la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals.

Títol IV. De l’entrada al Principat d’Andorra

Article 12. Documents i visatsImage

1. Llevat de disposició especial prevista per un conveni internacional aprovat pel Consell General i vigent al Principat d’Andorra, per entrar en territori andorrà, un estranger ha d’estar en possessió d’un passaport o d’un document de viatge, reconegut internacionalment, vàlidament expedit pel seu estat d’origen o de procedència o per una organització internacional habilitada a aquest efecte en dret internacional, que acrediti la seva identitat i nacionalitat i que estigui vigent.

2. Un nacional d’un estat membre de la Unió Europea i de l’Espai Econòmic Europeu pot entrar en territori andorrà si posseeix un document nacional d’identitat en vigor.

3. Els documents referits no han de presentar cap indici d’haver estat manipulats, alterats o falsificats. Les fotografies que continguin han de correspondre a la semblança de la persona que declara ser-ne titular.
Article 13. Salut pública

Els estrangers que desitgen entrar al Principat d’Andorra no han de representar un risc greu per a la salut pública. El Govern determina reglamentàriament les afeccions i malalties que representen un risc per a la salut pública, atenent les recomanacions i directrius de l’Organització Mundial de la Salut i d’acord amb les previsions establertes a la legislació sanitària.
Article 14. Seguretat i ordre públic

Els estrangers que desitgen entrar al Principat d’Andorra en règim turístic no han de representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns ni per a l’ordre públic.
Article 15. Mitjans econòmics

Els estrangers que desitgen entrar al Principat d’Andorra en règim turístic han de poder justificar que disposen dels mitjans econòmics suficients per fer front a la durada de l’estada projectada al país. La suficiència de mitjans econòmics es determina reglamentàriament, atenent especialment com a criteri de càlcul el cost dels béns i dels serveis bàsics.

Títol V. Del règim turístic

Article 16. Principi de lliure circulació

1. L’estranger en règim turístic no necessita cap tipus d’autorització d’immigració.

2. L’estranger en règim turístic circula i elegeix lliurement el seu domicili dins el Principat d’Andorra.
Article 17. Durada de l’estadaImage

L’estranger en règim turístic no pot sojornar al Principat d’Andorra més de noranta dies a comptar de la data de la seva entrada al país, i dins dels tres-cents seixanta-cinc dies següents a l’entrada.
Article 18. Prohibició de treballar

L’estranger en règim turístic no pot treballar al Principat d’Andorra.
Article 19. Ruptura del règim turístic

L’estranger que contravé un dels principis establerts als dos articles anteriors es troba en situació irregular i no pot ser considerat en règim turístic.

Títol VI. De les autoritzacions d’immigració i de la seva concessió inicial

Capítol primer. Principis generals

Article 20. Caràcter obligatori de l’autorització d’immigració

1. D’acord amb l’expressat en l’article 17 anterior, cap estranger no pot sojornar més de noranta dies al Principat d’Andorra sense disposar d’una autorització d’immigració adequada a la seva situació.

2. Cap estranger no pot treballar al Principat d’Andorra sense disposar d’una autorització d’immigració adequada a la seva situació.

3. L’estranger que vol sojornar més de noranta dies i/o treballar al Principat d’Andorra ha de sol·licitar i obtenir prop del Servei d’Immigració una autorització d’immigració d’un dels tipus establerts en la present Llei.
Article 21. Principi d’unicitat

1. L’estranger no pot ser titular simultàniament de dues o més autoritzacions d’immigració.

2. Si l’estranger titular d’una autorització d’immigració sol·licita i obté, durant la vigència d’aquesta, una nova autorització d’immigració d’un altre tipus, el Servei d’Immigració anul·la la primera, sense necessitat d’expedient.
Article 22. Principi d’adequació

1. Les autoritzacions d’immigració només es poden concedir de conformitat amb les normes i seguint els procediments establerts en la present llei, especialment a l’article 24.

2. El tipus de l’autorització concedida ha de ser determinat d’acord amb els criteris establerts al capítol quart del títol VI de la present Llei.

3. Llevat disposició particular derogatòria prevista de forma expressa en la present Llei, el règim jurídic aplicable al titular d’una autorització d’immigració i la situació real d’estada i/o de treball al Principat d’Andorra d’aquesta persona s’han d’adequar sempre als supòsits i han de ser conformes a les normes del capítol tercer del títol VI de la present Llei aplicables al tipus concret de la seva autorització.
Article 23. Definició dels conceptes de treball i de treballador

Als efectes d’aplicació de la present Llei, s’entén com a treball tota activitat assalariada o no assalariada, a temps parcial o no, realitzada per compte propi o d’altri i de caràcter lucratiu. S’entén com a treballador la persona que exerceix alguna d’aquestes activitats.

Capítol segon. Criteris econòmics i socials orientadors de la política del Govern en matèria d’immigració

Article 24. Política general en matèria d’immigració

1. El Govern analitza les necessitats quantitatives i qualitatives de l’economia i de la societat andorranes en matèria d’immigració, així com la situació nacional del treball. Utilitza a aquest efecte les dades i anàlisis aportades per l’organisme competent en matèria d’ocupació, així com tots els altres instruments d’observació i d’estudi al seu abast.

2. El Govern completa aquesta anàlisi efectuant totes les consultes que considera oportunes prop de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, de les organitzacions empresarials, professionals i sindicals i prop de les associacions d’àmbit nacional que tenen un interès en matèria d’immigració.

3. A partir d’aquesta anàlisi el Govern defineix la política general en matèria d’immigració, privilegiant l’accés als llocs de treball dels andorrans i dels estrangers legalment residents, amb l’objectiu d’afavorir la cohesió social.

4. Quan considera necessari obrir globalment o sectorialment el mercat del treball interior a nous immigrants, el Govern adopta totes les normes i promou totes les mesures necessàries perquè les autoritzacions d’immigració que comporten el dret a treballar es concedeixin seguint els criteris de prioritat establerts a l’article 39 de la present Llei.

5. El Govern pren en consideració les anàlisis efectuades i les prioritats establertes en aquest capítol per fixar periòdicament per via reglamentària, a partir de la política d’immigració definida, les quotes d’autoritzacions d’immigració.

6. El Govern, de conformitat amb l’anàlisi definida als apartats anteriors del present article, fixa per via reglamentària, i per un període limitat, una quota especial d’autoritzacions destinades a cobrir les necessitats de mà d’obra que no han estat satisfetes pel mercat del treball interior i corresponen a activitats laborals que, per les seves pròpies característiques, només poden ser exercides a Andorra durant una temporada determinada de l’any.

7. El Govern, de conformitat amb l’anàlisi definida als apartats anteriors del present article, fixa, per via reglamentària i per un període limitat, una quota especial d’autoritzacions per a una activitat professional determinada si constata un dèficit de mà d’obra per aquesta activitat professional en un sector econòmic concret. Aquest dèficit ha de correspondre a un augment conjuntural de l’activitat i no ha de poder ser satisfet pel mercat del treball interior.

8. Les autoritzacions temporals per a treballadors d’empreses estrangeres poden ser concedides en funció de les sol·licituds presentades, sempre i que s’ajustin als supòsits legals definits a l’article 28 de la present Llei i als criteris econòmics determinats prèviament pel Govern per via reglamentària per a la concessió d’aquest tipus d’autoritzacions.

Capítol tercer. Tipus d’autoritzacions d’immigració i condició de resident

Secció primera. Autoritzacions de treball per als treballadors fronterers

Article 25. Autorització de treball de fronterer

1. L’estranger que sol·licita i obté una autorització de treball de fronterer està autoritzat a treballar al país però ha de pernoctar de forma habitual fora del territori andorrà.

2. L’autorització de treball de fronterer es lliura per una durada inicial de tres anys i es renova per períodes de la mateixa duració.
Article 26. Autorització de treball temporal de fronterer

1. L’estranger que sol·licita i obté una autorització de treball temporal de fronterer ha de pernoctar de forma habitual fora del territori andorrà i està autoritzat a treballar mentre estigui vigent la seva autorització.

2. La durada de l’autorització de treball temporal de fronterer s’ajusta a una temporada de l’any prèviament determinada quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 24.6 de la present Llei.

3. La durada de l’autorització de treball temporal de fronterer no pot excedir el termini de dotze mesos seguits quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 24.7 de la present Llei.

4. L’autorització de treball temporal de fronterer comporta condicions particulars que limiten les possibilitats de treball a una activitat laboral determinada en un sector econòmic concret, de conformitat amb els criteris legals i els convenis internacionals vigents.

5. L’autorització de treball temporal de fronterer té caràcter improrrogable, i el seu titular, una vegada esgotat el termini de vigència, no pot sol·licitar-ne ni obtenir-ne una altra fins que hagi transcorregut com a mínim cinc mesos des de la data de venciment de l’autorització anterior.

Secció segona. Autoritzacions d’immigració per als actius residents

Article 27. Autorització d’immigració temporal

1. L’estranger que sol·licita i obté una autorització d’immigració temporal està autoritzat a treballar i residir temporalment al Principat d’Andorra mentre estigui vigent la seva autorització.

2. La durada de l’autorització d’immigració temporal s’ajusta a una temporada de l’any prèviament determinada quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 24.6 de la present Llei.

3. La durada de l’autorització d’immigració temporal no pot excedir el termini de dotze mesos seguits quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 24.7 de la present Llei.

4. L’autorització d’immigració temporal comporta condicions particulars que limiten les possibilitats de treball a una activitat laboral determinada en un sector econòmic concret, de conformitat amb els criteris legals i els convenis internacionals vigents.

5. L’autorització d’immigració temporal té caràcter improrrogable, i el seu titular, una vegada esgotat el termini de vigència, no pot sol·licitar-ne ni obtenir-ne una altra fins que hagin transcorregut com a mínim cinc mesos des de la data de venciment de l’autorització anterior.
Article 28. Autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeresImage

1. La persona que desitja contractar els serveis d’una empresa estrangera per executar un treball concret a Andorra ha de sol·licitar i obtenir una autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres.

2. Els treballadors estrangers dependents de l’empresa estrangera o el treballador autònom estranger que són titulars d’aquest tipus d’autorització han de disposar d’una assegurança que cobreixi de forma suficient i vàlida per al Principat d’Andorra, durant el període d’execució dels treballs, qualsevol tipus de despesa mèdica o sanitària així com la invalidesa derivada d’un accident de treball. La suficiència de l’assegurança es determina reglamentàriament.

3. La concessió d’aquest tipus d’autorització permet al seu titular únicament d’executar els treballs autoritzats i de residir al Principat d’Andorra mentre durin els treballs per als quals ha rebut aquesta autorització.

4. Aquesta autorització pot ser prorrogada excepcionalment fins a l’acabament efectiu dels treballs que l’havien motivada, sense, però, que la durada total de l’autorització inicial i de les seves pròrrogues pugui excedir sis mesos. Esgotat aquest període màxim, l’empresa no pot tornar a demanar una autorització per a la mateixa persona fins que hagin transcorregut cinc mesos més, com a mínim, des de la data de venciment de l’autorització anterior.

5. En el supòsit particular de les autoritzacions d’immigració temporals per a treballadors d’empreses estrangeres atorgades per realitzar uns treballs d’interès general a càrrec d’una administració pública, la durada de l’autorització s’adequa a la durada dels treballs que s’hagin de realitzar, encara que aquesta sigui superior a sis mesos.

6. El Govern determina, per la via reglamentària, la naturalesa i la freqüència dels treballs de curta durada, que en cap cas no poden excedir els quinze dies naturals, per a la realització dels quals la persona que desitja contractar els serveis d’una empresa estrangera no ha de sol·licitar cap autorització d’immigració, i per als quals és suficient una comunicació prèvia per escrit al Servei d’Immigració.
Article 29. Autorització de residència i treballImage

1. La persona estrangera que sol·licita i obté una autorització de residència i treball està autoritzada a residir i a treballar al Principat d’Andorra, en les condicions que determina la Llei.

2. L’autorització de residència i treball es lliura per una durada inicial d’un any i es renova tres vegades per períodes de dos anys. Durant el primer any, el titular de l’autorització no pot canviar del sector econòmic per al qual ha demanat i obtingut l’autorització. Els sectors econòmics agrupats amb aquesta finalitat es determinen reglamentàriament.

3. Transcorreguts set anys a comptar de la data de concessió inicial de l’autorització, les renovacions successives es lliuren per períodes d’una durada de deu anys.
Article 30. Autorització de residència i treball del personal dels centres d’ensenyament

1. L’estranger membre del personal docent o no docent d’un centre d’ensenyament radicat al Principat d’Andorra concernit per un tractat internacional en virtut del qual el Principat d’Andorra s’hagi obligat, obté, a comptar del seu nomenament, després d’acreditar la seva qualitat, i després de sol·licitar-la, una autorització de residència i treball per la durada del seu nomenament a Andorra.

2. Quan aquest estranger sigui nomenat per una durada indeterminada, obté una autorització de residència i treball d’una durada de deu anys.

3. Aquesta autorització és renovable seguint els mateixos criteris mentre es mantenen les condicions inicials de concessió.

4. Si el titular d’aquesta autorització es jubila i continua residint de forma permanent i efectiva al Principat d’Andorra, pot renovar la seva autorització; en aquest cas, la durada de la renovació és la mateixa que la durada de l’autorització inicial, o de la darrera renovació si havia estat renovada. Les renovacions successives es lliuren per períodes d’una durada de deu anys.

Secció tercera. Autoritzacions d’immigració per als no actius residents

Article 31. Autorització d’immigració per estudis o per recercaImage

1. La persona estrangera que sol·licita i obté una autorització d’immigració per estudis o per recerca està autoritzada a estudiar o a efectuar recerques de caràcter científic o similar i a residir al país únicament mentre durin els estudis o les recerques per als quals ha rebut aquesta autorització. S’ha d’adjuntar a la sol·licitud un calendari de les activitats de recerca o estudi que es desitgi efectuar amb una previsió concreta de la seva finalització.

2. L’autorització d’immigració per estudis en un establiment d’ensenyament radicat al Principat d’Andorra i reconegut pel Govern o l’autorització d’immigració per recerca pressuposa en tots els casos la justificació d’una assegurança que cobreixi de forma suficient i vàlida per al Principat d’Andorra qualsevol tipus de despesa mèdica o sanitària. La suficiència de l’assegurança es determina reglamentàriament.

3. L’autorització d’immigració per estudis a un menor d’edat exigeix l’autorització expressa del qui en sigui el representant o tutor legal, així com la seva guarda a Andorra per part d’una institució, entitat o persona major d’edat. Si la guarda del menor recau en una institució o entitat, aquesta institució o entitat ha de ser andorrana, i si recau en una persona, ha de ser de nacionalitat andorrana o tenir la qualitat de resident al Principat d’Andorra i ser titular d’una autorització d’immigració vigent almenys pel període de duració dels estudis projectats.

4. L’autorització d’immigració per estudis o per recerca pot ser prorrogada únicament si s’acredita que n’ha estat impossible l’execució dins les previsions i els límits temporals màxims indicats en el calendari adjuntat a la sol·licitud.

5. L’autorització d’immigració per estudis o per recerca requereix justificar que es disposa dels mitjans econòmics suficients per viure a Andorra durant el temps dels estudis o la recerca, i també d’un lloc d’habitatge adequat. La suficiència dels mitjans i de l’habitatge es determinen reglamentàriament.
Article 32. Autorització de residència sense treball

1. L’estranger que sol·licita i obté una autorització de residència sense treball està autoritzat a residir al Principat d’Andorra amb una persona de nacionalitat andorrana o amb el titular d’una autorització de residència i treball, en el marc del reagrupament familiar, segons les disposicions específiques de la present Llei.

2. La durada inicial d’una autorització de residència sense treball es determina de conformitat amb les disposicions dels articles 92 a 96 de la present Llei.

3. L’autorització de residència sense treball pot ser renovada. En aquest cas, la durada de les renovacions successives es determina de conformitat amb les disposicions de l’article 29 de la present Llei, tenint en compte la durada de l’autorització de residència sense treball inicial concedida.
Article 33. Autorització de residència passiva

L’estranger que sol·licita i obté una autorització de residència passiva està autoritzat a residir al Principat d’Andorra, d’acord amb les disposicions específiques vigents en matèria de residències passives.

Secció quarta. Condició de resident

Article 34. Definició

La condició de resident al Principat d’Andorra i els drets que se’n deriven s’atribueixen a tots els estrangers titulars d’una autorització d’immigració vigent, a excepció dels treballadors fronterers.

Capítol quart. Criteris de concessió de les autoritzacions d’immigració

Secció primera. Criteris de concessió generals

Article 35. Principi general de concessió per ordre cronològic

El Servei d’Immigració tramita les sol·licituds d’autorització d’immigració i, quan aquestes compleixen els requisits legals, concedeix les autoritzacions d’immigració corresponents, seguint un ordre estricte de prioritat cronològica d’acord amb la data d’entrada de les sol·licituds.
Article 36. Criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de tipus temporal

1. L’estranger que sol·licita exercir una activitat laboral objecte d’una quota especial vigent i prèviament determinada pel Govern de conformitat amb l’article 24.6 de la present Llei, pot obtenir, en els límits d’aquesta quota, les autoritzacions d’immigració següents:

a) Una autorització d’immigració temporal si sol·licita treballar per a una empresa andorrana i residir al Principat d’Andorra.
b) Una autorització de treball temporal de fronterer si sol·licita treballar per a una empresa andorrana i pernocta fora del territori andorrà.


2. L’estranger que sol·licita exercir una activitat laboral objecte d’una quota especial vigent i prèviament determinada pel Govern de conformitat amb l’article 24.7 de la present Llei pot obtenir, en els límits d’aquesta quota, les autoritzacions d’immigració següents:

a) Una autorització d’immigració temporal si sol·licita treballar per a una empresa andorrana i residir al Principat d’Andorra.
b) Una autorització de treball temporal de fronterer si sol·licita treballar per a una empresa andorrana i pernocta fora del territori andorrà.


3. La persona que sol·licita contractar els serveis d’una empresa estrangera o d’un treballador autònom estranger per realitzar uns treballs determinats a Andorra, pot obtenir una autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres per als estrangers que han de realitzar aquests treballs, seguint les disposicions dels articles 24.8 i 28 de la present Llei.
Article 37. Criteris per a la concessió d’una autorització d’immigració de residència i treball o de fronterer

1. L’estranger que sol·licita residir de forma permanent al Principat d’Andorra i exercir-hi una activitat laboral no afectada per una quota especial vigent pot obtenir una autorització d’immigració de residència i treball en els límits de la quota general vigent per a aquest tipus d’autoritzacions.

2. Si aquesta mateixa persona pernocta fora del territori andorrà, pot sol·licitar i obtenir una autorització d’immigració de fronterer en els límits de la quota general vigent per a aquest tipus d’autoritzacions.

3. L’estranger que obté una autorització d’immigració de residència i treball en el marc d’un reagrupament familiar pot exercir qualsevol tipus d’activitat laboral, encara que aquesta activitat estigui afectada per una quota especial vigent.
Article 38. Condicions per a la concessió d’autoritzacions d’immigració per estudis o per recerca

El Govern pot condicionar la concessió d’autoritzacions d’immigració per estudis o per recerca a l’existència d’acords específics o del principi de reciprocitat amb el país d’origen de la persona sol·licitant.
Article 39. Principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions

Les autoritzacions d’immigració de residència i treball, temporal, de fronterer, i temporal de fronterer, es concedeixen de forma prioritària als nacionals dels dos estats veïns i dels altres estats membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu i als nacionals d’altres estats en base al que prevegin les disposicions en matèria d’immigració dels tractats internacionals vigents al Principat d’Andorra.
Article 40. Excepcions al principi de prioritat en la concessió de les autoritzacionsImage

1. No obstant el que preveu l’article anterior, el Govern pot establir per reglament, i quota per quota, un nombre d’autoritzacions que poden ser atorgades a nacionals d’altres estats que no es puguin acollir a les seves disposicions, quan concorrin tots els requisits previstos a l’apartat següent i es justifiqui per les necessitats del mercat de treball.

2. En el supòsit previst a l’apartat anterior, el Servei d’Immigració no lliura cap autorització si la persona sol·licitant no acredita la seva alta especialització i/o experiència professional per al lloc de treball que desitja ocupar i si no percep un salari en relació amb la qualificació acreditada.
Article 41. Derogació per reagrupament familiar

Les autoritzacions d’immigració es concedeixen en el marc del reagrupament familiar de conformitat amb les disposicions del títol IX de la present Llei. L’atorgament d’aquestes autoritzacions no queda condicionat a cap criteri de nacionalitat ni es pot denegar per manca de quota disponible.

Secció segona. Criteris personals

Article 42. Seguretat i ordre públic

La persona que sol·licita una autorització d’immigració no ha de representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns ni per a l’ordre públic.
Article 43. Aptitud per residir i/o treballarImage

La persona que sol·licita una autorització d’immigració ha de ser declarada apta per residir i/o treballar pel Servei Mèdic d’immigració, segons els criteris següents:

a) No pot representar un risc greu per a la salut pública segons les previsions establertes per la legislació sanitària i les recomanacions i directrius de l’organització Mundial de la Salut.
b) L’estat de salut de la persona ha de ser adequat al treball que ha de desenvolupar.
c) No pot representar una càrrega excessiva per al sistema sanitari públic andorrà que pugui posar en perill la seva viabilitat econòmica o hi pugui introduir desequilibris greus.

Article 44. Allotjament

L’allotjament de la persona sol·licitant ha de complir les condicions legals mínimes d’habitabilitat si aquesta persona ha d’acreditar un domicili a Andorra.
Article 45. Edat

La persona sol·licitant ha de ser major de divuit anys, llevat dels supòsits del reagrupament familiar i de les autoritzacions d’immigració per estudis o per recerca.

Secció tercera. Criteris laboralsImage

Article 45 bis. Reglament de treball i salariImage

En la concessió d’autoritzacions d’immigració que comporten una autorització de treball, el Govern ha de tenir en compte:

a) les condicions en què l’empresari que contracta els serveis laborals aplica la reglamentació del treball.
b) les condicions de treball i de remuneració ofertes al treballador estranger, que han de ser de naturalesa similar a les que gaudeixen els nacionals i els residents.

Capítol cinquè. Denegació d’una autorització d’immigració inicial

Article 46. Autoritat competent

El ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern, pot denegar una sol·licitud d’autorització d’immigració inicial.
Article 47. Motius

Només és motiu de denegació de la sol·licitud inicial d’autorització d’immigració la constatació d’un o més dels supòsits següents:

a) L’incompliment de qualsevol dels requisits i criteris de concessió inicial establerts per la present Llei i els reglaments que la desenvolupin.
b) El falsejament o l’omissió de dades, de documents o d’informació en l’expedient de sol·licitud inicial, sense perjudici de la responsabilitat penal en què pugui incórrer la persona sol·licitant.
c) El fet de representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic.
d) El fet d’haver estat declarat no apte per residir i/o treballar pel Servei Mèdic d’Immigració.
e) La manca de quota disponible.

Article 48. Autorització d’immigració de substitució

Quan una sol·licitud d’immigració inicial no es pot concedir perquè no compleix els requisits i criteris exigits per a un tipus determinat, però reuneix els requisits i compleix les condicions per ser concedida per a un altre tipus, el Servei d’Immigració pot atorgar a la persona estrangera una autorització inicial per a aquest segon tipus, si així ho accepten de forma expressa el sol·licitant, en tots els casos, i el patró, quan es tracta d’una autorització d’immigració amb treball, sense perjudici de les prioritats cronològiques establertes en l’article 35 d’aquesta mateixa Llei.
Article 49. Efectes de la denegació

1. L’estranger a qui s’ha denegat una sol·licitud d’autorització d’immigració inicial es troba en situació irregular.

2. Quan la denegació afecta una sol·licitud d’autorització d’immigració que comporta una demanda de treball, el Servei d’Immigració també ha de notificar aquesta resolució al patró.

Títol VII. De la renovació de les autoritzacions d’immigració

Capítol primer. Criteris de renovació de les autoritzacions d’immigració

Secció primera. Criteris generals

Article 50. Treball permanent i efectiuImage

1. Llevat de disposició especial de la present Llei, per obtenir la renovació d’una autorització d’immigració que autoritza a treballar, la persona que n’és titular ha d’haver exercit una activitat professional de manera permanent i efectiva a comptar de la data d’inici si es tracta d’una autorització inicial, o de la data de la darrera renovació en els altres casos.

2. S’assimila a l’exercici permanent i efectiu d’una activitat professional aquella que es desenvolupa a l’estranger, si la persona que és titular de l’autorització d’immigració que autoritza a treballar resideix de forma permanent i efectiva al Principat d’Andorra, en les condicions definides en l’article 51.

3. Es computen en l’exercici permanent i efectiu de l’activitat professional:

a) les vacances i les baixes temporals per malaltia, accident de treball, maternitat o adopció ocorregudes durant una relació laboral, així com les baixes definitives per invalidesa.
b) els cicles de formació professional a l’estranger que s’efectuïn per decisió del patró, per temps limitat, i que s’acreditin degudament.


4. També es computen en l’exercici permanent i efectiu de l’activitat professional els períodes durant els quals el titular d’una autorització d’immigració que autoritza a treballar no acredita que ocupa un lloc de treball amb un màxim de seixanta dies seguits i de noranta dies per any natural, sempre i quant durant aquests períodes la persona interessada s’hagi inscrit en les condicions previstes reglamentàriament prop del servei administratiu encarregat de proposar i gestionar les polítiques d’ocupació i de mediació en el mercat del treball.
Article 51. Residència permanent i efectiva

1. Per obtenir la renovació de qualsevol autorització d’immigració, la persona que n’és titular ha d’haver residit de forma permanent i efectiva al Principat d’Andorra a comptar de la data d’inici si es tracta d’una autorització inicial, o de la data de la darrera renovació en els altres casos. Queden exceptuats d’aquesta norma els titulars d’una autorització d’immigració de fronterer.

2. Es computen en el període de residència permanent i efectiva al Principat d’Andorra les absències causades per vacances, per un tractament mèdic a l’estranger a conseqüència d’una malaltia o d’un accident, per un cicle de formació a l’estranger en les condicions definides a l’article 50.2, o per un desplaçament laboral a l’estranger, acordat pel patró en el marc de la realització de treballs determinats amb una durada màxima no superior a 6 mesos.
Article 52. Integració, seguretat i ordre públicImage

1. L’estranger titular d’una autorització de residència i treball que demostri un bon nivell de coneixement de la llengua, les institucions, la cultura, la història i el medi natural del país pot obtenir la renovació de la seva autorització de residència i treball, seguint els requisits establerts per la Llei, però la durada de la renovació de residència i treball és la immediatament següent a la que li correspondria. Els procediments de valoració del grau d’integració es determinen reglamentàriament.

2. Per obtenir la renovació de qualsevol autorització d’immigració, la persona que n’és titular no ha de representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns ni per a l’ordre públic.
Article 53. Obligació de sol·licitar la renovació d’acord amb la situació del sol·licitant i abans del venciment de l’autorització

1. D’acord amb l’apartat 3 de l’article 22 de la present Llei, el titular d’una autorització d’immigració renovable només pot obtenir la renovació d’aquesta autorització, si aquesta s’adequa a la seva situació efectiva de residència i de treball a la data de presentació de la sol·licitud de renovació.

2. El titular d’una autorització d’immigració renovable n’ha de sol·licitar la renovació abans del venciment.

3. Tanmateix, si el titular d’una autorització d’immigració renovable que autoritza a treballar no pot acreditar l’exercici d’una activitat professional concreta quan en sol·licita la renovació, pot adequar la seva situació efectiva de treball fins a la data de venciment de la seva autorització.

Secció segona. Criteris de renovació segons el tipus d’autorització d’immigració

Article 54. Renovació de l’autorització de treball de fronterer

Per obtenir la renovació d’una autorització de treball de fronterer, la persona que n’és titular ha d’haver treballat al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva.
Article 55. Renovació de l’autorització de residència sense treball

Per obtenir la renovació d’una autorització de residència sense treball, la persona que n’és titular ha d’haver residit al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva.
Article 56. Renovació de l’autorització de residència i treballImage

Per obtenir la renovació d’una autorització de residència i treball, la persona que n’és titular ha d’haver residit i treballat al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva.

El Servei d’Immigració denega la primera renovació si l’autorització inicial fou obtinguda en frau de llei o si les condicions d’especialització o de salari han deixat de ser les que van permetre una excepció al principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions, d’acord amb l’article 40.

Secció tercera. Disposicions particulars

Article 57. Disposicions particulars per al titular d’una autorització de residència i treball que es pot acollir al benefici del reagrupament familiar

El titular d’una autorització de residència i treball que es pot acollir al benefici del reagrupament familiar de conformitat amb les disposicions de la present Llei, ha d’haver residit al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva per obtenir la renovació de la seva autorització.
Article 58. Disposicions particulars per al titular d’una autorització de residència i treball que es jubila

El titular d’una autorització de residència i treball que es jubila i que continua residint de forma permanent i efectiva al Principat d’Andorra, pot renovar la seva autorització.
Article 59. Disposicions particulars per al titular d’una autorització de residència sense treball que estudia a l’estrangerImage

Quan el fill d’un resident o el fill del seu cònjuge que és titular d’una autorització de residència sense treball en el marc del reagrupament familiar i estudia a l’estranger, sol·licita la renovació de la seva autorització, es computen com a residència permanent i efectiva al Principat d’Andorra els períodes passats a l’estranger per cursar els estudis fins a l’acabament sempre que els estudis constitueixin l’activitat principal de la persona sol·licitant.

Capítol segon. Renovació d’una autorització de residència i treball o de residència sense treball concedida des de fa almenys set anys

Article 60. Renovació de l’autorització de residència i treball concedida fa almenys set anys

1. L’estranger titular des de fa almenys set anys d’una autorització de residència i treball que ha residit i treballat de manera permanent i efectiva al Principat d’Andorra durant el darrer període de renovació de la seva autorització obté, després de sol·licitar-la, la renovació d’aquesta autorització de residència i treball per una durada de deu anys.

2. Les renovacions ulteriors d’aquesta autorització es concedeixen per una durada de deu anys i només poden ser denegades per motius d’ordre públic o si es constata la interrupció de la residència del titular al Principat d’Andorra.
Article 61. Renovació de l’autorització de residència i treball, concedida fa almenys set anys, a una persona jubilada

1. L’estranger titular des de fa almenys set anys d’una autorització de residència i treball que s’ha jubilat i que continua residint al país obté, després de sol·licitar-la, la renovació de la seva autorització de residència i treball per una durada de deu anys.

2. Les renovacions ulteriors de l’autorització esmentada en l’apartat anterior es concedeixen per una durada de deu anys i només poden ser denegades per motius d’ordre públic o si es constata la interrupció de la residència del titular al Principat d’Andorra.
Article 62. Renovació de l’autorització de residència i treball concedida a una persona que resideix legalment a Andorra fa almenys set anys i que es pot acollir al benefici del reagrupament familiar

1. L’estranger titular des de fa almenys set anys d’una autorització de residència i treball que no pot acreditar que ha treballat de manera permanent i efectiva a Andorra però que es pot acollir al benefici del reagrupament familiar de conformitat amb les disposicions de la present Llei, i que ha residit de manera permanent i efectiva al Principat durant el darrer període de renovació de la seva autorització, obté, després de sol·licitar-la, la renovació d’aquesta autorització de residència i treball per una durada de deu anys.

2. Les renovacions ulteriors de l’autorització esmentada a l’apartat anterior es concedeixen per una durada de deu anys i només poden ser denegades per motius d’ordre públic o si es constata la interrupció de la residència del titular al Principat d’Andorra.
Article 63. Renovació de l’autorització de residència i treball concedida després d’una autorització de residència sense treball si el titular ha residit a Andorra fa almenys set anys

1. En el cas de l’autorització de residència i treball concedida després d’una autorització de residència sense treball en el marc del reagrupament familiar amb el titular d’una autorització de residència i treball, la renovació s’obté per una durada de deu anys quan el sol·licitant ha residit de manera permanent i efectiva al Principat d’Andorra durant set anys sota el règim successiu d’ambdues autoritzacions.

2. Les renovacions ulteriors de l’autorització esmentada a l’apartat anterior es concedeixen per una durada de deu anys i només poden ser denegades per motius d’ordre públic o si es constata la interrupció de la residència del titular al Principat d’Andorra.
Article 64. Renovació d’una autorització de residència sense treball concedida fa almenys set anys

1. L’estranger titular des de fa almenys set anys d’una autorització de residència sense treball que ha residit de manera permanent i efectiva al Principat d’Andorra durant el darrer període de renovació de la seva autorització obté, després de sol·licitar-la, la renovació d’aquesta autorització per una durada de deu anys.

2. Les renovacions ulteriors de l’autorització esmentada a l’apartat anterior es concedeixen per una durada de deu anys i només poden ser denegades per motius d’ordre públic o si es constata la interrupció de la residència del titular al Principat d’Andorra.

Capítol tercer. Denegació de renovació d’una autorització d’immigració

Secció primera. Motius de denegació de renovació

Article 65. SupòsitsImage

Només és motiu de denegació de la sol·licitud de renovació d’una autorització d’immigració la constatació d’un o més dels supòsits següents:

a) L’incompliment de qualsevol dels requisits i criteris de renovació de les autoritzacions d’immigració establerts per la present Llei.
b) El falsejament o l’omissió de dades, de documents o d’informació en l’expedient de sol·licitud de renovació, sense perjudici de la responsabilitat penal en la qual pugui incórrer la persona sol·licitant.
c) El fet de canviar de sector econòmic durant el primer any de l’autorització.
d) El fet de representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns i per a l’ordre públic en general.


Secció segona. Procediment de denegació de renovació

Article 66. Procediment d’instrucció

Quan es constata l’existència d’un dels motius de denegació de renovació establerts a l’article anterior, el responsable del Servei d’Immigració competent a aquest efecte incoa i fa instruir l’expedient administratiu corresponent segons el procediment establert al Codi de l’Administració.
Article 67. Resolució

El ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern és competent per valorar els fets que han motivat la incoació de l’expedient i, en funció d’aquesta valoració, per decidir motivadament la denegació de la renovació o per arxivar l’expedient.
Article 68. Principi de l’efecte suspensiu del recurs per a l’estranger resident

El recurs presentat per un estranger que té la condició de resident contra una decisió de denegació de renovació de la seva autorització d’immigració té efectes suspensius fins que recaigui sentència judicial ferma. En cas de desistiment de la part recurrent en qualsevol moment del procediment o en cas de caducitat de l’expedient, la decisió de denegació és immediatament executòria.
Article 69. Excepció al principi de l’efecte suspensiu per al titular d’una autorització de treball de fronterer

1. El recurs presentat per un estranger titular d’una autorització de treball de fronterer contra una decisió de denegació de renovació de la seva autorització no té efectes suspensius i la mesura és immediatament executòria.

2. Tanmateix, tenint en compte la situació de la persona interessada, el ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern pot atorgar-li un termini màxim de trenta dies naturals a comptar de l’endemà de la data de la notificació per abandonar el territori.

Secció tercera. Efectes de la denegació de renovació

Article 70. Situació irregular i notificació al patró

1. L’estranger que té la condició de resident es troba en situació irregular quan ha estat objecte d’una decisió ferma de denegació de renovació de la seva autorització d’immigració de conformitat amb les disposicions de l’article 68 de la present Llei.

2. L’estranger titular d’una autorització de treball de fronterer es troba en situació irregular quan ha estat objecte d’una decisió administrativa de denegació de renovació.

3. Quan la denegació de renovació afecta una autorització d’immigració que comporta el dret a treballar, el Servei d’Immigració ha de notificar també aquesta resolució al patró.

Títol VIII. De l’anul·lació i de la caducitat de les autoritzacions d’immigració

Capítol primer. Anul·lació d’una autorització d’immigració

Secció primera. Anul·lació per via d’expedient

Article 71. MotiusImage

És motiu d’anul·lació d’una autorització d’immigració vigent la constatació de qualsevol dels supòsits següents:

a) Que la persona titular de l’autorització d’immigració vigent no resideixi al Principat d’Andorra de forma permanent i efectiva.
b) Que la persona titular de l’autorització d’immigració vigent que l’autoritza a treballar no treballi de forma permanent i efectiva al Principat d’Andorra i que no es trobi en una de les situacions particulars previstes als articles 57, 58, 60.2, 61, 62 i 63.
c) Que es constati el falsejament o l’omissió de dades, de documents o d’informació en l’expedient que va motivar l’atorgament de l’autorització o la seva renovació, sense perjudici de la responsabilitat penal en la qual pugui incórrer la persona titular.
d) Que la persona titular de l’autorització hagi canviat de sector econòmic durant el primer any de l’autorització.
e) Que es constati que la persona titular d’una autorització inicial obtinguda en aplicació de les disposicions de l’article 40 deixi de tenir dret a l’excepció del principi de prioritat, abans de la segona renovació, pel fet de no complir les condicions d’especialització o de salari.
f) Que es constati que la persona titular de l’autorització l’ha obtingut en frau de llei.
g) Que es constati que la persona titular de l’autorització representa un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic.

Article 72. Procediment d’instrucció

Quan es constata l’existència d’un dels motius d’anul·lació d’una autorització d’immigració esmentats en l’article anterior, el responsable del Servei d’Immigració competent a aquest efecte incoa i fa instruir l’expedient administratiu corresponent segons el procediment establert al Codi de l’Administració.
Article 73. Resolució

El ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern és competent per valorar els fets que han motivat la incoació de l’expedient i, en funció d’aquesta valoració, per decidir l’anul·lació o per arxivar l’expedient.
Article 74. Principi de l’efecte suspensiu del recurs per a l’estranger resident

El recurs presentat per un estranger que té la condició de resident contra una decisió d’anul·lació de la seva autorització d’immigració té efectes suspensius fins que recaigui sentència judicial ferma. En cas de desistiment de la part recurrent en qualsevol moment del procediment o en cas de caducitat de l’expedient, la decisió d’anul·lació és immediatament executòria.
Article 75. Excepció al principi de l’efecte suspensiu per al titular d’una autorització de treball de fronterer o de temporal de fronterer

1. El recurs presentat per un estranger titular d’una autorització de treball de fronterer o de temporal de fronterer contra una decisió d’anul·lació de la seva autorització no té efectes suspensius i la mesura és immediatament executòria.

2. Tenint en compte la situació de la persona afectada, el ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern, pot atorgar-li un termini màxim de trenta dies naturals a comptar de l’endemà de la data de la notificació per abandonar el territori.
Article 76. Efectes de l’anul·lació per via d’expedient

1. L’estranger que té la condició de resident es troba en situació irregular quan ha estat objecte d’una decisió ferma d’anul·lació de la seva autorització d’immigració de conformitat amb les disposicions de l’article 74 de la present llei.

2. L’estranger titular d’una autorització de treball de fronterer o de temporal de fronterer es troba en situació irregular quan ha estat objecte d’una decisió administrativa d’anul·lació de la seva autorització.

3. Quan l’anul·lació afecta una autorització d’immigració que comporta el dret a treballar, el Servei d’Immigració ha de notificar també aquesta resolució al patró.

Secció segona. Anul·lació sense necessitat d’expedient

Article 77. Motius i inscripció de l’anul·lació

1. És motiu d’anul·lació d’una autorització d’immigració, sense necessitat d’obrir cap expedient, la constatació de qualsevol dels supòsits següents:

a) La baixa voluntària del titular, degudament notificada al Servei d’Immigració.
b) L’obtenció, per part del titular d’una autorització d’immigració vigent, d’una autorització d’immigració d’una altra categoria.
c) L’expulsió administrativa ferma del titular.
d) La condemna ferma a una pena accessòria d’expulsió pronunciada per un tribunal penal.
e) L’adquisició de la nacionalitat andorrana per part del titular.


2. La defunció del titular d’una autorització d’immigració s’anotarà igualment en el Registre Central d’Immigració.
Article 78. Pèrdua de drets derivada de la baixa voluntària, de l’expulsió administrativa ferma o de la condemna ferma a una pena accessòria d’expulsió pronunciada per un tribunal penalImage

1. El titular d’una autorització d’immigració anul·lada per baixa voluntària, expulsió administrativa ferma o condemna ferma a una pena accessòria d’expulsió pronunciada per un tribunal penal perd tots els drets que es deriven de l’autorització d’immigració que ha quedat anul·lada. Aquesta persona es troba en situació irregular si no abandona el Principat d’Andorra, sense perjudici de la responsabilitat penal en la qual pot incórrer si es troba en una de les situacions esmentades als apartats c) i d) de l’article precedent.

2. En tots els supòsits previstos a l’apartat anterior, el Servei d’Immigració també ha de notificar aquesta anul·lació al patró quan concerneix una autorització d’immigració que comportava el dret a treballar.

Capítol segon. Caducitat de l’autorització d’immigració

Article 79. Regularització d’una autorització renovable caducadaImage

El Servei d’Immigració pot cancel·lar una autorització d’immigració renovable si està caducada des de fa més d’un any. Tanmateix, després de la data de caducitat de l’autorització, la persona titular pot demanar la regularització de la seva situació si justifica que ha continuat residint de manera principal i efectiva a Andorra des de la data en què la seva autorització va caducar i si compleix també tots els altres requisits establerts en la present Llei per renovar la seva autorització.
Article 80. Situació de l’estrangerImage

1. El titular d’una autorització que en sol·licita la renovació dins del seu termini de vigència pot residir al Principat d’Andorra i/o pot treballar dins els límits dels drets que li atorgava l’autorització, encara que la renovació sigui efectiva després del termini de caducitat.

2. El titular d’una autorització renovable caducada de fa menys d’un any, que en sol·liciti la regularització, pot residir al Principat d’Andorra i/o pot treballar dins els límits dels drets que li atorgava l’autorització caducada, fins que recaigui una resolució ferma referent a la seva sol·licitud de regularització.
Article 81. Motius de denegació de la regularització

Només és motiu de denegació de la sol·licitud de regularització d’una autorització d’immigració renovable caducada la constatació d’un o més dels supòsits següents:

a) L’incompliment de qualsevol dels requisits i criteris de renovació de les autoritzacions d’immigració establerts per la present Llei.
b) El falsejament o l’omissió de dades, de documents o d’informació en l’expedient de sol·licitud de regularització, sense perjudici de la responsabilitat penal en la qual pugui incórrer el sol·licitant.
c) El fet de representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns i per a l’ordre públic en general.

Article 82. Procediment d’instrucció

Quan es constata l’existència d’un dels motius de denegació de regularització d’una autorització d’immigració esmentats en l’article anterior, el responsable del Servei d’Immigració competent a aquest efecte incoa i fa instruir l’expedient administratiu corresponent segons el procediment establert al Codi de l’Administració.
Article 83. Resolució

El ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern és competent per valorar els fets que han motivat la incoació de l’expedient i, en funció d’aquesta valoració, per decidir la denegació de la regularització o per arxivar l’expedient.
Article 84. Principi de l’efecte suspensiu del recurs per a l’estranger resident

El recurs presentat per un estranger que té la condició de resident contra una decisió de denegació de regularització de la seva autorització d’immigració renovable caducada des de fa menys d’un any quan en sol·licita la regularització té efectes suspensius fins que recaigui sentència judicial ferma. En cas de desistiment de la part recurrent en qualsevol moment del procediment o en cas de caducitat de l’expedient, la decisió de denegació és immediatament executòria.
Article 85. Excepcions al principi de l’efecte suspensiu

1. El recurs presentat contra una decisió de denegació de regularització d’una autorització d’immigració de treball de fronterer i d’una autorització d’immigració renovable caducada des d’almenys un any quan en sol·licita la regularització no té efectes suspensius i la mesura és immediatament executòria.

2. Tenint en compte la situació de la persona afectada, el ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern, pot atorgar-li un termini màxim de trenta dies naturals a comptar de l’endemà de la data de la notificació per abandonar el territori.
Article 86. Efectes de la denegació de regularització

1. L’estranger que té la condició de resident i és titular d’una autorització d’immigració renovable caducada des de fa menys d’un any quan en sol·licita la regularització es troba en situació irregular quan ha estat objecte d’una decisió ferma de denegació de regularització de la seva autorització de conformitat amb les disposicions de l’article 84 de la present llei.

2. L’estranger titular d’una autorització de treball de fronterer o titular d’un altre tipus d’autorització d’immigració renovable caducada des d’almenys un any quan en sol·licita la regularització es troba en situació irregular quan ha estat objecte d’una decisió administrativa de denegació de regularització de la seva autorització.

3. Quan la denegació de regularització afecta una autorització d’immigració que comporta el dret a treballar, el Servei d’Immigració ha de notificar també aquesta resolució al patró.

Títol IX. Del reagrupament familiar

Capítol primer. Principis generals

Article 87. Persones que poden sol·licitar el reagrupament familiarImage

1. Poden sol·licitar el reagrupament familiar segons les especificacions de la present Llei, la persona de nacionalitat andorrana que resideix al Principat d’Andorra o l’estranger titular d’una autorització d’immigració de residència i treball que hagi residit legalment i de manera efectiva i permanent a Andorra el darrer any.

2. La persona estrangera titular d’una autorització d’immigració de residència passiva sol·licita el reagrupament familiar d’acord amb les disposicions legals i reglamentàries en matèria de residències passives.
Article 88. Persones que es poden reagruparImage

1. Una persona de nacionalitat andorrana que resideix al Principat d’Andorra o una estrangera titular d’una autorització d’immigració de residència i treball que resideix al Principat d’Andorra i que hi hagi residit legalment i de manera efectiva i permanent el darrer any, poden sol·licitar el reagrupament familiar amb:

a) El cònjuge.
b) Els seus fills menors d’edat, i els fills menors d’edat del cònjuge dels quals en tinguin la guàrdia i custòdia legals.
c) Els seus fills majors d’edat, i els fills majors d’edat del cònjuge, a càrrec i/o dels quals n’exerceixin la tutela legal o que tinguin sota la seva protecció en el marc d’una institució similar.
d) Els ascendents a càrrec.
e) Altres persones que les esmentades en les lletres anteriors quan el sol·licitant n’exerceixi la tutela legal o les tingui sota la seva protecció en el marc d’una altra institució similar reconeguda per l’ordenament jurídic andorrà i no contrària a l’ordre públic nacional, sempre que ambdós progenitors hagin perdut o els hagi quedat extingida la pàtria potestat.


2. Quan es tracti dels fills referits als apartats b) i c) anteriors, el reagrupament serà immediat, si el cònjuge que podia reagrupar-se amb l’altre obté, al seu torn, una autorització de residència i treball, tot complint els altres requisits.

3. Als efectes d’aquesta Llei, es considera persona a càrrec la que no disposa de mitjans personals suficients per viure i que depèn econòmicament de la persona sol·licitant del reagrupament familiar. La suficiència de mitjans econòmics es determina reglamentàriament, atenent especialment com a criteris de càlcul el cost dels béns i dels serveis bàsics i l’avaluació objectiva de les necessitats econòmiques de totes les persones a càrrec.
Article 89. Requisits generals de seguretat i d’ordre públic per a l’atorgament de l’autoritzacióImage

1. La sol·licitud de reagrupament familiar pot ser denegada si la persona que es vol reagrupar amb un andorrà o amb el titular d’una autorització de residència i treball representa un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic.

2. Es prohibeix qualsevol tipus de reagrupament familiar assimilat a una pràctica poligàmica o equivalent. Les autoritzacions lliurades són anul·lades per a tot el nucli familiar en cas de constatació d’una de les pràctiques esmentades.
Article 90. Requisits per acreditar el matrimoni, la filiació o la tutelaImage

El matrimoni, la filiació o la tutela invocats per sol·licitar el reagrupament familiar han de ser degudament acreditats, i no poden ser contraris a l’ordre públic nacional i internacional ni resultar d’un frau de llei. Les condicions per a l’acreditació són fixades per reglament.
Article 91. Requisits per al reagrupamentImage

1. El resident que sol·licita el reagrupament familiar amb una de les persones descrites a l’article 88 d’aquesta Llei, ha d’acreditar que disposa dels mitjans econòmics suficients per assegurar-los un nivell de vida digne i un allotjament adequat. L’allotjament ha de complir les condicions mínimes d’habitabilitat. La suficiència de mitjans econòmics es determina reglamentàriament, atenent especialment com a criteris de càlcul el cost dels béns i dels serveis bàsics i l’avaluació objectiva de les necessitats econòmiques de totes les persones a càrrec.

2. La persona a càrrec o que es troba sota la tutela del sol·licitant ha de disposar d’una assegurança que cobreixi de forma suficient i vàlida per al Principat d’Andorra qualsevol tipus de despesa mèdica o sanitària. La suficiència de l’assegurança es determina reglamentàriament.

3. L’allotjament del cònjuge i dels fills menors de 16 anys a càrrec de la persona sol·licitant és únicament la llar del mateix sol·licitant. La suficiència de la llar familiar es determina reglamentàriament. Si la situació de convivència de la parella canvia després de l’obtenció del dret al reagrupament, el domicili de cada cònjuge pot ser diferent, sempre que també sigui suficient, d’acord amb les disposicions reglamentàries.

Capítol segon. Autoritzacions d’immigració concedides en el marc del reagrupament familiar

Secció primera. Reagrupament familiar amb una persona de nacionalitat andorrana

Article 92. Reagrupament familiar i accés al treball del cònjuge i dels fills estrangers d’una persona de nacionalitat andorrana i dels fills del seu cònjuge

1. Quan reuneixen els requisits exigits per al reagrupament familiar en la present Llei, el cònjuge, els fills estrangers i els fills estrangers del cònjuge d’una persona de nacionalitat andorrana obtenen una autorització de residència sense treball. Obtenen una autorització de residència i treball si també acrediten una contractació laboral.

2. Aquestes autoritzacions es concedeixen per una durada de deu anys.
Article 93. Reagrupament familiar i accés al treball d’altres persones que es reagrupen amb una persona de nacionalitat andorrana

1. Quan reuneix els requisits exigits per al reagrupament familiar amb una persona de nacionalitat andorrana, tota persona altra que les esmentades en l’article precedent obté una autorització de residència sense treball d’una durada de deu anys.

2. Si desitja treballar, aquesta persona ha de sol·licitar una autorització d’immigració d’un tipus que permeti treballar. Aquesta sol·licitud es tramita i queda sotmesa als criteris i les condicions de concessió d’una autorització inicial i no s’hi apliquen les derogacions per reagrupament familiar previstes als articles 41 i 97.2 de la present Llei. Si es concedeix, la nova autorització queda sotmesa a les disposicions legals i reglamentàries que regulen una autorització d’immigració inicial.

Secció segona. Reagrupament familiar amb el titular d’una autorització de residència i treball

Article 94. Principi general de concessió d’una autorització d’immigració sense treballImage

La persona que reuneix els requisits exigits per al reagrupament familiar amb el titular d’una autorització de residència i treball obté una autorització de residència sense treball. L’autorització de residència sense treball es lliura per una durada inicial d’un any i es renova tres vegades per períodes de dos anys. Transcorreguts set anys a comptar de la data de concessió inicial de l’autorització, les renovacions successives es lliuren per períodes de deu anys.
Article 95. Reagrupament familiar i accés al treball del cònjuge i dels fills estrangers del titular d’una autorització de residència i treball i dels fills del seu cònjugeImage

1. Quan reuneixen els requisits exigits per al reagrupament familiar en aquesta Llei i acrediten una contractació laboral, el cònjuge, els fills, i els fills del cònjuge del titular d’una autorització de residència i treball obtenen una autorització de residència i treball.

2. La durada d’aquestes autoritzacions és la mateixa que preveu l’article anterior.
Article 96. Reagrupament familiar i accés al treball d’altres persones que es reagrupen amb el titular d’una autorització de residència i treballImage

1. Quan reuneix els requisits exigits per al reagrupament familiar amb el titular d’una autorització de residència i treball, tota persona altra que les esmentades en l’article precedent obté una autorització de residència sense treball. El període de la durada d’aquesta autorització és el previst en l’article 94.

2. Si desitja treballar, aquesta persona ha de sol·licitar una autorització d’immigració d’un tipus que permeti treballar. Aquesta sol·licitud es tramita i queda sotmesa als criteris i les condicions de concessió d’una autorització inicial i no s’hi apliquen les derogacions per reagrupament familiar previstes als articles 41 i 97.2. Si es concedeix, la nova autorització queda sotmesa a les disposicions legals i reglamentàries que regulen una autorització d’immigració inicial.

Capítol tercer. Denegació de concessió d’una autorització d’immigració inicial en el marc del reagrupament familiar

Article 97. Condicions i motius de denegació

1. La sol·licitud d’autorització d’immigració inicial en el marc del reagrupament familiar només pot ser denegada en les mateixes condicions i pels mateixos motius que qualsevol altra sol·licitud d’autorització d’immigració inicial, o per manca d’un dels requisits específics previstos per al reagrupament familiar en el present títol.

2. Tanmateix, aquesta sol·licitud no pot ser denegada per motius de salut pública o d’ineptitud al treball o a la residència per causes mèdiques.
Article 98. Efectes de la denegació

L’estranger a qui s’ha denegat una sol·licitud d’autorització d’immigració inicial en el marc del reagrupament familiar es troba en situació irregular.

Títol X. De la situació irregular en matèria d’immigració

Article 99. Principi general d’abandó del territori

Tot estranger que es troba en situació irregular segons les disposicions de la present Llei ha d’abandonar el territori andorrà.
Article 100. Excepcions al principi general d’abandó del territori

No s’aplica el principi general d’obligació d’abandó del territori andorrà a les persones que es troben en un dels supòsits següents:

a) L’estranger que sojorna al Principat d’Andorra més de noranta dies i per al qual s’ha presentat una sol·licitud d’autorització d’immigració en el marc del reagrupament familiar amb un andorrà o amb el titular d’una autorització de residència i treball. Aquesta persona pot sojornar al país fins que recaigui resolució administrativa referent a la seva sol·licitud de reagrupament.
b) El titular d’una autorització d’immigració que li permet exclusivament residir al Principat d’Andorra i hi treballa sense disposar de l’autorització corresponent. Si aquesta persona cessa immediatament de treballar, pot continuar residint-hi sense perjudici de les sancions que puguin ser-li imposades.
c) El titular d’una autorització de fronterer que pernocta de forma habitual al Principat d’Andorra. Si aquesta persona torna a pernoctar fora del territori andorrà, pot continuar treballant-hi d’acord amb les modalitats que li permet la seva autorització, sense perjudici de les sancions que puguin ser-li imposades.
d) El titular d’una autorització d’immigració temporal o d’una autorització d’immigració temporal de fronterer que li permet treballar en certes modalitats o amb determinades limitacions i que treballa sense respectar-les. Si aquesta persona cessa immediatament de treballar en la modalitat no autoritzada i respecta les limitacions imposades, pot continuar treballant, sense perjudici de les sancions que puguin ser-li imposades.

Article 101. Desobediència a l’ordre d’abandó del territori

A qualsevol persona en situació irregular a qui s’ha notificat que ha d’abandonar el país i que no ho fa en el termini fixat, se li pot aplicar la mesura de policia administrativa corresponent establerta en la present Llei.

Títol XI. De les mesures de policia administrativa destinades a fer cessar una situació irregular i dels seus procediments

Capítol primer. Denegació d’accés

Article 102. Definició de la denegació d’accés

1. La denegació d’accés és una mesura de policia administrativa destinada a prohibir l’entrada al territori andorrà de l’estranger que no compleix almenys un dels requisits establerts per entrar al Principat d’Andorra.

2. L’estranger titular d’una autorització d’immigració vigent no pot ésser objecte de denegació d’accés per motius de salut pública, de seguretat i d’ordre públic o per insuficiència de mitjans econòmics suficients.

3. La denegació d’accés no és incompatible amb la incoació d’un expedient d’expulsió administrativa.
Article 103. Competència en matèria de denegació d’accésImage

Són competents per denegar l’accés al Principat d’Andorra els funcionaris del Cos de Policia d’Andorra.

Capítol segon. Foragitament

Article 104. Definició del foragitamentImage

1. El foragitament és una mesura de policia administrativa destinada a conduir a la frontera i a fer sortir del territori nacional l’estranger que ha entrat de forma irregular en territori andorrà, o que es troba en règim turístic i en una de les situacions detallades a continuació:

a) No posseeix els documents ni, si escau, els visats establerts legalment per entrar al Principat d’Andorra.
b) Representa un risc greu per a la salut pública. Aquest risc s’avalua seguint els criteris definits a l’article 13.
c) Representa un risc greu i constatat per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns, o per a l’ordre públic.
d) No disposa notòriament dels mitjans econòmics suficients per continuar sojornant a Andorra.
e) Se li ha notificat o advertit que es troba en una de les situacions previstes en els apartats a) a d) i no ha abandonat el Principat d’Andorra en el termini fixat.


2. S’entén per entrada irregular la de l’estranger que ha entrat en territori andorrà per un pas fronterer no habilitat, o bé que hi ha entrat tot i haver estat objecte d’una denegació d’accés.

3. El foragitament no és incompatible amb la incoació d’un expedient d’expulsió administrativa.
Article 105. Competència en matèria de foragitamentImage

1. Respectant estrictament les instruccions i les directrius generals rebudes del ministre encarregat d’Interior, el director o un comissari del Cos de Policia poden decidir foragitar un estranger que es troba en una de les situacions previstes a l’article anterior.

2. El director del Cos de Policia notifica al ministre encarregat d’Interior, en el termini més breu possible, qualsevol decisió de foragitament i precisa de manera detallada els motius que l’han fonamentada.

Capítol tercer. Expulsió administrativa

Secció primera. Principis generals

Article 106. Definició general de l’expulsió administrativa

1. L’expulsió administrativa és una mesura destinada a interrompre l’estada i/o a prohibir l’accés d’un estranger al territori andorrà.

2. L’expulsió administrativa no s’ha de confondre en cap cas amb la pena accessòria d’expulsió que pot pronunciar un tribunal penal.
Article 107. Expulsió administrativa com a mesura de prevenció d’ordre públic

1. Com a mesura de prevenció, l’expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d’elements contrastats, del risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic que representa l’entrada o la presència, al Principat d’Andorra, de la persona objecte de la mesura.

2. L’expulsió administrativa ha de ser obligatòriament motivada. La motivació ha de comportar l’enunciat precís de les consideracions de dret i de fet que constitueixen el fonament de la decisió.

3. La durada de la mesura d’expulsió com a mesura de prevenció s’estableix en funció de la importància del risc que representa la persona objecte de la mesura i no pot excedir un termini màxim de deu anys.
Article 108. Expulsió administrativa com a mesura d’execució forçosa

1. Com a mesura d’execució forçosa, l’expulsió administrativa s’aplica a l’estranger al qual s’ha notificat que es trobava en situació irregular i que no ha abandonat el Principat d’Andorra en el termini fixat.

2. En aquest cas, la durada de l’expulsió administrativa no pot excedir un termini màxim de dos anys.
Article 109. Limitacions a la mesura d’expulsió administrativa

No poden ser objecte d’una mesura administrativa d’expulsió:

a) L’estranger menor d’edat.
b) L’estranger major d’edat que ha nascut a Andorra i que hi resideix des del seu naixement de manera ininterrompuda.
c) L’estranger que resideix legalment a Andorra de manera ininterrompuda des de fa almenys vint anys, excepte en cas de necessitat imperiosa per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic.


Secció segona. Procediment d’expulsió administrativa

Article 110. Instrucció de l’expedientImage

1. Seguint instruccions del ministre encarregat d’Interior o a iniciativa pròpia, el director del Cos de Policia incoa i fa instruir pels seus serveis l’expedient d’expulsió administrativa.

2. Un cop instruït l’expedient, el director del Cos de Policia fa notificar pels seus serveis a la persona afectada la proposta d’expulsió administrativa així com els motius que la justifiquen.

3. La persona afectada disposa d’un termini improrrogable de deu dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació per formular les al·legacions que consideri oportunes prop del Cos de Policia.

4. El director del Cos de Policia pot arxivar l’expedient o trametre la proposta d’expulsió administrativa al ministre encarregat d’Interior.
Article 111. Competència en matèria d’expulsió administrativa

El ministre encarregat d’Interior és competent per decidir l’expulsió i fixar-ne la durada, per substituir aquesta mesura per una advertència d’expulsió o per arxivar l’expedient.
Article 112. Principi de l’efecte suspensiu del recurs per a l’estranger resident

1. El recurs presentat per un estranger resident contra una mesura d’expulsió administrativa que l’afecta té efectes suspensius fins que recaigui sentència judicial ferma. En cas de desistiment de la part recurrent en qualsevol moment del procediment o en cas de caducitat de l’expedient, la mesura d’expulsió esdevé immediatament executòria.

2. No obstant això, l’estranger que, prèviament al recurs, ha perdut la seva condició de resident, no pot invocar els efectes suspensius previstos en l’apartat anterior.
Article 113. Excepció al principi de l’efecte suspensiu per a l’estranger no resident

1. El recurs contra una decisió d’expulsió administrativa presentat per un estranger no resident no té efectes suspensius i la mesura és immediatament executòria.

2. Tenint en compte la situació de la persona afectada, el ministre encarregat d’Interior pot atorgar-li un termini màxim de trenta dies naturals per abandonar el territori a comptar de l’endemà de la data de la notificació de la resolució.

Secció tercera. Efectes de la decisió d’expulsió administrativa

Article 114. Prohibició d’entrada al territori

La persona expulsada no pot entrar en el territori andorrà, ni que sigui en règim turístic, durant la vigència de l’expulsió administrativa.
Article 115. Desobediència a una mesura d’expulsió administrativaImage

El Cos de Policia deté i posa a disposició judicial tota persona objecte d’una mesura d’expulsió administrativa ferma que infringeix la prohibició esmentada a l’article anterior per la presumpta comissió d’un delicte de desobediència a una ordre d’expulsió administrativa en virtut de les disposicions del Codi penal vigent.

Secció quarta. Suspensió temporal i revocació de l’expulsió

Article 116. Suspensió temporal sense necessitat d’autorització prèvia

La persona objecte d’una mesura d’expulsió administrativa ferma que ha estat citada a comparèixer a una vista penal o en el decurs d’una instrucció penal, en qualitat d’imputada, de processada, de part perjudicada o com a testimoni, pot entrar i sojornar al Principat d’Andorra durant el temps estrictament necessari per a la compareixença. En aquest cas, la persona expulsada no necessita una autorització prèvia però ha de poder acreditar la seva citació a judici en cas de ser controlada per un funcionari de policia.
Article 117. Autorització administrativa de suspensió temporal

1. Llevat del cas previst en l’article anterior, la persona objecte d’una mesura d’expulsió administrativa ferma que desitja entrar i/o sojornar al Principat d’Andorra per motius justificats ha d’adreçar, amb caràcter previ, una sol·licitud motivada al ministre encarregat d’Interior.

2. El ministre encarregat d’Interior, o la persona delegada a aquest efecte pel Govern, pot atorgar una suspensió temporal de la mesura d’expulsió.
Article 118. Revocació de l’expulsió administrativa

1. La persona objecte d’una expulsió administrativa pot sol·licitar al ministre encarregat d’Interior la revocació d’aquesta mesura mitjançant un escrit motivat.

2. El ministre encarregat d’Interior, si ho considera oportú, pot decidir la revocació sol·licitada o, de forma alternativa, reduir la durada de l’expulsió inicialment prevista o suspendre-la de forma condicional per un període determinat.

Secció cinquena. Advertència d’expulsió

Article 119. Definició, procediment i efectes

1. L’advertència d’expulsió és una mesura destinada a advertir un estranger del fet que, si la seva conducta s’agreugés, comportaria un risc per a l’ordre públic o la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns.

2. L’advertència d’expulsió segueix els mateixos tràmits d’instrucció, d’al·legacions i de proposta que l’expulsió.

3. El ministre encarregat d’Interior és competent per decidir l’advertència d’expulsió.

4. L’advertència d’expulsió no afecta la situació d’immigració ni els drets de la persona objecte de la mesura.

5. L’advertència d’expulsió és un requisit necessari previ a la incoació d’un expedient d’expulsió administrativa contra un estranger que té la condició de resident excepte quan s’aplica com a mesura d’execució forçosa o en cas de risc greu per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic.

Títol XII. De les obligacions del patró o del beneficiari de la prestació de serveis

Capítol primer. Obligacions del patró

Article 120. Definició del concepte de patró

Als efectes d’aplicació de la present Llei, s’entén com a patró la persona física o jurídica per a qui l’estranger treballa.
Article 121. Obligacions del patró en el moment de la contractació laboralImage

1. Qualsevol patró que desitgi contractar els serveis laborals d’una persona estrangera ha de comprovar que aquesta persona disposa d’una autorització d’immigració vigent adequada al lloc de treball objecte de la contractació. El patró té l’obligació de comunicar al Servei d’Immigració la contractació del treballador i la finalització de la relació laboral.

2. Si un patró desitja contractar els serveis laborals d’una persona estrangera que no disposa d’una autorització d’immigració adequada, ha de signar conjuntament amb aquesta persona la sol·licitud d’autorització prop del Servei d’Immigració.

3. El Govern fixa per la via reglamentària les situacions en les quals el patró que signa una sol·licitud d’autorització d’immigració temporal, o d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres, ha de garantir el pagament de les despeses de repatriació del treballador estranger al seu país d’origen.

4. El patró té prohibit fer treballar una persona estrangera fins a l’obtenció efectiva d’una autorització d’immigració adequada.
Article 122. Obligacions del patró durant la relació laboral

El patró té l’obligació de fer cessar immediatament l’activitat laboral al seu empleat quan el Servei d’Immigració li notifica l’anul·lació, la denegació de la renovació o de la regularització de l’autorització d’immigració o la baixa voluntària del treballador.
Article 123. Obligacions del patró al venciment d’una autorització temporal

1. El patró que contracta els serveis d’un estranger titular d’una autorització d’immigració temporal té l’obligació de fer cessar immediatament l’activitat laboral del treballador al venciment de la seva autorització.

2. El patró que contracta els serveis d’un estranger titular d’una autorització d’immigració temporal té l’obligació de notificar al Servei d’Immigració la cessació de l’activitat laboral del treballador si aquesta es produeix abans del venciment de l’autorització.

Capítol segon. Obligacions del beneficiari de serveis prestats pel titular d’una autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres

Article 124. Detall de les obligacions

La persona que desitja contractar els serveis de treballadors dependents d’una empresa estrangera o d’un treballador autònom estranger, té les obligacions següents:

a) Ha de sol·licitar una autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres.
b) No pot deixar treballar aquests estrangers fins a l’obtenció efectiva de l’autorització.
c) Ha de deixar treballar els estrangers únicament per realitzar els treballs per als quals han estat degudament autoritzats.
d) Ha de fer cessar immediatament l’activitat dels estrangers al venciment de l’autorització.

Títol XIII. De les infraccions i de les sancions

Capítol primer. Infraccions

Article 125. Infraccions lleusImage

Comet una infracció lleu:

a) Qui treballi al Principat d’Andorra sense ser titular de cap autorització d’immigració.
b) Qui treballi al Principat d’Andorra amb unes modalitats i condicions altres que les que queden especificades en l’autorització d’immigració.
c) Qui treballi al Principat d’Andorra després del venciment d’una autorització temporal.
d) Qui treballi al Principat d’Andorra malgrat haver-se donat de baixa voluntària prop del Registre Central d’Immigració.
e) Qui pernocti de forma habitual al Principat d’Andorra sent titular d’una autorització de fronterer.
f) Qui pernocti de forma habitual al Principat d’Andorra sent titular d’una autorització temporal de fronterer.
g) Qui sigui titular d’una autorització d’immigració renovable caducada.
h) El patró que incompleixi l’obligació de comunicar la contractació d’un treballador i/o l’acabament de l’activitat laboral d’aquest, d’acord amb els articles 121 i 123.

Article 126. Infraccions greusImage

Comet una infracció greu:

a) El patró que fa treballar al Principat d’Andorra una persona estrangera titular d’una autorització de residència passiva o de residència sense treball.
b) El patró que fa treballar al Principat d’Andorra una persona estrangera en unes condicions i modalitats inadequades a la seva autorització d’immigració.
c) El patró que fa treballar al Principat d’Andorra una persona estrangera després del venciment de la seva autorització temporal.
d) El patró que es rescabali d’un treballador estranger, de qualsevol classe de despesa que hagi satisfet pel seu desplaçament a Andorra, i també el que efectuï retencions sobre el salari per qualsevol despesa de trasllat de la persona treballadora o de la seva família o pels conceptes o les taxes que li correspongui satisfer com a patró.
e) La persona beneficiària dels serveis prestats per treballadors estrangers dependents d’una empresa estrangera, o per treballadors autònoms estrangers, que deixa realitzar els treballs abans de l’obtenció de l’autorització d’immigració temporal per als treballadors d’empreses estrangeres.
f) La persona beneficiària dels serveis prestats per treballadors estrangers dependents d’una empresa estrangera, o per treballadors autònoms estrangers, que deixa efectuar treballs que no han estat autoritzats.
g) La persona beneficiària dels serveis prestats per treballadors estrangers dependents d’una empresa estrangera, o per treballadors autònoms estrangers, que deixa continuar l’execució dels treballs després del venciment de l’autorització sense haver obtingut la pròrroga corresponent.
h) Qui treballi al Principat d’Andorra després que li hagin denegat la renovació de l’autorització que li permetia treballar.
i) Qui treballi al Principat d’Andorra després que li hagin denegat la regularització de l’autorització caducada que li permetia treballar.
j) Qui treballi al Principat d’Andorra amb una autorització d’una categoria que permetia treballar però que ha estat anul·lada.
k) Qui treballi al Principat d’Andorra sent titular d’una autorització de residència sense treball.
l) Qui treballi al Principat d’Andorra sent titular d’una autorització de residència passiva.

Article 127. Infraccions molt greusImage

Comet una infracció molt greu:

a) El patró que fa treballar al Principat d’Andorra una persona estrangera sense autorització d’immigració.
b) El patró que fa treballar al Principat d’Andorra una persona estrangera que es troba en situació irregular en els supòsits previstos als articles 70, 76, 77 a), c) i d), 78 i 80, a partir de la notificació del Servei d’Immigració al patró.
c) Qualsevol persona que indueixi, promogui, afavoreixi o faciliti, directament o indirectament, de forma individual o pertanyent a una organització, la immigració clandestina, o l’estada irregular de persones al Principat d’Andorra, sempre que el fet no constitueixi un delicte.

Article 128. Prescripció de les infraccions

Les infraccions previstes en el present capítol prescriuen al cap de tres anys de la data de comissió.

Capítol segon. Sancions

Article 129. Principis generalsImage

1. Només es pot sancionar la comissió de les infraccions establertes al capítol primer d’aquest títol.

2. Correspon al Govern fixar per la via reglamentària el procediment sancionador aplicable.

3. S’incoa un expedient sancionador contra el patró en el qual es detalla de manera individualitzada la comissió de cadascuna de les infraccions previstes als articles 125, 126 o 127, treballador per treballador.

4. S’incoa un expedient sancionador contra el beneficiari de la prestació de serveis realitzats en el marc d’una autorització temporal per a treballadors d’empreses estrangeres en el qual es detalla de manera individualitzada la comissió de cadascuna de les infraccions previstes a l’article 126.

5. S’incoa un expedient sancionador contra cada persona que hagi comès una infracció molt greu, de les tipificades en l’article 127 apartat c), en el qual es detalla de manera individualitzada la comissió de cadascuna de les infraccions comeses.

6. El ministre responsable d’Interior, o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern, imposa la sanció establerta en aquesta Llei per a cadascuna de les infraccions detallades en l’expedient sancionador.

7. L’import de la sanció es fixa en funció de la situació econòmica i social de la persona que ha comès la infracció o en funció de la dimensió i els mitjans de l’empresa.
Article 130. Sancions corresponents a infraccions lleusImage

1. Les infraccions tipificades a l’article 125 donen lloc a la imposició d’una sanció d’un import de 50 a 200 euros.

2. L’import de la sanció es fixa en funció del nombre d’infraccions constatades i es té en compte una reincidència eventual.
Article 131. Sancions corresponents a infraccions greusImage

1. Les infraccions tipificades a l’article 126 donen lloc a la imposició d’una sanció d’un import de 1.000 a 3.000 euros.

2. L’import de la sanció es fixa en funció del nombre d’infraccions constatades i es té en compte una reincidència eventual.
Article 132. Sancions corresponents a infraccions molt greusImage

1. Les infraccions tipificades a l’article 127 donen lloc a la imposició a la persona que l’ha comès d’una sanció d’un import de 3.000 a 6.000 euros.

2. L’import de la sanció es fixa en funció del nombre d’infraccions constatades i es té en compte una reincidència eventual.
Article 133. Prescripció de les sancions

Les sancions previstes en el present capítol prescriuen al cap de tres anys de la data en què esdevenen fermes.
Article 134. Reincidència

1. Als efectes de les disposicions contingudes en aquest capítol, es considera que hi ha reincidència si una mateixa persona ha estat sancionada pel mateix tipus d’infracció en un període de dos anys.

2. En el cas que existeixi reincidència la sanció a imposar és del doble que la vegada anterior, sense poder excedir en cap cas el doble de l’import màxim establert per al tipus d’infracció.

Títol XIV. De les taxes en matèria d’immigració

Article 135. Concepte i fet generador de les taxesImage

En matèria d’immigració, les taxes són tributs fixos que són generats per la prestació d’una de les funcions administratives següents:

1. Lliurament del rebut de sol·licitud.

2. Lliurament d’autorització d’immigració de fronterer (inicial).

3. Lliurament d’autorització d’immigració de fronterer (renovació).

4. Lliurament d’autorització d’immigració temporal de fronterer.

5. Lliurament d’autorització d’immigració temporal.

6. Lliurament d’autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres.

7. Lliurament d’autorització d’immigració per estudis o per recerca.

8. Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (inicial).

9. Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (inicial per reagrupament familiar).

10. Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (renovació).

11. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (inicial).

12. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (renovació).

13. Lliurament d’autorització d’immigració de residència passiva (inicial).

14. Lliurament d’autorització d’immigració de residència passiva (renovació).

15. Lliurament de certificat d’inscripció.

16. Lliurament de certificat de baixa.

17. Lliurament de duplicat de targeta.
Article 136. Obligats tributaris

El patró és obligat tributari de la taxa generada per la prestació d’un dels serveis administratius esmentats als apartats 2, 4, 5, 6 i 8 de l’article anterior.

La persona que sol·licita el reagrupament familiar és obligat tributari per als serveis administratius enunciats als apartats 9 i 11 de l’article anterior.

La persona física de nacionalitat estrangera que sol·licita la prestació del servei administratiu és obligat tributari de la taxa generada per la prestació d’un dels altres serveis administratius esmentats a l’article anterior.
Article 137. Quota tributària i deute tributariImage

1. Les quotes tributàries de les taxes en matèria d’immigració són les següents:

Concepte
Euros
1. Lliurament del rebut de sol·licitud. 6
2. Lliurament d’autorització d’immigració de fronterer (inicial). 200
3. Lliurament d’autorització d’immigració de fronterer (renovació). 25
4. Lliurament d’autorització d’immigració temporal de fronterer. 200
5. Lliurament d’autorització d’immigració temporal. 200
6. Lliurament d’autorització d’immigració temporal determinada. 200
7. Lliurament d’autorització d’immigració per estudis o per recerca. 25
8. Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (inicial). 200
9. Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (inicial per reagrupament familiar). 25
10. Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (renovació). 25
11. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (inicial). 25
12. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (renovació). 25
13. Lliurament d’autorització d’immigració de residència passiva (inicial). 250
14. Lliurament d’autorització d’immigració de residència passiva (renovació). 50
15. Lliurament de certificat d’inscripció. 6
16. Lliurament de certificat de baixa. 2
17. Lliurament de duplicat de targeta. 30

2. Les quotes tributàries de les taxes en matèria d’immigració es poden actualitzar mitjançant la Llei del pressupost.
Article 138. Meritament

Les taxes en matèria d’immigració es meriten el dia de la presentació de la sol·licitud o bé el dia del lliurament del certificat, del rebut o de l’autorització d’immigració.
Article 139. Temps de pagament

El pagament de les taxes en matèria d’immigració es realitza en el moment en què es meriten.

No es lliura el certificat, el rebut o l’autorització d’immigració sense el pagament de la taxa corresponent.

Títol XV. Del procediment especial abreujat en matèria d’immigració

Article 140. Àmbit d’aplicació del procediment especial abreujat

Llevat de les accions que s’exerceixen per recórrer contra les taxes en matèria d’immigració o contra les sancions previstes al títol XIII de la present Llei, que es regeixen per la normativa general que els sigui aplicable, totes les altres accions que s’exerceixen per recórrer contra actes i resolucions administratius en matèria d’immigració previstos en aquesta Llei se substancien de conformitat amb les normes del procediment especial abreujat previst en el present títol.
Article 141. Recursos administratiusImage

Els actes o les resolucions de l’Administració en matèria d’immigració són susceptibles de recurs davant del Govern segons les modalitats i els terminis del dret comú aplicable als recursos administratius, excepte pel que fa als terminis següents:

El termini per formular recurs de reposició contra un acte desfavorable de l’Administració en matèria d’immigració és de vuit dies hàbils a comptar de la notificació de l’acte contra el qual es recorre.

El Govern disposa d’un termini de quinze dies hàbils a comptar de la data d’interposició del recurs de reposició per resoldre’l. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi notificat la resolució corresponent, el recurs es considera desestimat i queda oberta la via jurisdiccional.

El termini per presentar demanda jurisdiccional contra la desestimació expressa o tàcita del recurs de reposició és de vuit dies hàbils.
Article 142. Procediment en primera instànciaImage

Les demandes contra actes o resolucions de l’Administració en matèria d’immigració se substancien segons les modalitats i els terminis del dret comú aplicables als procediments contenciosos administratius, llevat dels terminis següents:

- Si la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles accepta la demanda, el batlle ponent cita la part demandada perquè contesti a la demanda i proposi la pràctica de les proves que estimi pertinents en un termini de vuit dies hàbils.
- Contestada la demanda o transcorregut el termini de vuit dies hàbils previst a l’apartat anterior, el batlle ponent disposa d’un termini de 30 dies naturals per decidir sobre l’admissió o el refús de cada una de les proves proposades i per a la pràctica de les proves admeses.
- Acabada la pràctica de les proves, el batlle ponent atorga a les parts un termini de vuit dies hàbils per examinar els autes, demanar-ne còpies, si escau, i formular els escrits de conclusions respectius. Es pot prescindir del tràmit de conclusions si en els autes hi figuren solament els escrits de demanda i de contesta o si les parts renuncien expressament a aquest tràmit.
- Quan s’hagin presentat les conclusions o s’hagi prescindit del tràmit o exhaurit el termini per fer-ho, el Tribunal de Batlles dicta sentència en el termini improrrogable de vuit dies hàbils.

Article 143. Procediment en segona instànciaImage

Contra la sentència de primera instància es pot interposar un recurs d’apel·lació, que es presenta directament davant del batlle ponent, en el termini de vuit dies hàbils a comptar de la data de la notificació de la sentència, mitjançant un escrit d’apel·lació, que inclou tots els fonaments que motiven la pretensió de revocació de la sentència.

El mateix batlle ponent trasllada l’escrit d’apel·lació a la part apel·lada en els cinc dies naturals a comptar de la recepció, perquè la part apel·lada pugui al·legar el que estimi pertinent en un termini de vuit dies hàbils.

En el termini de cinc dies naturals després de la pràctica de les actuacions esmentades a l’apartat anterior, el batlle ponent eleva els autes a la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.

El magistrat ponent de la Sala Administrativa ha de resoldre en els cinc dies naturals següents sobre l’eventual pràctica de proves, segons les modalitats i les limitacions previstes en el procediment administratiu de dret comú. La pràctica de les proves no pot, però, excedir el termini de quinze dies naturals a comptar de la decisió del ponent.

En tots els casos, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia dicta sentència en el termini improrrogable de quinze dies naturals a comptar del tancament de les proves o de la resolució que en denega la pràctica o, si no n’hi ha, de la recepció dels autes.

Disposició addicional primeraImage

1. A petició de la persona interessada o per iniciativa pròpia i després de les comprovacions oportunes, el Servei d’Immigració regularitza la situació dels estrangers que es van reagrupar quan eren menors d’edat en un dels supòsits previstos en la present Llei, i que, tot i no haver estat inscrits al Servei d’Immigració, han residit de forma permanent i efectiva a Andorra des de la data del reagrupament familiar.

2. El Servei d’Immigració concedeix a les persones interessades una autorització de residència sense treball o una autorització de residència i treball seguint les disposicions previstes a aquest efecte en la present Llei en cas de reagrupament familiar.

3. Es considera com a data d’inici de la nova autorització la data efectiva del reagrupament del menor que hagi determinat el Servei d’Immigració basant-se en les seves comprovacions.

Disposició addicional segonaImage

El Decret de creació del Servei Mèdic d’immigració queda vigent en tot el que no contradiu la present Llei. El Servei és el responsable del fitxer mèdic d’immigració i és l’òrgan davant del qual es pot exercir el dret d’informació, accés i rectificació en els termes previstos en la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals, sense que s’hi puguin exercir els drets d’oposició i de supressió.

Disposició addicional terceraImage

Sense contingut


Disposició transitòria primeraImage

El Reglament regulador del procediment sancionador vigent s’aplica a les infraccions i a les sancions previstes en el títol XIII de la Llei vigent, fins que el Govern no reguli de manera específica el procediment sancionador en matèria d’immigració.

Disposició transitòria segonaImage

Mentre no s’hagin regulat per llei qualificada el contingut, els requisits i les característiques generals d’expedició de visats que han de lliurar les autoritats andorranes per entrar en territori andorrà, un estranger que no sigui nacional d’un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu ha de posseir almenys els visats requerits per entrar i circular legalment a França o a Espanya i per tornar a entrar-hi des del territori andorrà. Aquesta disposició no s’aplica a les persones que resideixen legalment al Principat d’Andorra.

Disposició transitòria terceraImage

Continua vigent la Llei 21/2004, del 14 de desembre del 2004, qualificada de mesures d’adaptació de la Llei qualificada d’immigració, del 14 de maig del 2002, al règim transitori d’accés al mercat de treball establert entre la Unió Europea i els nous estats membres.

S’aplica la mateixa suspensió, i també la facultat de deixar-la sense efecte, previstes en la Llei referida, pel que fa als nacionals d’altres estats que esdevinguin membres de la Unió Europea a comptar d’ara. El termini màxim de set anys de suspensió s’ha de computar a comptar del moment en què cada estat esdevingui nou membre. No obstant això, per tal de coordinar la legislació andorrana amb la de França i Espanya d’acord amb el Conveni entre el Principat d’Andorra, el Regne d’Espanya i la República Francesa del 4 de desembre del 2000, el Govern pot, mitjançant decret, establir un període de suspensió equivalent, com a màxim, al que adoptin els dos estats veïns.

Disposició transitòria quartaImage

Sense contingut


Disposició transitòria cinquenaImage

Sense contingut


Disposició transitòria sisenaImage

Sense contingut


Disposició transitòria setenaImage

Sense contingut


Disposició transitòria vuitenaImage

Sense contingut


Disposició transitòria novenaImage

Sense contingut


Disposició transitòria desenaImage

Sense contingut


Disposició transitòria onzenaImage

Sense contingut


Disposició transitòria dotzenaImage

Sense contingut


Disposició derogatòria

Amb l’entrada en vigor de la present Llei qualificada, queden derogades totes les normes anteriors en allò que la contradiguin.

En especial, queda derogat el títol VIII i l’article 56 c) del títol X del vigent Reglament laboral.

Disposició final

Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de noranta dies de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Casa de la Vall, 14 de maig del 2002

Francesc Areny Casal
Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Joan Marti Alanis
Bisbe d’Urgell
Copríncep d’Andorra
Jacques Chirac
President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra



Portal Jurídic del Principat d’Andorra